Compres i ara també ciències
Reus ha estat l’única urbs catalana de més de 100.000 habitants distingida com a Ciutat de Ciència i Innovació
La darrera campanya de Nadal va registrar la xifra rècord de més de 2,6 milions de persones
FiraReus va generar un impacte econòmic de 37,2 milions tant a la ciutat com al territori el 2024
El 3 de març passat, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats confirmava que Reus ha estat distingida com a Ciutat de Ciència i Innovació. Aquest reconeixement s’atorga a ciutats que destaquen pel seu suport a la innovació. Ser Ciutat de Ciència i Innovació permetrà a Reus formar part de la xarxa Innpulso, que està integrada per 112 municipis de l’Estat. En aquesta última selecció, Reus ha estat l’única població catalana que ha entrat en el grup de ciutats de més de 100.000 habitants.
Com va expressar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, aquesta distinció facilitarà “compartir experiències i bones pràctiques, a més de participar en projectes de l’àmbit de la ciència i la investigació als quals era difícil d’accedir”. La candidatura de Reus aplega 69 projectes innovadors, valorats en 80 milions i agrupats en tres blocs: ciutadania, organització i empresa. Bona part dels projectes de Reus han estat “cuinats” a l’empresa municipal Redessa. De fet, el centre d’empreses ubicat al districte Tecnoparc ja fa temps que tira endavant projectes de tecnologia i innovació de referència: Hub Foodtech & Nutrition, la Incubadora TIC o la compra del sistema de benchmarking amb IA, entre altres.
No ens movem encara del Tecnoparc. FiraReus Events va generar un impacte econòmic de 37,2 milions a Reus i al territori el 2024, segons un estudi basat en 1.150 enquestes fetes a expositors, visitants i proveïdors. Dels esdeveniments organitzats a FiraReus, el que genera més impacte econòmic són les fires, com la històrica ExproReus, seguides dels congressos i els esdeveniments. Les xifres demostren que FiraReus és un dels actius més importants de l’economia de la ciutat. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, valora que l’Ajuntament de Reus destini 850.000 euros a la fira i que el retorn per a la ciutat i el territori sigui de més de 37 milions. Baiges recorda que aquest impacte econòmic “no és només sobre la ciutat, sinó sobre tota la seva àrea d’influència”, i demana “un gest” tant a la Generalitat de Catalunya com a la Diputació de Tarragona per “trobar la manera” perquè ambdues institucions donin suport a l’esdeveniment. Potser la fórmula que acabarà possibilitant aquest encaix es trobi en el marc de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, com apunta l’alcaldessa.
Nadal, la punta de la llança
Reus va continuar liderant el Nadal a la demarcació de Tarragona i ha esdevingut un referent a Catalunya. Entre el 24 de novembre i el 6 de gener, més de 2,6 milions de persones van passejar per Reus, un 2,9% més de visitants que l’any anterior. A més d’una rica oferta comercial de proximitat, l’èxit de la campanya es fonamenta en “viure una experiència única”, com destacava la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. L’enllumenat nadalenc, l’espai familiar Un Nadal Rodó, l’esfera de la llum, el Carrussel, les atraccions firals o els mercadets, són alguns atractius de la campanya.
Aquestes bones xifres contrasten amb el fet que Reus va ser la ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb el major volum de locals comercials buits, segons dades del mapa del comerç català del 10 de juny del 2024. La ciutat registrava 2.764 locals tancats o buits. Des de l’Ajuntament restaven importància a les dades tot recordant que la majoria de locals buits “mai han estat ocupats” i que “s’ubiquen arreu de la ciutat, lluny dels principals eixos comercials”. Tot i així, el consistori treballa per dinamitzar el comerç local amb iniciatives com Reus Espais Vius, que reactiva espais comercials buits del Tomb de Ravals per convertir-los en referents d’un model de consum sostenible; el programa de transmissió empresarial Reempresa, o el Consolida’t de Redessa dirigit a projectes d’emprenedoria.
L’Ajuntament també expressa la necessitat de trobar un nou model comercial a través de la creació d’un consell del comerç “per treballar d’una manera més proactiva, bilateral i col·laborativa”, segons Guaita. Això comporta que l’Ajuntament posi les eines per fomentar el comerç amb campanyes com la de Nadal o amb accions que compten amb la col·laboració publicoprivada com el festival Roses de Reus o el Reus 1900, que potenciïn la presència de gent i repercuteixin en l’activitat comercial.
Escolta activa
Un dels principis que més ha pregonat l’alcaldessa Sandra Guaita, des de l’inici del mandat, ha estat l’exercici de l’escolta activa per conèixer de primera mà les necessitats de la ciutadania. Però no tothom comparteix aquesta visió de la participació ciutadana. La cap de l’oposició, Teresa Pallarès (Junts), considera que aquesta escolta existeix però “no és activa”.
Un dels projectes –o, més ben dit, avantprojectes– que han generat més controvèrsia ha estat el trasllat de l’estació d’autobusos al parc Mas Iglesias previst per la Generalitat. L’Ajuntament va practicar l’escolta activa i es va reunir amb una desena d’entitats per informar-los d’aquest avantprojecte i va obrir el període de propostes. Ara el govern local haurà de respondre a les propostes rebudes, “algunes d’elles contradictòries”, segons l’alcaldessa. Una de les entitats, la Plataforma de Defensa Mas Iglesias, està recollint signatures per fer una consulta sobre la nova estació. La plataforma veïnal lamenta que l’Ajuntament no els hagi presentat una alternativa al projecte actual. L’alcaldessa respecta la iniciativa però creu que “no és el moment adequat, perquè abans de convocar la consulta cal saber quina és la proposta definitiva de l’Ajuntament”.
Paral·lelament s’ha anunciat que el pla d’acció municipal 2023-2027 va tancar el primer any amb un grau d’execució del 30,4%. Actualment hi ha 16 actuacions finalitzades. Entre les més destacades hi ha la creació del Servei Municipal d’Habitatge, la potenciació de Cal Massó com a centre d’art contemporani, la implantació tecnològica de la zona de baixes emissions i el pla Reus 10 als barris.
