"Espanya no es construirà a base de fotre els catalans"

Artur Mas rep l’AVUI al seu despatx de la seu nacional de CDC a Barcelona, on comenta el moment de l’escenari polític espanyol i català deixant obertes totes les opcions de CiU.

Presència a la manifestació de l’1-D pel dret a decidir, veto als pressupostos de l’Estat al Senat, reprovació de la ministra Álvarez... ¿CiU ha deixat de ser responsable?
No. CiU simplement està sent exigent. No podíem tolerar les xuleries impertinents de la ministra, havíem de ser coherents amb el que vam votar al Congrés i la manifestació lligava amb la meva conferència del 20 de novembre.

Per tant, després del 9 de març, seguiran pactant a Madrid...
O no. No tenim cap obligació de pactar a Madrid. Vull recordar que Pujol, artífex de grans pactes, va fer caure el govern de Felipe González.

Era una situació molt diferent...
Bé, però és que ara també tenim una situació d’emergència amb un PP desbocat contra Catalunya i un PSOE passota. I l’Estatut al TC, el govern català que no està a l’altura... i CiU ha de ser exigent. Això no vol dir ser intransigent.

¿CiU votaria José Bono com a president del Congrés?
Bono és l’expressió de l’espanyolisme pur i dur per part del PSOE, això és clar. I segons Maragall, i jo m’ho crec, amb l’aval de Montilla, quan va aspirar a liderar el PSOE.

Però el PSC qüestiona Bono...
Perquè li deu convenir a Chacón per treure’s una mica de crosta nacionalista espanyola. El problema no és Bono com a president del Congrés, sinó si Bono està disposat a complir amb Catalunya o no. I avui la resposta és no: ni papers de Salamanca, ni Estatut, ni inversió, ni lleis socials sense invasió competencial...

¿Però aquest discurs exigent, combinat amb la seva conferència del 20-N, serà vàlid per després del 9 de març?
Sí, perquè jo no vaig proposar un programa per al 9 de març, sinó un horitzó per al catalanisme del segle XXI. Les eleccions són una pedra de toc, però no l’única. Vaig parlar de transformacions de país: de nació plena, d’identificació dels ciutadans, de dret a decidir sense límits...

Què significa dret a decidir?
Que allò que els catalans acorden és el que val si ho fan de manera democràtica i pacífica. I que hem de fer valer la força de la democràcia i el consens. Inclou el dret a l’autodeterminació, però també el sí a l’Estatut. I també vull dir que el dret a decidir no té límits, però, com qualsevol dret, ha d’anar acompanyat d’uns deures.

Duran diu sí a l’autodeterminació i no a la independència...
La independència és conseqüència o no d’aplicar el dret a l’autodeterminació.

La postura de Duran és molt clara...
Jo també la tinc molt clara. El dret a l’autodeterminació inclou la possibilitat de la independència. I s’ha de fer per consens, perquè si no, no val. La societat ha d’estar cohesionada.

¿Una independència aprovada pel 51% dels catalans és vàlida?
Legalment no, perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali. Ara, exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l’Estatut s’aprova per dos terços i la llei electoral també, el dret a decidir no val dos terços, també, com a mínim? És pur sentit comú.

És curiós que coincideixi en l’argument de fons d’ERC quan justifica estratègicament el pacte amb el PSC al govern català com una via per ampliar la majoria social sobiranista.
Ho justifiquen així, però cometen un greu error. Perquè per catalanitzar el PSC, per transformar el PSC, com diuen ells, ERC ha entregat tot el poder gratis al PSC. Ara mateix, el que haurien de fer els dirigents d’ERC és treure la crosta espanyolista de la direcció del PSC.

Per a vostè, el PSC també era la primera opció de pacte ara fa un any.
Jo en tenia dues. Vaig començar pel PSC perquè tenien 37 escons i no 21. I fa quatre anys la primera i única opció de pacte era ERC. El pacte amb el PSC tenia sentit per aplicar l’Estatut. Però el PSC amb ERC es permet dir que a TV3 i a Catalunya Ràdio hi sobra tota la crosta nacionalista i no passa res, boicotegen la inversió a Catalunya i no passa res...

¿Ha de passar alguna cosa a Catalunya després de les eleccions del 9-M?
No necessàriament..., però potser sí. Ara bé, si CiU és imprescindible, si serveix per decidir a Madrid, és evident que també ha de servir per decidir a Catalunya.

El PSC tornaria a ser la seva primera opció de pacte a Catalunya.
Jo no estic dient això. El que dic és que si algú es pensa que CiU serveix a Madrid per pactar quan calgui i ha de ser relegada a Catalunya a una habitació fosca, doncs no.

Concreti: què pot passar?
Doncs que nosaltres haurem portat en el programa unes mesures de qualitat democràtica que s’hauran de complir i que el PSC ha d’entendre que no li podem donar suport a Madrid, perquè forma part del grup del PSOE, si relega CiU a Catalunya.

...

(L'entrevista sencera es pot llegir en la versió en paper del diari AVUI)