Política

ERC proposa reformar el TC perquè no pugui pronunciar-se sobre els Estatuts

La proposta no tindria efectes retroactius i per tant no afectaria els actuals recursos contra el text estatutari

El secre­tari gene­ral d'ERC, Joan Ridao, ha pre­sen­tat aquest diven­dres una pro­po­sició de llei al Congrés de Dipu­tats per modi­fi­car la llei orgànica del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) i impe­dir que en un futur l'alt tri­bu­nal pugui pro­nun­ciar-se sobre Esta­tuts d'Auto­no­mia com el català. La pro­posta, però, no tin­dria efec­tes retro­ac­tius i per tant no afec­ta­ria els actu­als recur­sos con­tra el text esta­tu­tari.

La pro­posta dels repu­bli­cans també reclama que els mem­bres del tri­bu­nal en fun­ci­ons siguin ces­sats al cap de sis mesos si els seus subs­ti­tuts no són desig­nats, o impe­dir que es pugui recu­sar un magis­trat per la publi­cació d'estu­dis de caràcter acadèmic, com el cas del magis­trat Pablo Pérez Tremps.

Els diri­gents repu­bli­cans Joan Puig­cercós, Joan Ridao, Anna Simó i Marina Llan­sana s'han reu­nit aquest diven­dres amb juris­tes del par­tit per ava­luar aquesta pro­posta, que reforma alguns dels punts de la llei del TC que han afec­tat el pas de l'Esta­tut per l'alt tri­bu­nal, com ara les recu­sa­ci­ons a magis­trats, el vot de qua­li­tat de la pre­si­denta o el fet que no hi hagi encara acord entre el PSOE i el PP per reno­var l'alt tri­bu­nal.

Ridao ha insis­tit en el "dèficit de legi­ti­mi­tat" de l'actual Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que veu com un "òrgan cadu­cat", amb un terç de magis­trats que hau­rien d'haver ces­sat en les seves fun­ci­ons, i "poli­tit­zat", ja que ha estat un "esce­nari de bata­lles en camp obert" entre soci­a­lis­tes i popu­lars. Això ha fet, segons Ridao, que sigui "un tri­bu­nal clara­ment des­le­gi­ti­mat i degra­dat".

A més, Ridao ha afe­git que la natu­ra­lesa del TC i el fet que l'Esta­tut hagi estat apro­vat per tres cam­bres legis­la­ti­ves i un referèndum faria que, en cas que hi hagués una sentència adversa, "es podria pro­duir un xoc de legi­ti­mi­tats". De fet, ha asse­gu­rat que una reta­llada de l'Esta­tut seria "l'escàndol més majúscul de la democràcia espa­nyola des de la Tran­sició política", 23-F a banda.

Els repu­bli­cans con­si­de­ren que el tri­bu­nal neces­sita una "modi­fi­cació en pro­fun­di­tat" i ha deci­dit entrar aquesta ini­ci­a­tiva al regis­tre del Congrés de Dipu­tats per gene­rar el debat. Ridao ha asse­gu­rat que la seva volun­tat és que la ini­ci­a­tiva tiri enda­vant i que està "dis­po­sat a nego­ciar". De fet, ha recor­dat al PSOE, al qual veu sotmès a un "xan­tatge" del PP en aquest tema, que "té l'opció" de tirar enda­vant la modi­fi­cació amb els "grups mino­ri­ta­ris".

Un dels punts de la modi­fi­cació de la llei orgànica que plan­teja el TC passa per reti­rar al tri­bu­nal la potes­tat de super­vi­sar la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat d'Esta­tuts com el català, és a dir, Esta­tuts apro­vats pel pro­ce­di­ment pre­vist a l'arti­cle 151 de la Cons­ti­tució. Ridao ha mati­sat que aquest fet no seria retro­ac­tiu i que no afec­ta­ria al procés ini­ciat en l'actu­a­li­tat, tot i que ha afe­git que si s'aprovés hi hau­ria un pro­blema tran­si­tori que s'hau­ria d'ana­lit­zar.

ERC con­si­dera que la Cons­ti­tució for­mula de manera oberta que els Esta­tuts són un com­ple­ment indis­pen­sa­ble de la carta magna per a l'orga­nit­zació ter­ri­to­rial de l'Estat i que és la LOTC la que asse­nyala els Esta­tuts com a objec­tiu d'impug­nació directa. Per això Ridao con­si­dera que la garan­tia de la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat dels Esta­tuts resi­deix en les Corts espa­nyo­les i que, per tant, no hau­rien de ser objecte de cap més revisió. A més, ERC remarca que el fet de poder recórrer els Esta­tuts davant del TC anul·la el caràcter d'última instància deci­siva d'un referèndum.

Reno­vació del TC
En aquests moments, un terç del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, qua­tre magis­trats, estan en fun­ci­ons a l'espera de ser reno­vats des del desem­bre del 2007. Per evi­tar aquesta situ­ació, Ridao pro­posa una reforma que passi pel ces­sa­ment efec­tiu dels magis­trats, un cop exhau­rit el seu man­dat, al cap d'un màxim de sis mesos si el seu subs­ti­tut no ha estat desig­nat. A més, també ha pro­po­sat que després d'aquests sis mesos els mem­bres en fun­ci­ons no puguin com­pu­tar en el quòrum de dos terços neces­sa­ris per adop­tar acords vàlids.

Evi­tar un altre cas Pérez Tremps
La pro­posta que els repu­bli­cans han por­tat al Congrés també pretén evi­tar que en un futur es puguin recu­sar magis­trats, com és el cas que es dóna amb Pablo Pérez Tremps en el debat de l'Esta­tut. Pérez Tremps no pot par­ti­ci­par en el debat del Tri­bu­nal sobre el text català per haver fet un informe per a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Autonòmics.

ERC pretén la supressió del deure d'abs­tenció o de recu­sació de magis­trats per la redacció d'estu­dis de caràcter acadèmic amb caràcter previ al nome­na­ment de magis­trats. Els repu­bli­cans con­si­de­ren que la mateixa natu­ra­lesa del TC fa que el for­min sobre­tot pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris i que les recu­sa­ci­ons són contràries a la lli­ber­tat de càtedra.

El par­tit també pro­posa impos­si­bi­li­tar que el pre­si­dent de l'alt tri­bu­nal pugui renun­ciar a l'ús del vot de qua­li­tat, ja que creu que l'exer­cici d'aquest càrrec inclou "res­pon­sa­bi­li­tats que hau­rien de ser irre­nun­ci­a­bles".

Aero­ports per als pres­su­pos­tos
Ridao ha des­car­tat que l'apro­vació d'aquesta reforma sigui una con­dició més per donar suport als pres­su­pos­tos gene­rals de l'Estat per al 2010 i ha recor­dat que els repu­bli­cans ja han fixat les seves con­di­ci­ons. "Si no hi ha aero­port, no hi ha pres­su­pos­tos", ha reblat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.