Protocol o degradació?

Les imat­ges de pesos pesants pujo­lis­tes com Macià Ala­ve­dra i Lluís Pre­na­feta entrant ahir emma­ni­llats a l’Audiència Naci­o­nal espa­nyola es van comen­tar durant tot el dia men­tre els peri­o­dis­tes espe­ra­ven, amb paciència, que el jutge Bal­ta­sar Garzón inter­rogués els nou detin­guts en el marc de l’ope­ració Pretòria. L’alcalde de Santa Coloma, Bar­to­meu Muñoz, i com­pa­nyia van arri­bar ben d’hora a l’Audiència, cap a dos quarts de vuit del matí. Pot­ser per aquest motiu, i pel fet d’haver estat tres dies arres­tats, molts d’ells feien cara de deso­ri­en­tats, com si no sabes­sin ben bé què estava pas­sant.

A la pre­gunta obli­gada de per què havia estat tan fàcil obte­nir aque­lles imat­ges, fonts judi­ci­als asse­gu­ra­ven que els agents de la Guàrdia Civil encar­re­gats de tras­lla­dar els detin­guts eren de Cata­lu­nya i no sabien com evi­tar-ho. Afe­gien, tot seguit, que en aquests casos és obli­ga­tori emma­ni­llar-los. A la inter­lo­cutòria del jutge Garzón s’hi expli­cita que no hi ha risc que Pre­na­feta i Ala­ve­dra fugin –s’argu­men­ten raons d’edat–, però es jus­ti­fica l’ingrés a la presó perquè hi ha “risc de des­trucció de pro­ves”.

Per al que ja hi havia menys argu­ments era per a l’escena d’alguns d’ells aga­fant una bossa de plàstic –si no eren d’escom­bra­ries, s’hi assem­bla­ven força– en què tenien les seves per­ti­nen­ces. I, amb experiència o no, cal ser poc espa­vi­lat per veure que les seves coses les hi podien donar un cop hagues­sin entrat al tri­bu­nal i no a fora, al més pur estil del camp de con­cen­tració.

Els cinc impu­tats per als quals es va deci­dir presó incon­di­ci­o­nal van ser tras­lla­dats ahir mateix a Soto del Real.