Què pensa el PSC?

Qui és el PSC? Doncs deuen ser tots els militants, però el PSC com a subjecte només es pot usar a partir d’ara quan parlin José Montilla i Miquel Iceta, primer secretari i viceprimer secretari respectivament del partit del carrer Nicaragua. Qui fa aquesta puntualització és el primer secretari, que no és altre que José Montilla, president a l’ensems de la Generalitat, que aquesta setmana s’ha trobat amb una polèmica entre el partit i el conseller d’Economia, que és alhora el responsable d’economia del partit.

La rocambolesca història arrenca diumenge quan en una entrevista a Catalunya Informació Castells va fer una esmena a la totalitat de la política econòmica anticrisi del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que va incloure una censura a l’augment d’impostos que s’havia anunciat. Castells ho va trobar contrari, sense anar més lluny, als criteris del G-20 –on hi ha inclòs Zapatero–, que ho troba contraproduent quan l’economia es comença a recuperar, com el mateix president espanyol i secretari general del PSOE assegura. Les crítiques de Castells van ser especialment feridores perquè el PSC forma part del govern d’Espanya en tant que hi té dos ministres i un d’ells és el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que, per tant, té un paper directe en la resolució de la crisi.

L’endemà, després de l’executiva del PSOE, en què hi havia Miquel Iceta, la secretària d’organització Leire Pajín va carregar contra el conseller d’Economia, que ja havia tret de polleguera el PSOE per la negociació del finançament. Pajín va anar més enllà i va dir que aquesta no era la posició del PSC. L’endemà la vicepresidenta del PSC i presidenta del grup parlamentari, Manuela de Madre, va semblar donar la raó al PSOE, perquè, davant d’un faristol i una senyera i de manera solemne, va mostrar la seva “sorpresa” per les declaracions de Castells. El PSC deixava sol Castells... semblava.

Semblava, perquè dimecres el conseller Ernest Maragall va donar la raó al seu company al consell executiu... i ahir José Montilla va dir que la de Manuela de Madre “no és la posició col·legiada” del PSC, intentant una enèsima síntesi entre la defensa corporativa del PSOE i el govern espanyol i la del seu conseller, el PSC i el govern català. Això sí, va escombrar cap a Barcelona dient que algunes decisions de Zapatero “no s’haurien d’haver pres”. “Al PSC es pot opinar, a diferència d’altres partits”, va reblar el president, malgrat la fama de partit d’ordre i monolític que acompanya el PSC.