El TC només deixarà la closca de l’Estatut

“La sentencia dejará entero el caparazón del Estatut, pero el interior quedará hueco de contenido a través de la reinterpretación”. És la frase que fonts polítiques coneixedores de l’evolució dels treballs Tribunal Constitucional fa servir per definir com quedarà el marc català quan l’alt tribunal hagi resolt sobre els recursos en contra que hi van presentar el PP, el Defensor del Poble i cinc autonomies. Tant des del PSOE com des del PP coincideixen que el continent –els grans pilars del text– semblarà que quedin incòlumes, però que perdrà contingut amb una sentència interpretativa i algun article retallat. De fet, en cercles polítics s’admet que es busca una sentència que tant PP com PSOE puguin vendre com un aval a les seves posicions i la metàfora de la nou serveix perfectament.

Les fonts consultades donen per fet que s’eliminarà la part que fa referència al Síndic de Greuges i que xoca amb les competències del Defensor del Poble. En les darreres filtracions també es parla de l’organització territorial en vegueries, cosa que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va desitjar ahir que no es compleixi. I el mateix passa amb els Consell de Justícia, una desconcentració del Consell General del Poder Judicial, a la qual són reticents els magistrats, sobretot els conservadors. Justament per això és susceptible de saltar l’apartat que exigeix el coneixement del català al personal de justícia.

Amb la reinterpretació, el PSOE i el PP confien de satisfer el seu públic, tal com confirmen des de tots dos partits. Als socialistes, els pocs articles retallats els serviran per justificar la seva tesi que l’Estatut és majoritàriament Constitucional i ja es va afinar al Congrés. Als populars, els permetrà reivindicar la seva oposició al text i girar full de cara a futures aliances. Aquest escenari és el que preveuen també els partits catalans.

El redactat de la sentència es va accelerar des que el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, va assumir el seguiment de la tramitació. Fins llavors, se n’ocupava la seva valedora, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, però les múltiples ocupacions li impedien una tutela acurada, fet que demostra la influència de la política en la sentència. Malgrat tot, les fonts consultades afirmen que una topada a finals del mes passat va canviar les previsions i, tot i que no es descarta que la sentència sigui a finals de juliol o principis d’agost, l’enèsima batalla entre progressistes i conservadors sobre el redactat pot ajornar la sentència fins al setembre o l’octubre.

Els efectes de la LEC
Que es parli de la tardor fa pensar que les diferències són importants. A ningú li agradava una sentència a l’agost. A part de semblar que es fa d’amagat, una llei no escrita al tribunal impedeix resoldre una qüestió tan transcendent durant aquesta època de l’any i no era estrany deixar-ho per principis de setembre. Anar més enllà confirma que s’han de llimar certes discussions. El que veuen més provable els dirigents consultats, tant de PSOE i PP com de CiU, ERC i ICV, és que l’última picabaralla és per la llei d’Educació. Els magistrats conservadors s’han vist afectats per la pressió mediàtica dels que presenten la llei com l’expulsió del castellà a les aules. I ara exigeixen mesures en l’apartat lingüístic.