Solbes fa un 'reset'

Tornem a començar, que no ha estat res. Això semblava voler dir ahir el vicepresident segon del govern espanyol, Pedro Solbes, en una compareixença al Senat, tot exhibint la solitud de l’executiu espanyol pel rebuig unànime a l’esbós de model de finançament que el ministeri d’Economia va fer públic el juliol passat i que va sotmetre a un debat multilateral al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

La pluja de greuges que li va caure al damunt, encapçalada per territoris com Catalunya, ha obligat Solbes a posar “el comptador a zero” –com ell gràficament va descriure ahir– i reiniciar una ronda de negociacions bilaterals amb els governs autonòmics que públicament i privadament s’han mostrat més hostils amb el seu polèmic document de bases.
Arran d’això, en les últimes setmanes s’han intensificat els contactes entre l’equip de Solbes i, per exemple, la conselleria d’Antoni Castells per decidir “per a quin camí podem avançar”, segons subratllava ahir Solbes.
 

Eina de treball
Això vol dir això que renuncia al seu model? Atenent la literalitat de la seva intervenció ahir al Senat, sí que es podria entendre que Solbes es fa enrere, encara que fonts del ministeri insistien que en cap cas s’abdica del document del juliol, que segueix sent l’eina de treball dels negociadors estatals.
 

En tot cas, Solbes va assenyalar que “és veritat que la proposta que creiem que era una bona base per començar a discutir no es va veure d’aquesta manera. I, per tant, hem tornat una mica a la casella zero. Que és tornar a la discussió bilateral”.
 

Perquè si Solbes aspirava que el seu decàleg fos aplaudit per totes les parts, es va endur un desengany. Excepte Andalusia i Extremadura, de les resta de territoris, ja siguin governats pels socialistes o pels populars, només se’n va endur mocs. La part catalana li va retreure que no hagués aportat més concreció i, sobretot, li va voler fer veure que l’esbós en cap cas no compleix l’Estatut.
 

Ara, quan la crisi econòmica és cada cop més sagnant i amenaça de deixar gairebé buides les arques de l’Estat, el vicepresident admet obertament que això fa que sigui encara més difícil avançar. Va dir de fet, una circumstància òbvia, que amb més diners per distribuir la discussió no s’allargaria tant.
 

Model consistent
Davant d’això, ahir proposava aprofitar les dificultats per intentar dissenyar “un model consistent en ell mateix”. De moment discutim i acordem el nou sistema i deixem per més endavant la batussa monetària, semblava suggerir. Solbes també va aprofitar una resposta al portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, per emfatitzar “l’espectacular” solidaritat de Catalunya cap a la resta de l’Estat alhora que insistia a no demonitzar però no “magnificar” els resultats de les balances fiscals.