La direcció d’ERC treu pit que la militància ha girat full als crítics

Aval als cor­rents interns

La direcció, en tot cas, ha posat en valor també que s’ha pac­tat amb tots els sec­tors la pos­si­bi­li­tat de regu­lar cor­rents interns en el par­tit. Mora­les, en aquest sen­tit, ha con­fir­mat que l’objec­tiu és que puguin apor­tar “idees i pro­pos­tes”, però ha dei­xat clar que no poden tenir una actu­ació “dife­ren­ci­ada” del par­tit, i que el com­promís és que el debat “quedi cana­lit­zat en la vida interna” i no vagi més enllà dels seus murs. Ara es dona un ter­mini de sis mesos perquè una comissió redacti el regla­ment que els haurà de regu­lar, però en tot cas als esta­tuts ja s’hi ha dei­xat clar que per con­for­mar-los, com a cri­te­ris bàsics, hau­ran de tenir un aval mínim del 3% de la militància, que haurà de ser trans­ver­sal en diver­sos ter­ri­to­ris i que caldrà anar revi­sant que man­te­nen un suport cons­tant per con­ti­nuar ope­rant. Tot i que la pro­posta la farà l’exe­cu­tiva, sem­pre serà el con­sell naci­o­nal qui els haurà d’apro­var i super­vi­sar. La ponència esta­tutària també intro­du­eix altres nove­tats per agi­lit­zar la votació d’una nova exe­cu­tiva en cas que ple­gui el pre­si­dent. A més, obli­garà les can­di­da­tu­res a pre­sen­tar abans les línies mes­tres de les seves ponències i pre­veurà que, si s’arriba a una segona volta com ara, la can­di­da­tura per­de­dora pugui entrar amb fins a qua­tre inte­grants a la nova exe­cu­tiva.

Els nous esta­tuts també pre­ve­uen l’ampli­ació del con­sell naci­o­nal amb deu repre­sen­tants més del món local, expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat i el Par­la­ment i pre­si­dents del con­sell metro­po­lità i la taula de rura­li­tats del par­tit, i fixa que la tria del pre­si­dent de l’òrgan es farà per sufragi uni­ver­sal de la militància. Així mateix, es crea la sin­di­ca­tura de la militància.

Debat ajor­nat

La ponència també ha inclòs una esmena transac­ci­o­nada amb Àgora Repu­bli­cana, sec­tor afí a Joan Tardà -si bé NEN i també Foc Nou s’hi han aca­bat ave­nint- que assu­meix que un any abans de cada congrés es crearà un grup d’estudi específic que ana­lit­zarà el model de par­tit i els can­vis que s’hi puguin fer en el futur. Aquesta és la con­tra­par­tida, de fet, per la qual NEN ha reti­rat les esme­nes a la ponència que recla­ma­ven la limi­tació de man­dats i la pro­hi­bició d’assu­mir càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals als prin­ci­pals diri­gents del par­tit. En aquest sen­tit, qui va ser el líder de NEN, Xavier Godàs, ha posat en valor que la qüestió es plan­tegi al llarg del man­dat en un debat específic que rei­tera que és “neces­sari” i pel qual vet­llarà. Segons ell, en aquest congrés calia un debat polític i admet que pot­ser ara no era el moment, perquè “malau­ra­da­ment fins a data d’avui ha estat un debat viciat per qüesti­ons per­so­nals”. En aquest sen­tit, ha insis­tit que NEN plan­te­java “un model de par­tit” i no que no volgués un can­di­dat.

NEN, crítics

Godàs ha reco­ne­gut que ells ja no són una can­di­da­tura perquè “hi ha un sol par­tit”, però s’ha mos­trat crític amb la situ­ació actual i ha cons­ta­tat que ERC “pateix una crisi de sen­tit”. En aquest sen­tit, ha lamen­tat el poc entu­si­asme i debat polític que ha gene­rat el ple­nari entre la militància, amb una par­ti­ci­pació que con­si­dera baixa ja que s’han mobi­lit­zat només els més afins a la direcció. Godàs ha admès en aquest sen­tit que el seu sec­tor es troba des­mo­bi­lit­zat, però ha res­sal­tat la posició “cons­truc­tiva” que ha man­tin­gut i la seva con­tri­bució a la “nor­ma­li­tat” amb què pre­vi­si­ble­ment trans­cor­rerà tot el ple­nari, fruit també de la seva “volun­tat política” de con­tri­buir a rebai­xar ten­si­ons. “Crec que hem reco­sit més nosal­tres que la direcció, amb els fets; podríem haver adop­tat l’acti­tud de ten­si­o­nar més el congrés”, ha refle­xi­o­nat.

Tot i que hi estava ins­crita, qui no vindrà final­ment a Mar­to­rell aquests dies és l’exse­cretària gene­ral Marta Rovira, segons ha avançat Públic, amb la qual cosa no es pro­duirà la que podia haver estat una de les imat­ges de la jor­nada, el seu retro­ba­ment amb el pre­si­dent Oriol Jun­que­ras. Sí que hi és en canvi l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Pere Ara­gonès, que va donar suport a NEN, a més dels expre­si­dents del Par­la­ment Ernest Benach i Carme For­ca­dell, entre molts altres excàrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals.

Aquesta tarda es pre­sen­ten les con­clu­si­ons de la inves­ti­gació que l’ano­me­nada comissió de la veri­tat ha rea­lit­zat en els últims tres mesos sobre l’existència d’una estruc­tura b d’on van sor­tir pràcti­ques com la dels car­tells dels ger­mans Mara­gall, tot i que aquest informe no es podrà sot­me­tre a la votació de la militància ni en prin­cipi tam­poc apun­tarà direc­ta­ment els supo­sats res­pon­sa­bles de l’ano­me­nada ’estruc­tura b’ del par­tit.