Allau de peticions de relleu de l’independentisme al delegat que nega la Catalunya Nord

Encara por­ten cua les parau­les dijous al Par­la­ment del direc­tor gene­ral de la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà, Chris­top­her Per­son, en què va rebut­jar la deno­mi­nació de “Cata­lu­nya Nord” o “Cata­lu­nya del Nord” per al ter­ri­tori d’on és el màxim repre­sen­tant del govern, per refe­rir-s’hi en canvi com a “Piri­neus Ori­en­tals” o fins i tot com a “Occitània”. Per­son ho va jus­ti­fi­car per “res­pecte” a l’Estat francès i per “con­ser­var la neu­tra­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”, fet que li ha gene­rat una allau de crítiques que han anat a més d’ales­ho­res ençà entre sec­tors i grups inde­pen­den­tis­tes, els quals ahir a la tarda van ele­var el to i van llençar-se en bloc a exi­gir-ne el relleu.

El posi­ci­o­na­ment ja va crear indig­nació durant la mateixa com­pa­rei­xença entre els dipu­tats de Junts, Agustí Colo­mi­nes, i ERC, Marta Vilalta, que és qui l’havia sol·lici­tada. Ni un ni altre tenien dret a rèplica un cop va haver-se expli­cat Per­son pre­ci­sa­ment a pre­gun­tes d’ells en la inter­venció ini­cial, quan el van inter­ro­gar sobre si el govern efec­ti­va­ment havia can­viat de cri­teri per refe­rir-se a la Cata­lu­nya Nord, i per altres deci­si­ons que ja havien gene­rat una certa con­trovèrsia des que a l’octu­bre va ser nome­nat per al càrrec. “Amb un canvi de direcció evi­dent­ment hi haurà can­vis”, va resu­mir Per­son en res­pon­dre sobre les noves “línies polítiques” que havia adop­tat la dele­gació, en al·lusió també a l’orga­nit­zació d’actes per pro­moure el català que segons ell no seran “d’alta cul­tura” com fins ara i que va dei­xar clar que no ani­ran adreçats “només a cata­la­no­par­lants”, dei­xant entre­veure doncs que n’hi haurà en francès.

Vilalta, que s’havia pre­gun­tat en la comissió si ama­gava el nom de Cata­lu­nya Nord “per incom­petència o per mala fe”, es va con­tes­tar en una piu­lada poc després de sor­tir-ne. “La res­posta: efec­ti­va­ment, mala fe i tota la (mala) intenció d’ama­gar la deno­mi­nació de Cata­lu­nya Nord. Cal una rec­ti­fi­cació imme­di­ata. El dele­gat a la Cata­lu­nya Nord és un ser­vi­dor de Cata­lu­nya, no un ser­vent de l’Estat francès”, etzi­bava. “No és ’res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal’, és una decla­ració d’inten­ci­ons. Ubi­qui’s. El seu càrrec depèn de Pre­sidència i no d’Acció Exte­rior pre­ci­sa­ment per això, perquè tre­ba­lla pels cata­lans del nord i del sud, no per l’Estat Francès. Exi­gi­rem expli­ca­ci­ons i rec­ti­fi­ca­ci­ons”, piu­lava també després la dipu­tada Mar Bes­ses. El males­tar crei­xent dels repu­bli­cans va desem­bo­car ahir al ves­pre en una altra piu­lada de la por­ta­veu del grup par­la­men­tari, Ester Cape­lla, en què anun­ci­ava que ERC por­tarà “aquest des­propòsit” al ple i que dema­na­ran el ces­sa­ment de Per­son. “És i serà Cata­lu­nya Nord. Per més que hi renunciïn per neu­tra­li­tat o per dei­xa­desa. Defen­sem la nació sen­cera i llen­gua pròpia a tot arreu”, jus­ti­fi­cava. Els repu­bli­cans, de fet, ja van for­mu­lar el 7 de març una pre­gunta per escrit al govern, encara pen­dent de rebre res­posta, que ja anava pre­ci­sa­ment en aquest sen­tit, després que en la con­vo­catòria de la visita ofi­cial que el pre­si­dent Sal­va­dor Illa hi va fer aquell dia ja no s’esmentés el terme “Cata­lu­nya Nord” que havien emprat els seus ante­ces­sors, i la referència se subs­tituís per la perífrasi “demar­cació del sud de França amb vin­cles històrics amb Cata­lu­nya”.

Uni­tat Cata­lana, par­tit nord-català que té una aliança amb Junts per Cata­lu­nya, va dema­nar també ahir a la tarda la “rec­ti­fi­cació” i el “reem­plaçament” de Per­son. “Emprar la deno­mi­nació Cata­lu­nya Nord és cohe­rent amb la raó de ser de la mateixa dele­gació”, li va recor­dar en un comu­ni­cat, en què cons­ta­tava que “els resi­dents de la Cata­lu­nya del Nord, vin­guin d’on vin­guin mai han estat incòmodes amb l’adjec­tiu ’català’; les empre­ses, els clubs espor­tius i la gent mateixa s’auto­a­no­me­nen cata­lans i les ins­ti­tu­ci­ons locals uti­lit­zen el terme freqüent­ment en qual­se­vol àmbit”. “Negar aquesta rea­li­tat no és en cap cas una neu­tra­li­tat sinó una dependència i sub­missió a altres ide­als no com­pa­ti­bles amb la raó de ser de la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà”, con­clou.

Colo­mi­nes, que des dijous ja havia rebut­jat en diver­ses piu­la­des l’acti­tud i les parau­les de Per­son, es va afe­gir en nom del seu grup a la petició dels seus socis a la Cata­lu­nya Nord: “Evi­dent­ment, des de Junts al Par­la­ment ens sumem a la petició d’ Uni­tat Cata­lana i dema­nem el relleu”, con­cloïa, tot dema­nant al seu supe­rior, el titu­lar de Pre­sidència, que en pren­gui nota. “Con­se­ller Albert Dal­mau, no pensa fer res davant la ignorància i fat­xen­de­ria d’aquest dele­gat?”, l’havia apel·lat en una piu­lada ja abans. “Li ha pujat la cate­go­ria (i el sou) i resulta que és un igno­rant. Ni tan sols s’ha mirat el web del depar­ta­ment francès que tant defensa. Diu claríssi­ma­ment que aquell ter­ri­tori forma part de la “Cata­la­ni­tat” i l’ano­mena Cata­lu­nya Nord o Pays Cata­lan”, etzi­bava. Tant des d’ERC com de Junts, de fet, s’ha recor­dat per exem­ple que molts car­tells ofi­ci­als de la xarxa viària ja salu­den els con­duc­tors amb un “Ben­vin­guts a la Cata­lu­nya Nord”, terme que es fa ser­vir com a equi­va­lent del francès “Pyrénnés Ori­en­ta­les”. “El PSC ens vol des­na­ci­o­na­lit­zats”, s’havia quei­xat també des d’un pri­mer moment a X el sena­dor de Junts Fran­cesc Ten.

“Cata­lu­nya no neces­sita un govern que nega la cata­la­ni­tat a la Cata­lu­nya Nord, ni que aban­doni la llen­gua cata­lana”, ha reblat aquest matí el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont en el marc del con­sell naci­o­nal de Junts.

Veus de la CUP, que no tenia cap dipu­tat a la com­pa­rei­xença par­la­mentària, van expres­sar igual­ment des del pri­mer moment la seva indig­nació a les xar­xes. Ahir al mig­dia, el compte ofi­cial de la for­mació va ser el pri­mer en dema­nar que Per­son ple­gui o sigui ces­sat. “El direc­tor gene­ral de la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà nega el país i menys­prea a qui repre­senta. Aquesta per­sona no pot seguir repre­sen­tant els interes­sos dels cata­lans”, con­cloïa. De moment, ningú del govern ni del PSC, que en la seva inter­venció dijous també va evi­tar la deno­mi­nació “Cata­lu­nya Nord”, s’han refe­rit a la polèmica.