Per l’autodeterminació, però sense creure-s’ho

Tant o més interessant que el resultat de la suma de partidaris i detractors de la hipòtesi independentista és la percepció que té la ciutadania sobre la legitimitat democràtica de l’autodeterminació, d’una banda, i les probabilitats que aquest procés acabi fent-se realitat en algun moment.

Pel que fa al dret a decidir, l’opinió àmpliament majoritària és que Catalunya, en tant que subjecte polític, ha de poder decidir sobre el seu futur, incloent-hi la possibilitat d’optar per un Estat propi. En aquest sentit, els partidaris del dret a l’autodeterminació per a qualsevol poble del món (88,9%) no són gaires més que els que estarien a favor d’aplicar aquest mateix principi a Catalunya (82,6%). En aquest segon cas, però, creix notablement el percentatge dels qui es declaren contraris a l’autodeterminació (14,4%), molt lluny, de tota manera, dels favorables al referèndum.

Enmig de tantes dades, crida l’atenció el que pensen els entrevistats sobre l’opinió de la mateixa societat catalana. Una majoria curta, del 43,4%, considera que els ciutadans de Catalunya estan més aviat a favor de la independència. Els que creuen el contrari –hi estan més aviat en contra– són un 34,4%, i un 13,4% opinen que els partidaris i detractors que Catalunya tingui un Estat propi estan perfectament dividits en dues meitats. Només un 8,8% contesta que no ho sap o bé no contesta a aquesta pregunta.

En definitiva, l’estudi de la UOC revela que la societat catalana té unes aspiracions molt clares d’aprofundiment democràtic i és a partir d’aquí que, almenys en part, es planteja qüestionar l’actual marc jurídic i polític. Tot plegat com a derivació de diverses circumstàncies estructurals –polítiques, identitàries, socials i econòmiques– que no queden influïdes de forma decisiva per factors com el lloc de naixement o l’àrea de residència.