Pendents de Zapatero

Després de la forta tem­pesta pro­vo­cada per la immi­nent crisi de govern, arriba la calma tensa. Han estat unes hores de silenci per part de tot l’entorn de José Luis Rodríguez Zapa­tero com a pas previ a un segon tem­po­ral que por­tarà vents de canvi al gabi­net minis­te­rial. El pre­si­dent espa­nyol tenia pen­sat ater­rar ahir a la nit a Madrid, pro­ce­dent d’Istan­bul, amb l’objec­tiu de posar en marxa la maquinària dels relleus abans de les vacan­ces de Set­mana Santa. I conei­xent l’afició de Zapa­tero pels cops d’efecte mediàtics, és pos­si­ble que intro­du­eixi retocs en l’esquema ini­cial que s’ha donat a conèixer de manera ofi­ci­osa, sobre­tot perquè diu­menge els seus col·labo­ra­dors no ama­ga­ven l’enuig que havia pro­vo­cat a Zapa­tero la fil­tració de les altes i bai­xes del seu futur govern.

És evi­dent que ahir el pre­si­dent espa­nyol va tenir un dia atra­fe­gat reso­lent assump­tes domèstics que no tenia pre­vist abor­dar encara. Tant és així que fins i tot va arri­bar tard a la foto de família dels par­ti­ci­pants a l’Aliança de Civi­lit­za­ci­ons. El seu des­cuit va obli­gar a repe­tir-la.

Zapa­tero no devia tenir el cap a Istan­bul, sinó a Madrid, on hi havia molts cops a parar. En tot cas, a hores d’ara ja deu haver maqui­nat com pot intro­duir el fac­tor sor­presa després que el dia abans li hagues­sin aixa­fat la gui­tarra. Ell mateix, en una com­pa­rei­xença pública diu­menge, va avi­sar: “Ja es veurà si s’encerta o no”.

Es refe­ria a les pre­vi­si­ons sobre el relleu del vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, per l’actual minis­tra d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Elena Sal­gado; la impor­tació del pre­si­dent andalús Manuel Cha­ves per a una ter­cera vice­pre­sidència encar­re­gada de les rela­ci­ons amb els ter­ri­to­ris, i l’ascens del número dos del PSOE, José Blanco, com a minis­tre de Foment per subs­ti­tuir Mag­da­lena Álva­rez.

Aquesta fil­tració del nou orga­ni­grama –ni con­fir­mat ni des­men­tit per la Mon­cloa– va aga­far el pre­si­dent espa­nyol pre­pa­rant-se per viure el seu minut d’or al cos­tat del man­da­tari dels EUA, Barack Obama. Al final, l’entre­vista estel·lar de la gira inter­na­ci­o­nal de Zapa­tero va que­dar en un segon terme perquè la crisi de govern va aca­pa­rar bona part dels titu­lars del dia.

Fil­tració anda­lusa
Algú molt pròxim al cap de l’exe­cu­tiu, conei­xe­dor dels can­vis minis­te­ri­als, va xer­rar més del compte i és per això que la Mon­cloa i el PSOE bus­ca­ven el boca­moll que ha tret pro­ta­go­nisme a la reunió més impor­tant que Zapa­tero ha acon­se­guit col·locar en la seva agenda inter­na­ci­o­nal els dar­rers cinc anys. Fonts soci­a­lis­tes no des­car­ta­ven que la infor­mació hagués sor­git de les files anda­lu­ses, encara que no era clar si havien estat els afins al pro­mo­ci­o­nat Cha­ves o els sim­pa­tit­zants de la rebut­jada Álva­rez.

En tot cas, fins que Zapa­tero no ofi­ci­a­litzi els seus plans –i tot apunta que ho farà avui– la llei del silenci que va impo­sar al seu nucli dur no va impe­dir que bona part dels mem­bres del par­tit dedi­ques­sin el dia a espe­cu­lar, men­tre que els hipotètics afec­tats van pas­sar la jor­nada inten­tant tre­ba­llar amb nor­ma­li­tat. Així, a l’espera de conèixer què pas­sarà al minis­teri, Sol­bes va des­pat­xar amb els seus col·labo­ra­dors, els secre­ta­ris d’Estat Car­los Ocaña i David Vegara. A la resta de minis­te­ris també es va seguir amb l’agenda pre­vista, tot i que a hores d’ara hi ha uns quants titu­lars de car­tera que temen pel seu futur imme­diat.

Perquè una de les pos­si­bi­li­tats que li han pas­sat pel cap a Zapa­tero, encara que no és clar si ho farà en aquesta remo­de­lació de govern, és apro­fi­tar la crisi per sim­pli­fi­car l’actual orga­ni­grama supri­mint minis­te­ris i uni­fi­cant tas­ques sota un mateix parai­gua minis­te­rial. D’aquesta manera ofe­ri­ria una imatge d’aus­te­ri­tat davant la com­pli­cada situ­ació econòmica actual i es trau­ria del damunt alguns dels minis­tres que no han aca­bat de fun­ci­o­nar.

Sem­bla, doncs, que penja d’un fil el futur de minis­te­ris com el de Sani­tat, que diri­geix el valencià Ber­nat Sòria; o bé el d’Habi­tatge, que ara pilota Bea­triz Cor­re­dor; o el d’Edu­cació, Política Social i Esport, de Mer­ce­des Cabrera; o el de Cul­tura, diri­git pel gallec César Anto­nio Molina. De fet, l’entrada de Blanco –també gallec– obli­ga­ria a reduir l’àmplia repre­sen­tació d’aquest ter­ri­tori al gabi­net minis­te­rial. Actu­al­ment ja n’hi ha qua­tre: Sal­gado, Espi­nosa, Molina i Caamaño.