El dèficit de finançament supera els 12.000 milions

Total: 12.350 mili­ons d’euros. Aquesta és la diferència entre el que el govern català ingressa i el que gasta, segons els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat pel 2008. És la famosa xifra del dèficit de finançament català, que con­trasta amb el superàvit del 2 per cent del PIB amb què es van tan­car el 2007 els comp­tes de l’Estat. D’aquí el retret que l’exe­cu­tiu espa­nyol ha acon­se­guit el seu superàvit a força d’enco­lo­mar els números ver­mells al ter­ri­tori. Dit en altres parau­les, o xifres, les auto­no­mies dis­po­sa­ven l’any pas­sat del 22% dels diners públics però havien de fer front al 36% de les des­pe­ses.

En el cas català aquest per­cen­tatge es tra­du­eix en uns ingres­sos de 22.400 mili­ons i una des­pesa de 34.750 mili­ons d’euros per cobrir entre d’altres con­cep­tes la sani­tat o l’ense­nya­ment. ¿Vol dir això que el nou finançament haurà d’eli­mi­nar aquesta diferència de 12.350 mili­ons? Evi­dent­ment, no. La diferència entre els dos capítols seguirà exis­tint però el nou model ha de ser­vir per acon­se­guir cobrir una part d’aquest dèficit. Espe­ci­al­ment, tenint en compte que les finan­ces cata­la­nes no gua­nyen per males notícies: a la fre­nada dels ingres­sos pro­vo­cada per la cai­guda de la cons­trucció, s’hi ha sumat l’opo­sició de la UE al cèntim sani­tari, entre d’altres ensurts.

El tret de sor­tida –for­mal– per a la nego­ci­ació del nou finançament es donarà el 28 de maig en què s’ha con­vo­cat la comissió bila­te­ral d’Afers Econòmics i Fis­cals. L’ordre del dia de la comissió, que com indica l’adjec­tiu de bila­te­ral asseu els governs català i espa­nyol, pre­veu l’“adopció d’acords que cal­gui per desen­vo­lu­par en els ter­mi­nis fixats” els prin­ci­pis que marca l’Esta­tut. I és que el text també marca una data per a l’acord, el 9 d’agost.

No serà fàcil. Les espa­ses estan en alt. El govern espa­nyol ha apun­tat la pos­si­bi­li­tat de dei­xar per un altre dia el nou finançament i el pre­si­dent José Mon­ti­lla ha deci­dit plan­tar cara a l’exe­cu­tiu de José Luis Rodríguez Zapa­tero. D’entrada, el gest de Mon­ti­lla li va ser­vir per escol­tar ahir el recon­for­tant suport del seu gabi­net. Fins i tot ha des­col·locat CiU: Jordi Pujol ha aplau­dit el gest men­tre, Artur Mas exi­geix pro­ves i reclama que el PSC es des­mar­qui del PSOE al Congrés. I és que, un cop el pre­si­dent s’ha apun­tat a la moda de mar­car per­fil, arriba el més difícil: aguan­tar el tipus.

Mon­ti­lla, de moment, va fent feina –de fet, fonts soci­a­lis­tes apun­ten que abans de tirar-se a la pis­cina ja havia com­pro­vat el nivell d’aigua–. Diu­menge va apro­fi­tar l’acte del PSOE a Barakaldo per con­ver­sar amb els pre­si­dents d’Anda­lu­sia, Bale­ars, Aragó, Galícia i Extre­ma­dura. Dilluns, apro­fi­tant una reunió amb els dipu­tats del PSC, es va entre­vis­tar a Madrid amb el por­ta­veu del PSOE al Congrés, José Anto­nio Alonso, i des de pre­sidència es pre­veu aviat una reunió del comitè ter­ri­to­rial del PSOE, que agrupa els seus líders autonòmics.

Des del govern espa­nyol, la vice­pre­si­denta Maria Teresa Fernández de la Vega –con­tertúlia mon­clo­vita de Mon­ti­lla atesa la fre­dor amb Zapa­tero–, insis­tia ahir a Níger que no hi ha fric­ci­ons. No obs­tant, Zapa­tero no va des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat d’or que li brin­dava el pri­mer ple del Senat aquesta legis­la­tura per insis­tir a mar­car ter­ri­tori. El pre­si­dent espa­nyol va insis­tir de nou que el finançament s’ha de pac­tar entre tots, i que la població –que esgri­meix Cata­lu­nya– serà tan sols una més de les vari­a­bles. Inter­pel·lat per CiU, va afe­gir que aquests prin­ci­pis són com­pa­ti­bles amb l’Esta­tut que exi­geix “bila­te­ra­li­tat i també mul­ti­la­te­ra­li­tat”. Entre dos aigües. Ade­quat en moments de plu­josa sequera.