De la pena de 'telenotícies' al trasllat de consolació

Van pagar la pena de tele­notícies, en ser exhi­bits arri­bant emma­ni­llats a l'Audiència Naci­o­nal espa­nyola, i ara tor­nen a gene­rar polèmica, però aquesta vegada per la cele­ri­tat amb què se'ls ha con­ce­dit el tras­llat a una presó cata­lana. Els cinc empre­so­nats pel cas Pretòria –Bar­to­meu Muñoz, Manuel Dobarco, Luis García, Macià Ala­ve­dra i Lluís Pre­na­feta, tots excàrrecs polítics del PSC i CiU– han arri­bat a Bri­ans 2 aquest dime­cres quan fal­ta­ven uns minuts per a les dotze del mig­dia.

Venien del cen­tre peni­ten­ci­ari de Soto del Real, de Madrid, on van ser reclo­sos pre­ven­ti­va­ment el 30 d'octu­bre: en menys d'un mes han acon­se­guit tor­nar a Cata­lu­nya, mal­grat que judi­ci­al­ment con­ti­nuen a dis­po­sició de l'Audiència Naci­o­nal espa­nyola. El viatge és vist com una "excep­ci­o­na­li­tat" per advo­cats ali­ens al cas Pretòria, que asse­gu­ren que sem­pre que han dema­nat el mateix per a cli­ents seus s'han tro­bat amb una nega­tiva.

Legal però infreqüent
La llei no con­creta què s'ha de fer amb els pre­sos pre­ven­tius. Sí que con­creta que els con­dem­nats han d'estar prop de casa, un dret que només tenen reti­rat per acords poste­ri­ors els reclu­sos d'ETA. Tan­ma­teix, els usos i cos­tums, molt con­so­li­dats, fan que els pre­ven­tius es man­tin­guin al més a prop pos­si­ble del jut­jat que inves­tiga el cas. I en aquest afer, almenys de moment, el jut­jat és el de Bal­ta­sar Garzón, a l'Audiència Naci­o­nal.

Aquesta vegada, Garzón ha accep­tat el tras­llat, ja que insis­teix a man­te­nir-los empre­so­nats i que poden pas­sar set­ma­nes fins que la sala penal de l'Audiència Naci­o­nal es pro­nunciï sobre els recur­sos pre­sen­tats per les defen­ses recla­mant la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal dels impu­tats. Però advo­cats con­sul­tats per l'AVUI.​cat adver­tei­xen que en gran part la peça clau per deci­dir el tras­llat ha estat la secre­ta­ria de Ser­veis Peni­ten­ci­a­ris, de la con­se­lle­ria de Justícia de la Gene­ra­li­tat.

Volun­tat, o no, de la Gene­ra­li­tat
"Els tras­llats peni­ten­ci­a­ris són una decisió admi­nis­tra­tiva. No es poden fer sense permís del jutge, però la decisió no és seva. I els impu­tats de l'Audiència Naci­o­nal, ter­ri­tori on les com­petències de pre­sons són del Minis­teri de l'Inte­rior, pas­sen les pri­me­res set­ma­nes en algun cen­tre de Madrid i després en algun altre de la resta de l'Estat. Les pre­sons cata­la­nes són com­petència de la Gene­ra­li­tat, i si no hi ha volun­tat expressa de la con­se­lle­ria de Justícia, no hi ha tras­llat pos­si­ble. El pro­blema és que aquesta volun­tat no hi sol ser", afirma el lle­trat Benet Sale­llas.

I posa exem­ples. Dos cli­ents seus del que es coneix popu­lar­ment com ope­ració Dixan –els isla­mis­tes detin­guts a Banyo­les– encara són fora de Cata­lu­nya, fins i tot després d'haver estat con­dem­nats. I un impli­cat en l'ope­ració Tigris, detin­gut a Bar­ce­lona, no va poder venir a Cata­lu­nya. "La seva com­pa­nya era assis­tent social en un ajun­ta­ment català, sabia moure's i va fer mans i mànigues per fer-lo venir. Va ser impos­si­ble. Va con­ti­nuar a Bada­joz espe­rant judici", recorda Sale­llas.

"M'he reu­nit més d'una vegada amb res­pon­sa­bles de Justícia, inclòs el secre­tari de Ser­veis Peni­ten­ci­a­ris, Albert Bat­lle, per dema­nar un tras­llat. I la res­posta sem­pre ha estat igual: no hi ha pla­ces, hi ha molta gent que vol venir i no hi caben", afe­geix l'advo­cat. Ahir mateix, Sale­llas va ser en l'última sessió del judici con­tra la cèl·lula del Raval, els impu­tats pel qual eren en diver­ses pre­sons espa­nyo­les des de fa dos anys. Un d'ells estava, últi­ma­ment, a Astúries.

La mateixa visió té Jaume Asens, un dels advo­cats d'una pre­sumpta cèl·lula isla­mista detin­guda a Vila­nova i la Geltrú i jut­jada el mes pas­sat a Madrid. "Les seves famílies tenen pocs recur­sos, no poden viat­jar per tot l'Estat cada quinze dies per anar-los a veure. Vam inten­tar que Justícia els deixés venir a Cata­lu­nya, i no hi va haver manera. Ja no ho vam dema­nar al jutge perquè sense la Gene­ra­li­tat no hi havia res a fer", explica.

Tot tipus de casos
I no es dóna només en casos en què les acu­sa­ci­ons siguin de per­ti­nença a banda armada. Car­les Mon­gui­lod, advo­cat gironí amb 26 anys d'experiència i que no porta mai casos de ter­ro­risme, es mos­trava avui "molt sorprès" pel tras­llat dels impli­cats en el cas Pretòria. "És un tracte espe­cial i excep­ci­o­nal. Els matei­xos jut­ges  et diuen que els pre­sos pre­ven­tius han d'estar a prop del jut­jat i se't tre­uen del damunt així", es queixa.

I hi afe­geix l'exem­ple. "Ara mateix, tinc un cli­ent per un cas de dro­gues que va ser detin­gut a Banyo­les. Va estar a la presó de Girona i al cap de quinze dies es va fer càrrec del cas l'Audiència Naci­o­nal. Lla­vors el van enviar a una presó de Madrid  i no hi ha hagut manera de fer-lo tor­nar, mal­grat que la seva família no es pot pagar el viatge per anar-lo a veure cada set­mana o cada quinze dies. En canvi, en el cas Pretòria han actuat amb diligència extra­or­dinària", sen­ten­cia Mon­gui­lod.

Justícia recorda que fins ara no hi havia pla­ces
Fonts del depar­ta­ment de Justícia han asse­gu­rat, per con­tra, que no s'ha fet cap excepció amb els pre­sos del cas Pretòria. "El jutge ho ha auto­rit­zat i la con­se­lle­ria no hi ha tin­gut cap incon­ve­ni­ent perquè actu­al­ment hi ha a les pre­sons cata­la­nes més pla­ces que fa dos anys. N'hem gua­nyat 2.000 i escaig amb la inau­gu­ració de Bri­ans 2, el 2007, i de Lle­do­ners, l'any pas­sat. No és que en sobrin, però hi ha més marge. Abans no n'hi havia i pot­ser algun cas no s'havia pogut aten­dre per aquesta raó", argu­menta una por­ta­veu del depar­ta­ment.

En tot cas, als cinc pre­sos del cas Pretòria se'ls apli­carà un règim peni­ten­ci­ari ordi­nari i no tin­dran pri­vi­le­gis. Per rebre visi­tes, per exem­ple, s'hau­ran d'espe­rar al cap de set­mana, com tots els interns.