El govern refreda les expectatives

L’últim minut de l’any tindrà 61 segons per cor­re­gir una petita ano­ma­lia entre els rellot­ges atòmics i el temps astronòmic. Això serà el 31 de desem­bre, quan venç el ter­mini pac­tat entre José Mon­ti­lla i José Luis Rodríguez Zapa­tero per tan­car el nou model de finançament. Que­den 11 dies i un segon, per tant, i no només aquest cap de set­mana pre­na­da­lenc en què una enigmàtica reunió que ningú con­firma ni des­men­teix entre els dos pre­si­dents hau­ria de resol­dre el que no s’ha resolt en dos anys i mig.

Davant de les expec­ta­ti­ves i de la sob­tada pressa que sem­bla que té Zapa­tero ara que ha demos­trat qui mana amb el vot del PSC als pres­su­pos­tos sense finançament, ahir van ser tant Mon­ti­lla –públi­ca­ment i en pri­vat des de Pre­sidència– com el con­se­ller Antoni Cas­tells, els qui van voler refre­dar les expec­ta­ti­ves d’un acord immi­nent i treure’s de sobre la pressió del PSOE. “Encara hi ha postu­res massa allu­nya­des per poder par­lar d’un ter­reny pro­per a l’acord”, va dir Cas­tells a TV3. De fet, de les con­ver­ses entre els dos governs, que estan en el punt més àlgid, se’n desprèn que hi ha esculls en els ele­ments cen­trals: els meca­nis­mes d’ani­ve­lla­ment –la pro­posta cata­lana de posar límits a la soli­da­ri­tat– i, per tant, la quan­ti­tat dels recur­sos resul­tants per a Cata­lu­nya. Cas­tells pugna aquests dies per tro­bar el punt mig entre la dilació que hi ha hagut fins ara i la pressa d’última hora. De la seva banda, Mon­ti­lla va dir ahir als seus dipu­tats que veu “volun­tat” política en el govern espa­nyol i la pos­si­bi­li­tat d’arri­bar a un acord “aviat”. Però també va asse­gu­rar que, mal­grat els avenços, encara està “lluny”. Des de Pre­sidència també van negar que l’acord sigui immi­nent. “Només serà immi­nent si ens ho accep­ten tot”, diuen, i donen tanta importància a una hipotètica reunió aquest cap de set­mana com totes les que hi pugui haver, i hi haurà, fins al dia 31.

Sigui com sigui, la rea­li­tat és que el procés està en la recta final. Per calen­dari, per per­cepció de l’esce­nari polític, per la tensió als quar­ters gene­rals, pels posi­ci­o­na­ments públics típics d’una nego­ci­ació i per la prudència. Dijous al matí es va començar a difon­dre la pos­si­bi­li­tat de la reunió Zapa­tero-Mon­ti­lla i els res­pec­tius equips econòmics, però des d’ales­ho­res, mal­grat que ningú ho des­men­teix, tot­hom demana dis­creció, començant per Cas­tells, que ho troba un requi­sit indis­pen­sa­ble. Zapa­tero sem­bla voler repe­tir l’estratègia de l’Esta­tut, aga­fant les reg­nes en la recta final per tal de tan­car un acord polític amb con­tin­guts que després es con­creti en la lle­tra petita, en aquest cas amb Mon­ti­lla. Però hi ha una diferència. L’acord ha de ser accep­tat per la resta de comu­ni­tats –com ahir recor­dava Anda­lu­sia– i la Mon­cloa ha de cal­cu­lar l’esce­ni­fi­cació per evi­tar que sem­bli una con­cessió a Cata­lu­nya.

Pren­dre la decisió amb CiU
L’estratègia de Zapa­tero passa per apro­fi­tar la neces­si­tat que té Mon­ti­lla d’un acord un cop ha hagut de votar uns pres­su­pos­tos sense finançament. Però Cas­tells té clar que el govern no accep­tarà un pacte que no com­pleixi l’Esta­tut. I, en aquest sen­tit, ahir va insis­tir que, un cop tin­gui una pro­posta madura, reu­nirà la part cata­lana de la comissió mixta, per valo­rar la pro­posta, tras­lla­dar-la a CiU i arri­bar a una con­clusió com­par­tida.