Amb Fraga, viure en gallec era més fàcil

Galícia viu un moment convuls. Alberto Núñez Feijoó porta 30 dies a la presidència de la Xunta i només ha fet que provocar malestar entre la població, que s'ha revoltat contra l'objectiu d'aplicar unes polítiques lingüístiques que representen “un pas enrere” en la normalització del gallec. Unes 40.000 persones van sortir el 19 de maig al carrer per reclamar al govern del PP “el dret de viure en gallec”.

La polèmica ha sorgit sobretot pel que fa a la ferma decisió de Feijoó de derogar el decret del gallec a l'ensenyament aprovat pel govern anterior amb el consens de tots els sectors implicats i que des de fa només dos anys garanteix que les escoles imparteixen un mínim del 50% de les matèries en gallec. La derogació d'aquest decret va ser una de les promeses electorals del PP, el cavall de batalla que, segons alguns analistes, el va ajudar a aconseguir la victòria.

Normalització del gallec
El decret es basa en una llei de normalització lingüística aprovada durant el govern de Manuel Fraga. Feijoó, però, va prometre durant la campanya electoral que els pares podrien triar la llengua d'escolarització dels fills. Un cop al poder, el president de la Xunta està determinat a portar-ho a terme. “Les polítiques de Feijoó només busquen desmantellar l'oficialitat del gallec”, assegura el president de la Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón.

El sociolingüista i professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la Henrique Monteagudo assegura que "ningú esperava que el PP guanyés, ni el mateix Feijoó", cosa que ara l'ha portat a una situació “confusa”. Per una banda, es veu obligat a tirar endavant les promeses electorals, però per una altra, està fent “gestos de conciliació” per evitar convertir-se en el president que “per primer cop aplicarà polítiques lingüístiques que representen un pas enrere”. Fins i tot, remarca Monteagudo, durant l'era Fraga “es va fer una política moderada però favorable a l'idioma”.

Gestos conciliadors
Un d'aquests gestos “conciliadors” és haver anunciat que “buscarà el consens” en el nou decret del gallec a l'escola, que havia promès que derogaria en 100 dies i que ara assegura que ho retardarà un any. En aquest cas, però, Callón considera que el consens serà per “desterrar el gallec”, ja que en el decret actual ja hi ha consens. A més, aquest nou decret, deixa la porta oberta a una possible segregació de l'alumnat en funció de la llengua, segons va reconèixer el conseller d'Educació, Jesús Vázquez Abad, aquesta mateixa setmana.

Un altre “gest” és haver nomenat director general de Política Lingüística l'independent Anxo Lorenzo, vinculat a l'anterior govern bipartit del PSdG i BNG i responsable del decret del gallec a l'ensenyament. Aquesta última decisió ha estat criticada per l'associació Galicia Bilingüe, pròxima al PP, que acusa Lorenzo de ser “nacionalista” i d'estar a favor de “la imposició del gallec a l'escola”. Els socialistes també han posat objeccions al nomenament perquè consideren que és una manera “d'imposar amb vaselina” la nova normativa. També es mostra crític Callón, que no entén com Lorenzo, que “fa un any criticava els populars”, ha acceptat el càrrec i considera el nomenament una manera de "tapar el llop amb pell de xai”.

Discurs demagògic
Galicia Bilingüe defensa l'opció dels pares a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. I, de fet, aquesta possibilitat també va ser una de les promeses electorals de Feijoó, que Monteagudo considera “demagògica”. Ara, però, un cop al poder, aquesta opció ha estat lleugerament modificada. El president gallec ha anunciat que “consultarà” als pares en quina llengua volen escolaritzar els fills, però aquesta “enquesta” no serà determinant sinó que servirà de base per fer un “esborrany” del nou decret. Aquest document serà el punt de partida del govern de la Xunta per trobar el consens amb els altres grups parlamentaris.

Malgrat aquests “passos moderats”, Monteagudo està convençut que el decret es derogarà, però també pensa que es farà quan Feijoó hagi aconseguit pactar el text “almenys amb els socialistes”. “Si no pacta el decret, llavors el pas enrere en política lingüística serà un fet”, assegura el sociolingüista gallec.

Callón és més radical i considera que Feijoó és un demagog i un mentider i que ha arribat al poder gràcies a la campanya mediàtica impulsada pels mitjans afins als populars, entre els quals El Mundo i la Cope, des d'on el líder popular ha anunciat les polèmiques polítiques lingüístiques i la intenció de suprimir l'obligatorietat de fer exàmens de gallec per accedir a l'administració pública. En el cas de la derogació del decret, Callón lamenta que es vulgui “imposar una norma” basant-se en una “suposada llibertat per escollir l'idioma” i no es tingui en compte la desigualtat que hi ha entre el gallec i el castellà. A més, acusa Feijoó de ser el primer de fer discursos demagògics amb “l'únic objectiu d'aconseguir rèdits electorals a curt termini”.

Atacar Touriño per despistar
Aquesta doble actuació de Feijoó desconcerta el catedràtic en Economia Aplicada, Xavier Vence, que assegura que des que ha assumit la presidència de la Xunta “no ha fet cap acció de govern en positiu” i sembla que encara estigui “a l'oposició”. Una prova d'això seria el discurs que aquesta setmana ha fet la consellera d'Hisenda, Marta Fernández Curràs, en què va denunciar un “forat de 1.200 milions” en el pressupost previst pel govern anterior. Vence assegura que no entén com han fet aquesta previsió de desajust pressupostari perquè “els ingressos” de la Xunta no se sabran fins a final d'any.

Per Vence, aquest atac contra el govern bipartit de Touriño és una manera de “desviar l'atenció” davant la polèmica sorgida pel decret del gallec. “Feijoó ha pres decisions que li crearan un gran conflicte polític i que estan obrint una gran divisió en la societat”, assenyala Vence.

El catedràtic en Economia considera que el líder popular ha arribat al poder sense “un pla de govern complet”, cosa que l'ha portat a “improvisar”. El problema és que moltes de les promeses electorals són inviables o difícils d'aplicar i això fa que Feijoó doni una imatge poc seriosa del seu mandat anunciant coses que després ha de desmentir. “Mesures que anunciaven com a promeses estel·lars al seu programa, ja no es portaran a terme perquè s'han fet enrere”, explica.

Els mitjans públics
Una d'aquestes promeses electorals era la reforma de la llei de la Corporació de la Ràdio i la Televisió de Galícia (CRTVG). Feijoó va prometre reformar en un any el sistema per nomenar el director general i el consell d'administració de la CRTVG perquè fos el Parlament l'últim responsable de l'elecció i no el mateix govern, com fins ara. Mentrestant, Feijoó va anunciar que decidiria el nou director general -que seria de transició- amb el consens de tots els grups.

Però el nomenament del màxim responsable dels mitjans públics gallecs ha estat també envoltat de polèmica. Feijoó va anunciar al ple del Parlament que havia proposat quatre noms al PsdG i que, un cop feta la consulta, havia decidit proposar el periodista Alfonso Sánchez Izquierdo, exdirectiu de La Región, com a nou director general de la CRTVG. Els socialistes, però, han negat que hi hagi consens i el BNG assegura que a ells ningú els ha consultat. Dels quatre noms proposats per Feijoó, Sánchez Izquierdo és, per a molts, el "més acceptable".

El degà del Col·legi de Periodistes de Galícia, Xosé Manuel Pereiro, lamenta que la proposta de Sánchez Izquierdo hagi estat polèmica i demana a Feijoó que, ja que la promesa electoral de “buscar el consens” en el nomenament de la direcció general de la CRTVG no s'ha complert, que “almenys” porti a terme la reforma de la llei de la Corporació dels mitjans públics.