Dies de prudència política

El fet que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat hagi deci­dit con­vo­car les elec­ci­ons quan toquin i no avançar-les està pro­vo­cant que tots els par­tits vagin amb peus de plom a l'hora de fer públics els seus mis­sat­ges. Ningú vol come­tre el mínim error i l'objec­tiu és la prudència.

Només cal veure les poques idees que aquest agost s'han sen­tit dels repre­sen­tants polítics. Un estiu sec d'idees. Buit de pro­pos­tes labo­rals, econòmiques, soci­als, medi­am­bi­en­tals... Un agost allu­nyat de la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació del 10-J, que per uns dies va sem­blar que feia vibrar l'elec­to­rat de tots els colors. De ben segur que hi haurà un abans i un després del 10-J, encara que a hores d'ara ningú és capaç d'entre­veure per on sor­tirà elec­to­ral­ment.

De moment la prudència política està a l'ordre del dia. Estem davant d'unes elec­ci­ons de nota­bles bai­xes envers fa qua­tre anys: a Piqué, Saura i Carod-Rovira els han reti­rat o s'han reti­rat de la can­di­da­tura de la pre­sidència. A la pràctica només Artur Mas i José Mon­ti­lla poden ser pre­si­dent. Els altres, tot cone­guts (Puig­cercós Her­rera, Camacho, Laporta, Car­re­tero, Anglada...), són can­di­dats que han de filar prim per no exce­dir-se i poder gua­nyar con­fi­an­ces davant del seu elec­to­rat.

Temps d'espera a Cata­lu­nya, men­tre que el govern cen­tral i Rodríguez Zapa­tero s'afa­nyen a tro­bar socis par­la­men­ta­ris per apro­var el pres­su­post de l'any vinent. De moment, des­car­ten CiU. Un fet pro­vi­si­o­nal, perquè caldrà veure el resul­tat elec­to­ral català. Ara per ara el PNB és l'únic aliat pos­si­ble perquè Rodríguez Zapa­tero pugui recu­pe­rar el suport per­dut en els dar­rers temps. Atenció, que alguns sec­tors del PSOE bus­quen can­di­dat...