Solbes fa un 'reset'

Tor­nem a començar, que no ha estat res. Això sem­blava voler dir ahir el vice­pre­si­dent segon del govern espa­nyol, Pedro Sol­bes, en una com­pa­rei­xença al Senat, tot exhi­bint la soli­tud de l’exe­cu­tiu espa­nyol pel rebuig unànime a l’esbós de model de finançament que el minis­teri d’Eco­no­mia va fer públic el juliol pas­sat i que va sot­me­tre a un debat mul­ti­la­te­ral al Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera (CPFF).

La pluja de greu­ges que li va caure al damunt, encapçalada per ter­ri­to­ris com Cata­lu­nya, ha obli­gat Sol­bes a posar “el comp­ta­dor a zero” –com ell gràfica­ment va des­criure ahir– i rei­ni­ciar una ronda de nego­ci­a­ci­ons bila­te­rals amb els governs autonòmics que públi­ca­ment i pri­va­da­ment s’han mos­trat més hos­tils amb el seu polèmic docu­ment de bases.
Arran d’això, en les últi­mes set­ma­nes s’han inten­si­fi­cat els con­tac­tes entre l’equip de Sol­bes i, per exem­ple, la con­se­lle­ria d’Antoni Cas­tells per deci­dir “per a quin camí podem avançar”, segons subrat­llava ahir Sol­bes.
 

Eina de tre­ball
Això vol dir això que renun­cia al seu model? Ate­nent la lite­ra­li­tat de la seva inter­venció ahir al Senat, sí que es podria enten­dre que Sol­bes es fa enrere, encara que fonts del minis­teri insis­tien que en cap cas s’abdica del docu­ment del juliol, que segueix sent l’eina de tre­ball dels nego­ci­a­dors esta­tals.
 

En tot cas, Sol­bes va asse­nya­lar que “és veri­tat que la pro­posta que cre­iem que era una bona base per començar a dis­cu­tir no es va veure d’aquesta manera. I, per tant, hem tor­nat una mica a la case­lla zero. Que és tor­nar a la dis­cussió bila­te­ral”.
 

Perquè si Sol­bes aspi­rava que el seu decàleg fos aplau­dit per totes les parts, es va endur un desen­gany. Excepte Anda­lu­sia i Extre­ma­dura, de les resta de ter­ri­to­ris, ja siguin gover­nats pels soci­a­lis­tes o pels popu­lars, només se’n va endur mocs. La part cata­lana li va retreure que no hagués apor­tat més con­creció i, sobre­tot, li va voler fer veure que l’esbós en cap cas no com­pleix l’Esta­tut.
 

Ara, quan la crisi econòmica és cada cop més sag­nant i amenaça de dei­xar gai­rebé bui­des les arques de l’Estat, el vice­pre­si­dent admet ober­ta­ment que això fa que sigui encara més difícil avançar. Va dir de fet, una cir­cumstància òbvia, que amb més diners per dis­tri­buir la dis­cussió no s’allar­ga­ria tant.
 

Model con­sis­tent
Davant d’això, ahir pro­po­sava apro­fi­tar les difi­cul­tats per inten­tar dis­se­nyar “un model con­sis­tent en ell mateix”. De moment dis­cu­tim i acor­dem el nou sis­tema i dei­xem per més enda­vant la batussa monetària, sem­blava sug­ge­rir. Sol­bes també va apro­fi­tar una res­posta al por­ta­veu de CiU al Senat, Jordi Vila­jo­ana, per emfa­tit­zar “l’espec­ta­cu­lar” soli­da­ri­tat de Cata­lu­nya cap a la resta de l’Estat alhora que insis­tia a no demo­nit­zar però no “mag­ni­fi­car” els resul­tats de les balan­ces fis­cals.