El futur negre d'Otegi

El 8 de juny del 2007, menys de 72 hores després que ETA anunciés que posava punt final a l’alto el foc per­ma­nent, el prin­ci­pal impul­sor de l’últim i frus­trat procés de pau a Euskadi ingres­sava a la presó de Mar­tu­tene, a Sant Sebastià. El líder de Bata­suna, Arnaldo Otegi, començava a com­plir una pena de 15 mesos de presó acu­sat d’enal­tir el ter­ro­risme en un home­natge a l’etarra Argala cele­brat el desem­bre del 2003. Entre rei­xes, la cara visi­ble de l’esquerra abert­zale durant l’última dècada que­dava silen­ci­ada. Otegi es con­ver­tia de la nit al dia en un reclús dis­ci­pli­nat i un bon alumne: matri­cu­lat de les dues assig­na­tu­res que li fal­ta­ven per aca­bar la car­rera de dret, va deci­dir millo­rar el seu anglès al cen­tre peni­ten­ci­ari. Poc gimnàs i uns qui­los de més. Fins avui.

Arnaldo Otegi va entrar a Mar­tu­tene un diven­dres i en surt un dis­sabte. Pel mig, més d’un any mar­cat per la manca de diàleg polític al País Basc, pels atemp­tats d’ETA i per l’empre­so­na­ment de gran part de la mesa naci­o­nal de Bata­suna. I aviat, a la tar­dor, ANB i EHAK –els dos repre­sen­tants de l’esquerra abert­zale a les ins­ti­tu­ci­ons– seran il·lega­lit­zats per la justícia espa­nyola. Pano­rama deso­la­dor per als inde­pen­den­tis­tes bas­cos, obli­gats a orga­nit­zar-se en la clan­des­ti­ni­tat, i que es pre­gun­ten ara quin paper tindrà qui va ser el seu prin­ci­pal por­ta­veu.

Otegi ha expli­cat al seu entorn més pròxim que vol con­ti­nuar en la pri­mera línia política defen­sant un procés de diàleg sense exclu­si­ons, allu­nyat de la violència, que abordi el dret a deci­dir i la ter­ri­to­ri­a­li­tat. Res de nou. Abans de ser empre­so­nat, l’ara ja exlíder de Bata­suna va insis­tir en la neces­si­tat de no enter­rar el procés de solu­ci­ons, va pro­po­sar crear una auto­no­mia política que unís Euskadi i Navarra dins l’Estat espa­nyol –acos­tant-se així per pri­mera vegada a les regles del joc que marca la Cons­ti­tució– i va recla­mar a ETA una treva creïble. Encara més, el 20 de març del 2007 va pro­cla­mar que l’orga­nit­zació ter­ro­rista ja no era necessària per acon­se­guir la inde­pendència.
Des de Mar­tu­tene, cons­ci­ent de la seva escassa influència en la banda ter­ro­rista, Otegi ha bus­cat el suport de des­ta­cats pre­sos etar­res per enge­gar un procés de solu­ci­ons. S’ha car­te­jat, entre d’altres, amb l’històric José Anto­nio López Ruiz Kubati.

En les mis­si­ves –les comu­ni­ca­ci­ons del diri­gent abert­zale han sigut inter­vin­gu­des– Otegi defensa la nego­ci­ació política com l’única via per resol­dre el con­flicte que pateix Euskadi. “S’ha de subs­ti­tuir la brotxa pel pin­zell”, escriu l’exlíder de Bata­suna, con­vençut que la lluita armada ja no porta enlloc.

Però, ¿Otegi comp­tarà amb prou suports per tor­nar a tenir un paper des­ta­cat dins l’esquerra abert­zale? “No”, res­po­nen diver­ses fonts inde­pen­den­tis­tes, que afe­gei­xen que l’exreclús és un diri­gent “amor­tit­zat”, amb dos pro­ces­sos de pau fra­cas­sats a l’esquena. Opi­ni­ons reforçades pels fets. L’empre­so­na­ment d’Otegi va pro­vo­car poques i poc nom­bro­ses pro­tes­tes. Les visi­tes que ha rebut a la presó han estat reduïdes. La pàgina web cre­ada per recla­mar-ne l’alli­be­ra­ment va dei­xar de fun­ci­o­nar fa un any. I l’opinió del polític no va tro­bar sor­tida. Tot indica que Otegi té poc pes dins d’una Bata­suna con­tro­lada per joves pro­ce­dents de la il·lega­lit­zada Ekin, que seguei­xen les direc­trius que marca ETA. “És el temps dels durs”, asse­gu­ren fonts de la lluita anti­ter­ro­rista.

A més, Otegi ja no compta amb la con­fiança ni dels par­tits ni del govern espa­nyol després de seguir les línies mar­ca­des per ETA durant el procés de pau. L’exe­cu­tiu esta­tal ha dei­xat de creure en inter­lo­cu­tors i no li impor­tarà gens que aviat l’exlíder de Bata­suna rein­gressi a la presó. Otegi té encara qua­tre judi­cis pen­dents. Al diri­gent abert­zale el podrien con­dem­nar a pas­sar 15 anys més entre rei­xes per per­ti­nença a ETA a par­tir del sumari de Bal­ta­sar Garzón que inves­tiga el finançament de Bata­suna. També li impu­ten un delicte més d’enal­ti­ment del ter­ro­risme, un de deso­bediència per haver-se reu­nit amb el lehen­dakari Ibar­retxe i un altre de reunió il·lícita. És un futur ben negre.