Només hi faltava la truita

Dos dies abans de l’acord de l’Estatut del 30 de setembre al Parlament, Francesc Homs (CiU) i Ernest Maragall (PSC) desencallaven el text menjant una truita a casa de l’actual conseller d’Educació. Començava una història de relat conegut que va acabar amb el suport de CiU i el PSC al text retornat de Madrid i amb el no d’Esquerra. Aquest cop no hi ha hagut ous, però les anades i vingudes dels últims dies i les converses a totes bandes fan fet que tornessin a la retina escenes, posicionaments i actituds no tan llunyans.

Dilluns al vespre. Artur Mas enfila el camí per assistir a la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat. Abans d’arribar-hi, parla per telèfon amb el president de la Generalitat i encarrilen un acord que segellarien l’endemà –ahir– al matí, també per telèfon i en plena reunió del consell de govern. Les propostes de CiU –reforma de la llei del TC i no limitar explícitament al Senat la tramitació de la reforma– havien quedat recollides al document i i la federació es dóna per satisfeta. Poc després és el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, qui informa per telèfon Montilla sobre la decisió dels republicans de votar al Parlament la resolució però de desmarcar-se’n via firma. El dirigent republicà fa públiques les seves intencions. Comencen els nervis i les compareixences paral·leles.

A primera hora al Parlament. El negociador del PSC, Miquel Iceta, fa arribar al grup de CiU el redactat de la proposta de resolució final, que inclou els acords a què han arribat Mas i Montilla. Només hi ha la firma dels socialistes catalans i la d’Iniciativa-EUiA. Segons després, Homs despenja el telèfon i truca a Iceta. La sorpresa del dirigent socialista marca la conversa. “Ens han dit ara que no firmen”, li diu.

12.50. Edifici Imagina, 22@. Artur Mas apareix en el plató on els caps de campanya de la federació nacionalista estan presentant les línies de la precampanya. Mas s’acosta al faristol i, indignat, adverteix que l’acord a què ha arribat amb el president està en perill perquè Esquerra no el rubrica. “Em punxen i no em treuen sang”, manifesta. Ja és públic que Montilla compareixerà després de la reunió de govern per anunciar l’acord i demanar responsabilitat a CiU i ERC. La referència a la federació indigna els nacionalistes, que a la tarda demanaran un gest de Montilla per no trencar l’acord. Tornarà a ser Homs qui faci arribar a Iceta la irritació de CiU i el neguit davant la possibilitat que l’acord salti pels aires.

Mas truca a Puigcercós
A mitja tarda, Mas truca a Puigcercós, que es reafirma a no signar la resolució. “Ho fem així perquè és el que ens convé. Però si vosaltres no firmeu, no la votarem”, ve a dir el president d’Esquerra. Dilluns, durant la permanent del partit, s’havia posat damunt la taula la possibilitat de no signar l’acord per evidenciar la insuficiència que a parer de la formació suposa. “No servirà per res”, apunten fons republicanes. ERC no volia aparèixer com la impulsora d’un document que la lligués al tripartit –sobre un Estatut que no va votar– i del qual CiU es pogués desmarcar apujant el llistó en l’últim moment. Malgrat tot, votarà la resolució amb l’argument de no posar traves a la unitat.

La perplexitat de la resta de partits va quedar expressada en diferents moments del dia i va provocar fins i tot que el portaveu del PSC, Miquel Iceta, fos la cara dels faristols de la tarda després de molts i molts mesos. I és que dilluns mateix al matí, en un reservat d’un restaurant del carrer Casanova de Barcelona, la negociadora d’ERC, Anna Simó, ni tan sols havia apuntat aquesta possibilitat. Encara més, fins ara els republicans reiteraven que se sumarien a l’acord a què arribessin CiU i el PSC, tal com feia ICV. Per a més inri, aquell esmorzar el va pagar Esquerra.

A última hora, el president pica l’ullet a CiU en una entrevista a la ràdio. És el gest que avui acabarà de decantar la balança cap al sí definitiu de CiU.