Política
Camps, l’home tranquil?
El futur del president valencià passa per la decisió que adoptarà dimarts el jutge: imputar-lo en ferm per acceptar suborns o arxivar la causa. Al congrés de València va lligar la seva sort amb Rajoy
Dimarts que ve, el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (València, 1962), s’enfronta al moment més difícil i decisiu de la seva carrera. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) l’ha cridat a declarar com a imputat per un possible delicte de suborn, per haver acceptat presumptament regals (12.783 euros en vestits) d’un empresari al qual, a canvi, hauria beneficiat amb contractes públics. Del que argumenti Camps dimarts en la seva defensa, que és tot un misteri fins i tot per als seus propis companys, dependrà si el jutge instructor, José Flors, l’imputa en ferm o si arxiva la causa contra ell.
Si es donés el primer cas, descartat pels populars, Camps pot ser davant el principi de la fi de la seva fulgurant singladura política. El fet que Francisco Camps es convertís, des del congrés de València de juliol de 2008, en el principal avalador del reelegit aleshores president del PP, Mariano Rajoy, el va lligar a la seva sort i a la inversa, i, per tant, es veuria obligat a dimitir com han fet altres militants del PP imputats al mateix cas Gürtel. Segurament el cessament no seria immediat, però sí a més o menys curt termini. I és que, si Camps s’enroqués a València –podria ser que a través d’eleccions anticipades, tot i que les darreres són encara bastant recents, del maig de 2007–, el desgast de Rajoy podria ser-li letal.
Si en el millor dels casos per a Camps s’arxivés la causa contra ell –perquè asseguren alguns que no hi ha prou proves que va beneficiar els empresaris imputats–, la seva continuïtat al capdavant de la Generalitat no es posaria en dubte, però ja hauria quedat tocada de mort la seva prevalència com a baró del partit i les seves aspiracions madrilenyes. Sempre, però, o només, depèn com s’ho miri, li quedaria València. De fet, té exemples de companys de partit, com el president de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, que ha continuat guanyant reiteradament eleccions amb majoria absoluta a la demarcació de Castelló, malgrat estar imputat en diversos delictes, contra l’administració i per frau fiscal. A Fabra mai li ha passat pel cap dimitir i és per això que alguns militants del PP valencià no concebrien que Rajoy pogués forçar a prendre aquesta decisió al president de la comunitat que més vots li ha donat als comicis quan a Fabra mai ha gosat ni posar-lo en dubte.
Fins ara, però, és exclusivament Camps qui ha dissenyat la partida de la seva possible salvació o enfonsament, i tant des de Madrid com des del PP valencià hi estan confiant cegament. El president ha seguit la mateixa estratègia que s’ha marcat des que va arribar a la Generalitat Valenciana. Crear al voltant seu un mur de contenció a fi de no permetre la més mínima escletxa perquè no s’enfonsi tot l’edifici. Així, ha negat tota acusació i no ha donat cap explicació a les Corts, ha evitat els mitjans de comunicació en tot moment o els ha defugit amb monosíl·labs, ha aplicat la dita que la millor defensa és un bon atac, i ha buscat corrupció en el PSPV per tapar el cas Gürtel i, en últim lloc, ha silenciat fins a l’extrem aquest cas en les diverses cadenes de ràdio i televisió públiques .
Vicent Rambla, el vicepresident primer i portaveu del govern de la Generalitat Valenciana, assegurava abans-d’ahir que el president està “molt tranquil i confiat” que tot quedarà en no res. La suposada tranquil·litat de Camps contrasta amb el fet que mai hagi assegurat tenir les factures que l’exculparien d’haver estat obsequiat amb vestits per la xarxa d’empresaris imputats o en el fet que truqués reiteradament al sastre que els els va facilitar, José Tomás, quan declarava davant el jutge Baltasar Garzón que Camps mai pagava a la botiga. Dimarts, però, davant el jutge José Flors es posarà a prova la seva tranquil·litat.
Si es donés el primer cas, descartat pels populars, Camps pot ser davant el principi de la fi de la seva fulgurant singladura política. El fet que Francisco Camps es convertís, des del congrés de València de juliol de 2008, en el principal avalador del reelegit aleshores president del PP, Mariano Rajoy, el va lligar a la seva sort i a la inversa, i, per tant, es veuria obligat a dimitir com han fet altres militants del PP imputats al mateix cas Gürtel. Segurament el cessament no seria immediat, però sí a més o menys curt termini. I és que, si Camps s’enroqués a València –podria ser que a través d’eleccions anticipades, tot i que les darreres són encara bastant recents, del maig de 2007–, el desgast de Rajoy podria ser-li letal.
Si en el millor dels casos per a Camps s’arxivés la causa contra ell –perquè asseguren alguns que no hi ha prou proves que va beneficiar els empresaris imputats–, la seva continuïtat al capdavant de la Generalitat no es posaria en dubte, però ja hauria quedat tocada de mort la seva prevalència com a baró del partit i les seves aspiracions madrilenyes. Sempre, però, o només, depèn com s’ho miri, li quedaria València. De fet, té exemples de companys de partit, com el president de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, que ha continuat guanyant reiteradament eleccions amb majoria absoluta a la demarcació de Castelló, malgrat estar imputat en diversos delictes, contra l’administració i per frau fiscal. A Fabra mai li ha passat pel cap dimitir i és per això que alguns militants del PP valencià no concebrien que Rajoy pogués forçar a prendre aquesta decisió al president de la comunitat que més vots li ha donat als comicis quan a Fabra mai ha gosat ni posar-lo en dubte.
Fins ara, però, és exclusivament Camps qui ha dissenyat la partida de la seva possible salvació o enfonsament, i tant des de Madrid com des del PP valencià hi estan confiant cegament. El president ha seguit la mateixa estratègia que s’ha marcat des que va arribar a la Generalitat Valenciana. Crear al voltant seu un mur de contenció a fi de no permetre la més mínima escletxa perquè no s’enfonsi tot l’edifici. Així, ha negat tota acusació i no ha donat cap explicació a les Corts, ha evitat els mitjans de comunicació en tot moment o els ha defugit amb monosíl·labs, ha aplicat la dita que la millor defensa és un bon atac, i ha buscat corrupció en el PSPV per tapar el cas Gürtel i, en últim lloc, ha silenciat fins a l’extrem aquest cas en les diverses cadenes de ràdio i televisió públiques .
Vicent Rambla, el vicepresident primer i portaveu del govern de la Generalitat Valenciana, assegurava abans-d’ahir que el president està “molt tranquil i confiat” que tot quedarà en no res. La suposada tranquil·litat de Camps contrasta amb el fet que mai hagi assegurat tenir les factures que l’exculparien d’haver estat obsequiat amb vestits per la xarxa d’empresaris imputats o en el fet que truqués reiteradament al sastre que els els va facilitar, José Tomás, quan declarava davant el jutge Baltasar Garzón que Camps mai pagava a la botiga. Dimarts, però, davant el jutge José Flors es posarà a prova la seva tranquil·litat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.