De qui és Obama?
Mentre Barack Obama assegura que aposta pel diàleg i la diplomàcia, la seva imatge s'ha convertit la icona d'un conflicte. El fotògraf Manny Garcia, l'agència de premsa Associated Press i l'artista californià Shepard Fairey, autor del pòster més famós de l'últim any, s'han embrancat en un litigi que ja ha arribat als tribunals de Nova York.
La peça que provoca la disputa és el cartell que reprodueix la imatge de l'ara president dels Estats Units tractada amb un estil pop que recorda les obres d'Andy Warhol. Sota el bust d'Obama –amb posat reflexiu i la mirada perduda–, s'hi llegeix la paraula hope (esperança). L'obra va fer la volta al món quan Obama va deixar de ser un senador més per ser la gran aposta de futur del món occidental, i l'efecte continua ara que el protagonista del pòster és el flamant president dels Estats Units. El cartell s'ha convertit en objecte de culte i se n'han imprès centenars de milers d'exemplars.
Arran de l'èxit, Associated Press (AP) ha recordat que la fotografia en la qual es basa l'obra va ser realitzada per encàrrec seu en una roda de premsa de l'any 2006, quan Obama era un senador més i, aquell dia, feia costat a George Clooney en un acte contra el genocidi a Darfur en què l'actor era el protagonista. Amb aquest argument, AP reclama el que li correspon per la propietat intel·lectual de la imatge.
"Associated Press ha determinat que la fotografia utilitzada per al pòster és una foto d'AP i aquesta utilització requeria un permís", ha declarat el director de relacions externes de l'agència, Paul Colford, als mitjans nord-americans."Estem en converses amb l'advocat de Fairey i esperem arribar a una solució amistosa", deia Colford a principi de la setmana passada, quan Fairey i els seus lletrats encara no havien fet cap moviment.
El punt de vista de l'artista i dels seus assessors legals és molt diferent. "Creiem que el concepte d'ús raonable protegeix el dret de Shepard a fer el que ha fet", argumenta Anthony Falzone, advocat de l'artista i professor de dret a la universitat d'Stanford.
L'opinió de Falzone es basa en el moviment nord-americà que defensa el Fair Use, un concepte jurídic que proposa excepcions en l'aplicació dels drets d'autor. Sense estar immers en aquest corrent, sorgit als Estats Units, l'advocat barceloní Jordi Camó, especialista en propietat intel·lectual, té el mateix punt de vista.
"Em sembla molt difícil de defensar el punt de vista d'AP en aquest cas, perquè l'obra en qüestió no és la fotografia reproduïda amb al paraula 'hope' afegida, hi ha un treball artístic i el resultat és, per tant, un obra nova. És el mateix que va fer Picasso amb les seves Meninas, basades en de Velázquez, amb la mateixa disposició de les figures però amb tot un altre estil, un treball propi", conclou Camó, habitualment dur amb les còpies i falsificacions, que creu que no tenen res a veure amb aquest cas.
Des que va començar el conflicte, AP manté que vol arribar a una solució "amistosa": és a dir, vol rebre una indemnització –assegura que lliuraria els diners a una ONG per als fotògrafs víctimes de guerres i desastres naturals– sense passar pels jutjats. Però, segons ha publicat el diari parisenc Libération, la jugada els ha sortit malament: Fairey ha decidit passar a l'atac portant el cas a un tribunal novaiorquès. Per reblar el clau, s'ha afegit a la disputa el fotògraf, Manny Garcia, que era free lance quan va fer la foto que li va comprar AP: entén, per tant, que els drets són seus.
