Les dues ànimes del PSOE

Les bat­ze­ga­des que ha pro­ta­go­nit­zat José Luis Rodríguez Zapa­tero esgar­ra­pant vots d’aquí i d’allà apro­fi­tant les dife­rents com­bi­na­ci­ons numèriques que per­me­ten els grups del Congrés fan que cada cop més aflo­rin les dues ànimes del PSOE: la de dipu­tats vete­rans que enyo­ren la política d’ali­an­ces que en temps de crisi va for­jar Felipe González amb Jordi Pujol, i la dels que han cres­cut a l’ombra de Zapa­tero i que veuen l’acos­ta­ment a les esquer­res com l’opor­tu­ni­tat perquè el par­tit surti reforçat un cop se superi el dal­ta­baix econòmic.

En temps difícils, per una de les ànimes és neces­sari visu­a­lit­zar que el PSOE és l’esquerra pro­tec­tora, i un punt trans­gres­sora, que ha gua­nyat dues elec­ci­ons gene­rals. Altres cre­uen que cal con­so­li­dar la idea d’un par­tit de cen­tre­es­querra que s’entén amb un naci­o­na­lisme mode­rat que “ens aporta un plus de tran­quil·litat”, cons­tata la vella guàrdia.

Però encara que una part segueixi somi­ant un pacte amb CiU, saben que ara és la pit­jor època per poder con­so­li­dar aquesta estratègia, ja que els cinc anys de govern els comen­cen a pas­sar fac­tura. El des­gast de la Mon­cloa i la cons­ti­tució de governs soci­a­lis­tes a Cata­lu­nya i Euskadi, desa­llot­jant CiU i PNB del poder, no els ha dei­xat cap pos­si­bi­li­tat d’esta­blir ali­an­ces esta­bles amb aquests grups. Això no vol dir que de tant en tant s’hi enten­guin, fet que per l’altra banda genera males­tar entre les esquer­res, com es va veure la set­mana pas­sada quan el PSOE va tren­car un acord amb IU-ICV sobre política fis­cal per garan­tir-se un suport pun­tual de CiU.

Davant d’això, els dipu­tats soci­a­lis­tes obser­ven amb neguit aquesta política de l’ai al cor a què dar­re­ra­ment els ha acos­tu­mat Zapa­tero i, sobre­tot els pro­pers al pre­si­dent, con­si­de­ren que seria més via­ble decan­tar-se per un apro­pa­ment inequívoc a la cada cop més reduïda presència de dipu­tats d’ERC, IU, ICV i BNG. Alguns diri­gents no ama­guen les difi­cul­tats que va com­por­tar a l’ante­rior legis­la­tura recol­zar-se en aquest eix par­la­men­tari, sobre­tot pel que fa a la posició dels repu­bli­cans en el dar­rer tram de dis­cussió de l’Esta­tut.

Però també reco­nei­xen que en el seu dia “aquests grups van demos­trar ser fidels als com­pro­mi­sos”. El pro­blema és que tant se’n van ser­vir que a les últi­mes gene­rals es van aca­bar crus­pint part del seu espai elec­to­ral; par­tits com CHA o EA ja no són al Congrés.

Per tot ple­gat, la des­con­fiança entre el PSOE i les esquer­res és mútua i serà difícil que se les pugui convèncer perquè apro­vin els comp­tes pel 2010 o bé que els facin cos­tat quan el model de finançament arribi al Congrés. Zapa­tero, en tot cas, s’ha impli­cat en el res­ta­bli­ment de ponts i aquesta set­mana es va reu­nir amb Joan Ridao. Com ja ha fet amb altres por­ta­veus, un dels mis­sat­ges subli­mi­nals va ser sug­ge­rir que sense l’ajut de l’esquerra es pot veure abo­cat a anti­ci­par les elec­ci­ons.

De moment, la pos­si­bi­li­tat de dei­xar de fer ballar el cap amb la geo­me­tria vari­a­ble i cen­trar-se més en les esquer­res explica en part que un vell defen­sor del pacte amb CiU, Ramón Jáure­gui, hagi estat subs­tituït com a secre­tari gene­ral del grup soci­a­lista –l’encar­re­gat de bus­car ali­ats– per Edu­ardo Madina. El jove basc no amaga les seves pre­ferències cap a les esquer­res.

Aquesta gene­ració és del parer que en temps de crisi ja no val pro­te­gir-se sota el parai­gua del cen­trisme, sinó que cal exhi­bir el per­fil d’esquer­res. “S’ha d’evi­tar que el ciu­tadà se senti des­em­pa­rat. Hi ha d’haver més polítiques soci­als i garan­tir la pro­tecció a tre­ba­lla­dors i deso­cu­pats”, con­clo­uen.

Suport a Mon­ti­lla
Així, men­tre un sec­tor sug­ge­reix clara­ment que el que convé ara és que s’avan­cin les elec­ci­ons cata­la­nes i que Artur Mas sigui el pro­per pre­si­dent per poder d’aquesta manera tan­car un acord a Madrid, l’altra ànima del PSOE pensa el con­trari i opina que han de ser pràctics i mani­o­brar dins l’esce­nari actual, “i, a més, sense renun­ciar que José Mon­ti­lla torni a ser pre­si­dent”.