europa
Groenlàndia vota en unes eleccions marcades per Trump i el desig d’independència
Aquests comicis són els més esperats en la història recent de l’illa
Els col·legis electorals de Groenlàndia han obert les portes aquest dimarts per elegir el futur parlament i govern de l’illa en unes eleccions anticipades que desperten un gran interès internacional i que poden resultar crucials pel seu futur. El reiterat interès del president dels Estats Units, Donald Trump, en adquirir aquest territori autònom de Dinamarca ha alimentat les aspiracions de l’illa a independitzar-se de Copenhaguen.
En l’actualitat, cinc dels sis partits que concorren en els comicis estan a favor de la independència, i només discrepen en els temps en els quals hauria de produir-se aquest procés.
Els prop de 41.000 groenlandesos cridats aquest dimarts a les urnes fins a les vuit del vespre (hora local). Les condicions meteorològiques àrtiques i la dispersió de la població –Groenlàndia té 2,2 milions de quilòmetres d’extensions i el 80% de la seva superfície està coberta permanentment pel gel– fan difícil de calcular quan haurà finalitzat el recompte. El resultat no s’espera fins a la matinada (hora catalana). En les anteriors eleccions, celebrades en 2021, no va finalitzar fins a 2/4 de vuit del matí de l’endemà.
L’únic sondeig –difós a principi del febrer passat, abans de la convocatòria dels comicis, i amb un 30% d’indecisos– apunta un triomf del socialdemòcrata Inuit Ataqatigiit (IA), del president Múte B. Egede, amb el 31%, per davant del també socialdemòcrata Siumut, amb el 21,9%.
El liberal Demokraatit, amb el 18,8%, duplicaria els seus vots i superaria al centrista Naleraq, que perdria la seva condició de tercera força amb el 16% tot i pujar quatre punts respecte del 2021. El liberal conservador Atassut pujaria lleugerament fins a garibé obtenir el 10% de les paperetes.
De confirmar-se aquest pronòstic, Inuit Ataqatigiit i Siumut, les unes úniques forces que han liderat governs a Groenlàndia des de la introducció de l’autonomia el 1979, podrien repetir la coalició que ha governat en aquesta illa àrtica els últims tres anys.
La campanya ha estat marcada per la independència i les ànsies expansionistes de Trump, el qual vol fer-se amb control de Groenlàndia. El desig de polític nord-americà és causat per la posició estratègica de l’illa i la seva riquesa en minerals. Es calcula que Groenlàndia concentra el 25% de les anomenades terres rares que hi ha a tot el planeta. Aquests recursos naturals són claus per indústries com la fabricació de cotxes elèctrics, energies renovables, defensa nacional i tecnologia avançada.