Unitat de cartró pedra

Si no hi ha novetats d’última hora –res no es pot descartar a la política catalana–, el Parlament aprovarà avui la resolució per defensar l’Estatut al tram final del seu dilatat i lamentable periple pels despatxos del Tribunal Constitucional. Una reunió matinal del president José Montilla i el líder de CiU, Artur Mas, va servir per desbloquejar un altre cop l’acord unitari que el dia anterior els republicans havien deixat penjat al llimb de la tramitació parlamentària. Però al Parc de la Ciutadella la flaire de les urnes amenaça de col·lapsar l’hemicicle. Tan bon punt la resolució va entrar a tràmit, va començar a desfilar pel faristol del Parlament l’intercanvi de retrets entre els socis del tripartit. Mentrestant, CiU anava burxant en les diferències.

La reunió entre Montilla i Mas, al despatx del president, va durar tres quarts d’hora. Temps suficient per justificar la refeta d’un acord ja pactat dimarts i per intercanviar opinions sobre la situació econòmica i sobre la forma com el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encaixat el pronunciament unitari del Parlament. La negativa d’ERC a firmar la proposta unitària impulsada pel president havia deixat en mans de CiU el protagonisme sobre el futur de la iniciativa. I la situació va arribar a ser tan kafkiana que Montilla fins i tot va preguntar a Mas si coneixia prèviament la intenció d’ERC de no firmar la resolució.

El líder de CiU es va encarregar d’explicar el resultat de la trobada davant la premsa. Mas va argumentar que la formació nacionalista assumia de nou un acte de “superresponsabilitat” i “oblidarà que el tripartit no està a l’alçada de les circumstàncies perquè no està unit”.

El polític nacionalista tampoc va estalviar les crides al PSC perquè actuï amb les “mans lliures” al Congrés. No calia. El mateix Montilla insistiria més tard als passadissos del Parlament en un contacte informal amb periodistes que els 25 diputats del PSC no faran costat a cap iniciativa que se sotmeti a votació al Congrés que no tingui el seu segell.

Les crítiques a l’estripada provocada per ERC no van quedar només en mans del líder de CiU. La següent a comparèixer davant del faristol va ser la portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats. “Potser hem pecat d’un excés de protagonisme en un tema que no requereix protagonisme sinó unitat”, va retreure la portaveu ecosocialista que va deixar clar que l’“excés d’espectacle, protagonisme i escenificació” va afectar més unes formacions que d’altres, en referència als socis republicans.

El socialista Miquel Iceta, que el dia anterior es confessava commocionat per la decisió d’ERC, ahir va optar per exhibir la vena cínica: “ERC pensa que pot votar una cosa que no pot firmar. Jo no m’atreveixo a explicar-ho, només ells poden fer-ho”.

El mateix Joan Puigcercós es va encarregar de replicar les ironies que Iceta havia deixat sobrevolant per la sala de premsa. Visiblement molest pels retrets de què ha estat objecte el seu partit, el líder d’ERC no va dubtar a carregar contra la proposta que va assegurar que votarà tot i resumir en un “molt soroll per no res”.
Puigcercós, que tampoc va tenir inconvenient a recordar que els diputats del PSC van votar al Congrés en contra de reformar la llei del TC i que ICV no va fer costat a la llei d’Educació, va reiterar a la tarda les seves crítiques en el marc de la sessió de control al govern. “Aquesta no és la diagnosi, no la compartim”, va etzibar a Montilla en referència a la resolució que avui es votarà i que, segons va dir, no tindrà efecte perquè “ningú despenjarà el telèfon”.