Doncs que és molt entretingut. No sé si és aquesta la paraula. Ho dic en el sentit que hi ha molta feina a fer. I suposo que és positiu veure que hi ha tanta feina per fer perquè és senyal que un es mou i va trobant sempre coses noves. Sí que és cert que en el meu cas ja era quelcom que estava previst que passaria. Per tant, ja estava molt mentalitzat. Sí que canvia, perquè el grau d’implicació, el grau de responsabilitat i lògicament el grau de feina, és més elevat. I substituir una persona que hi ha estat prop de 10 anys també implica molta responsabilitat.

Ha! ha! Cada dia tinc algun WhatsApp més, o sigui que vaig pel camí. Sí, sí. De totes maneres, som a l’era de les xarxes, del WhatsApp, i llavors la comunicació amb els veïns és constant al llarg del dia. Intercanvio molts missatges o trucades amb diversos agents. És la manera també de poder-se connectar. I més amb un municipi on hi ha set veïnats. I també és una eina que s’ha de saber aprofitar i dosificar.

Nosaltres, quan guanyem les eleccions, el nostre grup treu la majoria, 6 d’11 regidors. I Som Poble, que és un grup local de Medinyà, obté 2 regidors. Amb la qual cosa decidim, malgrat tenir majoria, pactar amb ells perquè entenem la realitat del nostre municipi, que som dos pobles en un únic municipi. Llavors, per atendre aquesta realitat, vam decidir fer-ho d’aquesta manera. I, efectivament, l’acord al qual vam arribar va ser que els dos regidors de Som Poble s’encarregarien únicament de Medinyà. I, evidentment, que també hi ha moltes qüestions que fem de manera conjunta, que ens fem trobades tots diàriament i tenim un diàleg constant.

Potser si es veu des de fora, o en l’aspecte polític, es pot fer estrany. Però, pel que fa a població, tant a Sant Julià com a Medinyà el 100% de la gent està d’acord que hi hagi aquesta restitució. Per què? Doncs perquè són dues realitats totalment diferents. Medinyà segueix sent poble, però no té ajuntament. I per tant no té la condició de municipi. Però són dues realitats diferents. Per exemple, no hi ha cap associació compartida, sinó que Medinyà té les seves associacions, les seves entitats, la seva xarxa, el seu teixit social. I Sant Julià té les seves entitats pel seu cantó. També per raons històriques: Medinyà sempre ha mirat més, diguem-ne, per la banda de Servià. També hi ha el factor geogràfic. Aquí tenim aquesta muntanya que travessa els dos pobles. Hi ha aquest impediment geogràfic que dificulta anar d’un poble a l’altre, que has d’agafar inevitablement el cotxe. Per exemple, de Sant Julià a Sarrià hi pots anar a peu. I també en l’aspecte cultural: Medinyà és el primer poble on les sardanes es ballen a l’estil empordanès i Sant Julià, l’últim on es ballen a l’estil selvatà.

Sí, crec que és perquè som molt transparents, que expliquem tot el que volem fer. També a l’hora d’elaborar el pressupost ho fem conjuntament amb els regidors de l’equip de govern, però també el fem extensible a l’oposició, que, si volen introduir alguna cosa, sempre tenim la mà estesa. Llavors entenem que el pressupost és l’eina essencial per tirar endavant el dia a dia d’un poble i, per tant, com més consens tingui, i més gent hi estigui d’acord, millor. Vam estar molt satisfets de poder-lo aprovar per unanimitat.

És un pressupost que ens ha de permetre anar afrontant el dia a dia i consolidar tot allò que fins ara està funcionant i poder anar-hi afegint altres millores. I també al llarg d’aquest mandat poder desenvolupar aquells projectes que són interessants per a nosaltres i els que depenen de nosaltres.

Sant Julià és un poble força disseminat i el més important és treballar per fer poble. Urbanísticament, volem, d’alguna manera, ramblaritzar-lo, unir-lo. I, per tant, una de les coses que volem fer és, justament, anar trencant aquestes barreres arquitectòniques en aquest espai entre el pla de baix, que és el nucli més poblat i on hi ha el pavelló, la biblioteca Neus Català, i l’escola bressol, mentre que l’escola Castellum és en un carrer adjacent. Llavors, tot el que és la carretera de Banyoles, volem mirar d’agrupar-ho, unificar-ho, amb els altres veïnats, que estan a prop a peu. Les carreteres i les barreres i el fet que ens travessi l’autopista fan semblar que tot plegat està allunyat. Llavors el que volem és fer això per fer-ho més agradable i també generar aquest entorn més segur. Està previst en el Puosc. Estem fent el projecte per licitar-lo i poder-lo executar.

Exacte, sí, sí. Cal que vinguin i que facin una escola. Aquesta reivindicació és fruit de la necessitat, perquè la nostra escola del Castellum ha estat en barracots des del primer dia, i són unes estructures aprofitades, molt antigues, que tenen moltes mancances. Hi ha aquest consens, aquesta voluntat, aquesta cohesió per aconseguir la nova escola perquè al final l’escola també és el pilar d’un poble. És allà, sobretot, on es coneixen la mainada, els joves, la gent, fins i tot els mateixos pares. I per nosaltres, per les característiques del nostre poble, que és disseminat, fer tota aquesta cohesió, tot aquest sentit de pertinença a través de l’escola, és molt important.

Sí. Efectivament, com a Ajuntament ja hem fet tota la feina, tot el que depèn de nosaltres ho tenim fet, és cedir els terrenys, lliures de qualsevol càrrega i a punt per a la construcció. Ara la pilota és al teulat de la Generalitat, que sempre té els seus tempos.

Sí. Amb un ajut de la Diputació de Girona, s’ha executat el projecte de consolidació i adequació per facilitar la visita de Kerunta. Les actuacions dutes a terme tenen per objectiu l’adequació de les restes del jaciment, tant per a la seva preservació i comprensió com per facilitar-ne la visita. La muntanya també és la nostra insígnia, el nostre emblema, és on va néixer Sant Julià.

El més prioritari per a nosaltres és fer poble. És poder cohesionar el poble. I, per tant, cal fer tot allò que vagi cap a aquest camí. Urbanísticament i socialment, tenim aquesta idea al cap de saber cap on hem d’anar, també de fomentar espais de trobada, de fer fires, no? Tot això contribueix a cohesionar. Vull dir que és anar forjant també tota aquesta identitat de pertànyer a Sant Julià, de voler ser d’aquí.