Invasió jihadista 2.0

“Els polítics nord-americans han utilitzat el Facebook per aconseguir vots, com va fer l’esclau Obama […]. Avui envairem les vostres webs i demà les vostres terres i cases, adoradors de la creu”. L’amenaça la va llançar el desembre del 2008 Fursan Ghazawat Alnusra (Cavallers en Suport de la Invasió), un grup islamista radical que també havia fet una crida a “envair el YouTube” i que, com altres organitzacions extremistes, pateixen continus atacs informàtics del departament de Defensa dels EUA, dels seus aliats occidentals i de hackers espontanis.
Assetjats per l’exèrcit nord-americà i els seus socis als feus jihadistes del Pakistan, l’Afganistan i el Iemen, xarxes com Al-Qaida estan intentant els darrers mesos canviar el camp de batalla de la guerra contra l’“infidel” i les xarxes socials com el Facebook i el Twitter i plataformes online com el YouTube els ofereixen un ventall de possibilitats il·limitades per dur a terme la jihad (guerra santa).

Contacte amb Al-Qaida
En el seu moment, el Pentàgon va prendre nota de l’amenaça de Fursan Ghazawat Alnusra i la va arxivar juntament amb les moltíssimes provocacions que rep diàriament dels grups islamistes armats. Però la detenció el desembre passat al Pakistan de cinc joves nord-americans que s’havien posat en contacte amb Al-Qaida a través del Facebook i del YouTube per anar a combatre les forces nord-americanes a l’Afganistan, va encendre els llums d’alarma a les agències d’espionatge dels Estats Units i dels seus socis: la crida jihadista a envair les xarxes socials començava a donar fruits.

“El reclutament online s’ha incrementat de forma exponencial amb el Facebook i el YouTube”, va advertir aleshores un alt responsable del departament de Seguretat Interior dels EUA al diari The Washington Post.
La invasió jihadista de les xarxes socials ha fet repensar l’estratègia antiterrorista i ha obert un debat entre partidaris de bloquejar les webs extremistes i els que s’hi oposen. “Les xarxes socials permeten als jihadistes comunicar-se de forma ràpida i flexible arreu del món, però també ofereixen dades útils a les agències de seguretat. Si jo fos un veritable terrorista, no faria servir el Facebook”, diu a l’AVUI Tim Stevens, especialista en terrorisme i ciberespai del King’s College. Thomas Renard, expert en antiterrorisme de l’Institut Reial de Relacions Internacionals, admet que “vídeos com els del YouTube que mostren les tortures comeses per les tropes occidentals a l’Iraq faciliten la radicalització d’alguns individus”, però creu que l’ús d’aquests mitjans també comporta greus riscos per als potencials agressors. “Aquests mitjans són nord-americans i, per tant, susceptibles de cooperar amb les autoritats dels EUA per perseguir els jihadistes”, diu Renard, que creu que “val més vigilar aquests fòrums que tancar-los, perquè donen una bona idea del que passa a l’interior del grup i, fins i tot, eventualment t’hi pots infiltrar”.

Stevens va més enllà i alerta contra “les crides que hi ha als EUA a militaritzar internet”. “L’ús terrorista d’internet no és un problema tècnic, sinó sòcio-polític”, sentencia.