El futur negre d'Otegi
Reportatge
El 8 de juny del 2007, menys de 72 hores després que ETA anunciés que posava punt final a l’alto el foc permanent, el principal impulsor de l’últim i frustrat procés de pau a Euskadi ingressava a la presó de Martutene, a Sant Sebastià. El líder de Batasuna, Arnaldo Otegi, començava a complir una pena de 15 mesos de presó acusat d’enaltir el terrorisme en un homenatge a l’etarra Argala celebrat el desembre del 2003. Entre reixes, la cara visible de l’esquerra abertzale durant l’última dècada quedava silenciada. Otegi es convertia de la nit al dia en un reclús disciplinat i un bon alumne: matriculat de les dues assignatures que li faltaven per acabar la carrera de dret, va decidir millorar el seu anglès al centre penitenciari. Poc gimnàs i uns quilos de més. Fins avui.
Arnaldo Otegi va entrar a Martutene un divendres i en surt un dissabte. Pel mig, més d’un any marcat per la manca de diàleg polític al País Basc, pels atemptats d’ETA i per l’empresonament de gran part de la mesa nacional de Batasuna. I aviat, a la tardor, ANB i EHAK –els dos representants de l’esquerra abertzale a les institucions– seran il·legalitzats per la justícia espanyola. Panorama desolador per als independentistes bascos, obligats a organitzar-se en la clandestinitat, i que es pregunten ara quin paper tindrà qui va ser el seu principal portaveu.
Otegi ha explicat al seu entorn més pròxim que vol continuar en la primera línia política defensant un procés de diàleg sense exclusions, allunyat de la violència, que abordi el dret a decidir i la territorialitat. Res de nou. Abans de ser empresonat, l’ara ja exlíder de Batasuna va insistir en la necessitat de no enterrar el procés de solucions, va proposar crear una autonomia política que unís Euskadi i Navarra dins l’Estat espanyol –acostant-se així per primera vegada a les regles del joc que marca la Constitució– i va reclamar a ETA una treva creïble. Encara més, el 20 de març del 2007 va proclamar que l’organització terrorista ja no era necessària per aconseguir la independència.
Des de Martutene, conscient de la seva escassa influència en la banda terrorista, Otegi ha buscat el suport de destacats presos etarres per engegar un procés de solucions. S’ha cartejat, entre d’altres, amb l’històric José Antonio López Ruiz Kubati.
En les missives –les comunicacions del dirigent abertzale han sigut intervingudes– Otegi defensa la negociació política com l’única via per resoldre el conflicte que pateix Euskadi. “S’ha de substituir la brotxa pel pinzell”, escriu l’exlíder de Batasuna, convençut que la lluita armada ja no porta enlloc.
Però, ¿Otegi comptarà amb prou suports per tornar a tenir un paper destacat dins l’esquerra abertzale? “No”, responen diverses fonts independentistes, que afegeixen que l’exreclús és un dirigent “amortitzat”, amb dos processos de pau fracassats a l’esquena. Opinions reforçades pels fets. L’empresonament d’Otegi va provocar poques i poc nombroses protestes. Les visites que ha rebut a la presó han estat reduïdes. La pàgina web creada per reclamar-ne l’alliberament va deixar de funcionar fa un any. I l’opinió del polític no va trobar sortida. Tot indica que Otegi té poc pes dins d’una Batasuna controlada per joves procedents de la il·legalitzada Ekin, que segueixen les directrius que marca ETA. “És el temps dels durs”, asseguren fonts de la lluita antiterrorista.
A més, Otegi ja no compta amb la confiança ni dels partits ni del govern espanyol després de seguir les línies marcades per ETA durant el procés de pau. L’executiu estatal ha deixat de creure en interlocutors i no li importarà gens que aviat l’exlíder de Batasuna reingressi a la presó. Otegi té encara quatre judicis pendents. Al dirigent abertzale el podrien condemnar a passar 15 anys més entre reixes per pertinença a ETA a partir del sumari de Baltasar Garzón que investiga el finançament de Batasuna. També li imputen un delicte més d’enaltiment del terrorisme, un de desobediència per haver-se reunit amb el lehendakari Ibarretxe i un altre de reunió il·lícita. És un futur ben negre.
