Caixa B per a Catalunya

El govern espa­nyol pres­si­ona la Gene­ra­li­tat perquè accepti arro­do­nir la xifra que s'ha d'obte­nir el pri­mer any d'entrada en vigor del nou sis­tema de finançament amb par­ti­des econòmiques que que­da­rien fora del model. Els diners d'aquesta caixa B per a Cata­lu­nya serien per a Mos­sos d'Esqua­dra i pre­sons, que, en ser com­petències que només té la Gene­ra­li­tat, evi­ta­rien que l'Estat hagués de com­pen­sar a les altres comu­ni­tats autònomes, que volen man­te­nir el tant per cent que reben ara del pastís.

Això per­me­tria a la Gene­ra­li­tat ves­tir la xifra del pri­mer any fins a arri­bar a uns 2.500 mili­ons d'euros i l'escull es tro­ba­ria sobre­tot a con­so­li­dar el model en el ter­cer any d'apli­cació per tal que per­meti ofe­rir per si sol un resul­tat d'entre 3.000 i 3.500 mili­ons i que Cata­lu­nya quedi situ­ada per sobre de la mit­jana de finançament entre un 5 i un 6 per cent, cosa que hau­ria de garan­tir l'ano­me­nada ordi­na­li­tat, és a dir, que Cata­lu­nya es man­tin­gui ter­cera en el rànquing de recur­sos públics un cop feta l'apor­tació a la soli­da­ri­tat.

L'Esta­tut per­met que els pre­cep­tes del títol de finançament s'apli­quin de manera gra­dual en funció de la via­bi­li­tat finan­cera i l'apli­cació no ha de ser "ple­na­ment efec­tiva" fins als cincs anys d'entrada en vigor de l'Esta­tut. Com que ja n'han pas­sat dos, no té per què ser fins al 2011 que el model esti­gui con­so­li­dat i, per tant, l'Estat ofe­reix men­tres­tant a la Gene­ra­li­tat poder pre­sen­tar una xifra "digna", adjec­tiu usat ahir per Joan Saura.

Defensa de l'asi­me­tria
José Luis Rodríguez Zapa­tero ja va ofe­rir aquesta even­tu­a­li­tat d'una caixa B per a Cata­lu­nya a Joan Puig­cercós en una reunió a la Mon­cloa, i aquest va dir que no. Però no hi ha un rebuig defi­ni­tiu del govern català a l'oferta, perquè en el fons no dei­xa­ria de ser un acord bila­te­ral. De fet, el pre­si­dent José Mon­ti­lla, ha dit aquesta set­mana en una entre­vista al diari Expansión que l'homo­geneïtzació del model "és impos­si­ble", jus­ta­ment perquè només Cata­lu­nya ges­ti­ona les pre­sons i la poli­cia, la qual cosa indica que el govern vol incloure aquesta asi­me­tria, però dins d'un model tan­cat. Al govern espa­nyol li interessa que quedi fora del sis­tema, perquè així pot man­te­nir la part del pastís de cada comu­ni­tat, Cata­lu­nya hi gua­nya per una altra banda i pot ven­dre un model a 15 sense supo­sats pri­vi­le­gis.

De fet, l'objec­tiu de la Gene­ra­li­tat con­ti­nua sent que l'Estat faci una injecció de diners prou ele­vada al sis­tema perquè la xifra de 2.500 mili­ons s'obtin­gui per si sola. En els dar­rers dies el número dos d'Eco­no­mia, Martí Car­ni­cer, ha vist a Madrid la dis­po­ni­bi­li­tat d'Eco­no­mia a aug­men­tar-la, però els números encara no qua­dren -Saura deia ahir que "estan en la bona direcció, però no a prop del que es con­si­dera accep­ta­ble"- i tam­poc l'objec­tiu d'Eco­no­mia de que­dar cinc punts per sobre de la mit­jana. Amb l'oferta actual, que­da­ria només un o dos punts per sobre, impos­si­ble per com­plir l'ordi­na­li­tat. També pel que fa al model, l'Estat accepta que una part dels impos­tos que recapta la Gene­ra­li­tat -que ara seran més per l'aug­ment de la cis­te­lla en IRPF, IVA i espe­ci­als- no vagi al pot comú a repar­tir per pagar els ser­veis de l'Estat del benes­tar, però no vol que siguin més del 25%.

Sigui com sigui, els par­tits que for­men part del govern han començat a pre­pa­rar l'argu­men­tari per si hi ha acord, senyal inequívoc que hi ha pos­si­bi­li­tats reals. I en aquest argu­men­tari es parla -sense anar més lluny, Miquel Iceta ahir- d'una xifra per al pri­mer any que el model de CiU va tri­gar sis anys a acon­se­guir, i que se situa entre aquests 2.000 i 2.500 mili­ons.