Política

L’estrella minvant de ZP

¿S’està esgo­tant la bona estre­lla de José Luis Rodríguez Zapa­tero? A un any vista de les elec­ci­ons gene­rals del 9-M, el pre­si­dent espa­nyol s’enfronta a una crisi econòmica que en aquell moment ni l’expert més pes­si­mista no podia augu­rar que aca­ba­ria sent tan sag­nant. Arra­co­nat pel prin­ci­pal par­tit d’opo­sició i sense cap aliat par­la­men­tari que vul­gui retra­tar-se al seu cos­tat, Zapa­tero està més sol que mai, encara que segueixi con­vençut que el destí sem­pre li té una solució a punt davant qual­se­vol even­tu­a­li­tat.

Després de cinc anys al poder, no suposa cap des­co­bri­ment dir que Zapa­tero impro­visa tant com pot i actua en més d’una ocasió a cop de titu­lar. I a l’actual legis­la­tura, la crisi ha posat en evidència aquesta política dels pedaços que tant li cri­ti­quen els grups del Congrés. El cap de l’exe­cu­tiu no es dóna per al·ludit, i segueix prac­ti­cant la tècnica del qui dia passa, any empeny, fent l’orni davant les ofer­tes de con­sens de l’opo­sició per afron­tar ple­gats la crisi.

Pre­ci­sa­ment arran del dal­ta­baix econòmic, Zapa­tero ha impri­mit al seu man­dat un caràcter abso­lu­ta­ment pre­si­den­ci­a­lista. En un moment deli­cat com l’actual, s’ha con­ver­tit en l’única veu auto­rit­zada del seu govern. La resta de minis­tres, sobre­tot els més afec­tats per la crisi –el d’Eco­no­mia, Pedro Sol­bes, o el de Tre­ball, Celes­tino Cor­bacho, o el d’Indústria, Miguel Sebastián– gai­rebé no tenen pro­jecció pública.

El pre­si­dent soci­a­lista va arren­car l’actual legis­la­tura amb la intenció d’apri­mar l’agenda interna per començar a pro­jec­tar la seva imatge en l’escena inter­na­ci­o­nal, on fins lla­vors havia figu­rat amb un paper secun­dari. D’alguna manera volia emu­lar l’objec­tiu que també en el seu segon man­dat es va fixar José María Aznar.

Presència inter­na­ci­o­nal
En aquest aspecte sí que l’ha acom­pa­nyat la seva bona sort, ja que va acon­se­guir que el pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, acceptés colar-lo per la porta del dar­rere a la cimera del G-20 de Was­hing­ton. Quan sem­blava que es trac­tava d’un favor pun­tual, al final ha pogut que­dar-se una cadira i també serà pre­sent a la tro­bada del 2 d’abril a Lon­dres per seguir ana­lit­zant el futur del sis­tema finan­cer inter­na­ci­o­nal.

Allà, a més, coin­ci­dirà per pri­mer cop amb el pre­si­dent dels EUA, Barack Obama, al qual Zapa­tero ja s’ha ofert rei­te­ra­da­ment com a aliat pre­fe­rent.

Però més que per fer-se un forat des­ta­cat a l’agenda inter­na­ci­o­nal, és pos­si­ble que s’hagi de con­for­mar a usar-la només com a vàlvula d’esca­pa­ment després de com­pro­var que li resulta molt més com­pli­cat del que es pen­sava desen­ten­dre’s dels assump­tes domèstics.

La crisi i la manca de socis esta­bles al Congrés, arran dels resul­tats elec­to­rals a Galícia i Euskadi, li dona­ran més feina de la pre­vista, perquè haurà d’esten­dre una nova xarxa d’ali­an­ces, en la qual tor­na­ran a adqui­rir força pro­ta­go­nisme els dipu­tats del grups de CiU, ERC i ICV.

Però aquí toparà amb un obs­ta­cle: en tot aquest temps, la car­peta cata­lana s’ha anat far­cint de rei­vin­di­ca­ci­ons però no se m’ha resolt ni una. El repte prin­ci­pal, posar en marxa un nou model de finançament, amenaça de que­dar ajor­nat fins al 2010, mal­grat que el desem­bre pas­sat Zapa­tero s’havia com­promès a apli­car el sis­tema –de forma retro­ac­tiva– amb data de l’1 de gener del 2009. Però quan no és una cosa és una altra, i el dar­rer pre­text per endar­re­rir un acord que segons l’Esta­tut havia d’estar fir­mat el 9 d’agost del 2008 és el canvi de color del govern de Galícia.

L’anun­ci­ada pri­ma­vera cata­lana, durant la qual Zapa­tero volia veure reconduïts els neguits d’aquest ter­ri­tori, es con­ver­tirà –amb una mica de sort– en la tar­dor cata­lana, en el cas que abans de l’estiu s’hagi reprès la nego­ci­ació del finançament i si és cert que en els pro­pers mesos el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal farà pública la sentència de l’Esta­tut. Però és pos­si­ble que ara l’exe­cu­tiu espa­nyol no tin­gui pressa per conèixer el con­tin­gut d’una reso­lució que, si sega el text, li com­pli­qui encara més les ali­an­ces al Congrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.