Política
"El congrés escenificarà el relleu definitiu de Pujol"
ENTREVISTA: Felip Puig i Godes Secretari general adjunt de CDC
Felip Puig analitza en aquesta entrevista com Jordi Pujol abandonarà el dia a dia de la direcció política de CDC i el paper que hi poden tenir nous dirigents.
Per què a CiU li costa tant pujar en nombre d'escons a les eleccions?
Ho atribueixo a la inèrcia lògica de l'alternança democràtica. Els 24 anys de govern de Jordi Pujol no podien ser contrarestats només per 3 anys de govern tripartit. El pèndol de la majoria democràtica no es mou de forma tan asincopada.
¿Va per llarg, doncs?
No, no. Amb dues legislatures estem arribant ja a la inflexió definitiva. El tripartit haurà demostrat que és una mala forma de govern.
Un dels temes del congrés de CDC serà la relació amb Unió. La federació de Girona ha aprovat una esmena que proposa la ruptura...
Aquest no serà el congrés del trencament amb Unió. La casa gran de CDC té un lloc de convidat d'honor per a Unió. Ja se sap, aquest tema és la cançó de l'enfadós, recurrent des de fa molts anys a CDC, però sempre hem sabut entendre que la generositat i la responsabilitat són actius de la nostra oferta. Treballarem per reforçar els mecanismes per coordinar la federació. I intentarem trobar una fórmula millor per a les eleccions municipals, que ens permeti superar les tensions lògiques al territori. Estic convençut que la majoria de la militància de CDC apostarà per continuar oferint la força central que representa CiU.
Algunes esmenes demanen incloure l'Estat propi dins el dret a decidir. Com ho veu?
CDC és un partit nacionalista i assolir la plenitud nacional de Catalunya forma part del nostre compromís fundacional de l'any 1974. Cada quatre anys aquest somni es renova; també el compromís d'avançar cap a la plena sobirania. El congrés parlarà de la sobirania de Catalunya. Farà una aposta per aconseguir de manera tranquil·la i democràtica, tard o d'hora, que Catalunya sigui un país normal a Europa i al món. Però explicitar la fórmula institucional podria afavorir les interpretacions de radicalització, i CDC es vol situar de nou en la centralitat política. Estic convençut que trobarem una fórmula de síntesi.
¿No tem que l'aposta pel dret a decidir es vegi com una radicalització?
No, és una adaptació al moment històric. El país està davant d'un nou cicle de les seves relacions amb Espanya. S'ha completat la Transició i torna a haver-hi una ofensiva en el camp lingüístic, financer, de les infraestructures i en la projecció internacional, per aconseguir la dilució de Catalunya a Espanya. Aquesta és també la direcció que el PSC intenta donar al país. I el catalanisme ha de ser conscient que la radicalitat democràtica, el dret a decidir i l'aposta per una major sobirania formen part d'una nova etapa històrica, que coincideix amb el relleu de Jordi Pujol, amb la globalització, la nova immigració i amb l'Europa que s'obre.
Jordi Pujol serà president sense votació. ¿El seu paper variarà?
Al congrés es veurà un nou episodi de la retirada progressiva de la qual ell mateix parla. Més enllà que Jordi Pujol serà sempre el president de CDC, el congrés escenificarà amb un nou pas el relleu definitiu que recau en Artur Mas. El procés que es va iniciar l'any 2000, amb l'aparició de Mas com a candidat de CiU a la Generalitat, tindrà en el congrés la consolidació definitiva. Confirmarà que Jordi Pujol abandona el dia a dia de la direcció política de CDC. Tot i això, en serà un referent permanent.
El grup encapçalat per Lluís Recoder demana més obertura a la direcció. ¿És partidari de fer cas a la petició?
La reintegració de Recoder a la primera línia de direcció del partit, així com la recuperació d'Àngel Colom a la política catalana, mostren la intenció de CDC de tenir permanentment voluntat d'obertura. Lluís Recoder ha fet una certa campanya, que ha orquestrat molt encertadament, que enriqueix l'oferta plural i diversa de CDC. L'independentisme de Colom, el roquisme del segle XXI de Recoder i l'aparició de nous dirigents territorials mostren aquesta renovació que fa prop de 10 anys es va encetar. Però ho fem de manera endreçada.
¿Àngel Colom també entrarà a la direcció de CDC?
Àngel Colom tindrà un paper polític en la nova etapa de CDC, però no puc determinar en aquests moments si serà en la direcció o amb responsabilitat sectorial. Però és segur que tindrà un paper actiu.
¿Vostè és partidari de les primàries per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat?
Sóc partidari de tots els mecanismes que aprofundeixin la democràcia interna de CDC. Les primàries poden ser un bon sistema en una situació de crisi o de disputa de lideratge. No ho descarto en un futur a mitjà termini. Però amb el lideratge indiscutit de Mas, avui les primàries a CDC serien un exercici purament cosmètic. Així ho van ser en el cas del PSC i Pasqual Maragall. Les primàries són adequades per als partits que no tenen un lideratge clar.
Si després de les eleccions CiU pot governar però necessita pactar, amb qui ho farà?
Voldria estar lluny de la subordinació que implica la sociovergència i de la inestabilitat que comporta un front nacionalista. Superar aquests dos riscos exigeixen a CDC acostar-se al llindar dels 60 diputats. És possible. Si ho fem no hi haurà dependències del socialisme espanyol, ni de la confusió que genera ara ERC en la seva acció de govern.
Per què a CiU li costa tant pujar en nombre d'escons a les eleccions?
Ho atribueixo a la inèrcia lògica de l'alternança democràtica. Els 24 anys de govern de Jordi Pujol no podien ser contrarestats només per 3 anys de govern tripartit. El pèndol de la majoria democràtica no es mou de forma tan asincopada.
¿Va per llarg, doncs?
No, no. Amb dues legislatures estem arribant ja a la inflexió definitiva. El tripartit haurà demostrat que és una mala forma de govern.
Un dels temes del congrés de CDC serà la relació amb Unió. La federació de Girona ha aprovat una esmena que proposa la ruptura...
Aquest no serà el congrés del trencament amb Unió. La casa gran de CDC té un lloc de convidat d'honor per a Unió. Ja se sap, aquest tema és la cançó de l'enfadós, recurrent des de fa molts anys a CDC, però sempre hem sabut entendre que la generositat i la responsabilitat són actius de la nostra oferta. Treballarem per reforçar els mecanismes per coordinar la federació. I intentarem trobar una fórmula millor per a les eleccions municipals, que ens permeti superar les tensions lògiques al territori. Estic convençut que la majoria de la militància de CDC apostarà per continuar oferint la força central que representa CiU.
Algunes esmenes demanen incloure l'Estat propi dins el dret a decidir. Com ho veu?
CDC és un partit nacionalista i assolir la plenitud nacional de Catalunya forma part del nostre compromís fundacional de l'any 1974. Cada quatre anys aquest somni es renova; també el compromís d'avançar cap a la plena sobirania. El congrés parlarà de la sobirania de Catalunya. Farà una aposta per aconseguir de manera tranquil·la i democràtica, tard o d'hora, que Catalunya sigui un país normal a Europa i al món. Però explicitar la fórmula institucional podria afavorir les interpretacions de radicalització, i CDC es vol situar de nou en la centralitat política. Estic convençut que trobarem una fórmula de síntesi.
¿No tem que l'aposta pel dret a decidir es vegi com una radicalització?
No, és una adaptació al moment històric. El país està davant d'un nou cicle de les seves relacions amb Espanya. S'ha completat la Transició i torna a haver-hi una ofensiva en el camp lingüístic, financer, de les infraestructures i en la projecció internacional, per aconseguir la dilució de Catalunya a Espanya. Aquesta és també la direcció que el PSC intenta donar al país. I el catalanisme ha de ser conscient que la radicalitat democràtica, el dret a decidir i l'aposta per una major sobirania formen part d'una nova etapa històrica, que coincideix amb el relleu de Jordi Pujol, amb la globalització, la nova immigració i amb l'Europa que s'obre.
Jordi Pujol serà president sense votació. ¿El seu paper variarà?
Al congrés es veurà un nou episodi de la retirada progressiva de la qual ell mateix parla. Més enllà que Jordi Pujol serà sempre el president de CDC, el congrés escenificarà amb un nou pas el relleu definitiu que recau en Artur Mas. El procés que es va iniciar l'any 2000, amb l'aparició de Mas com a candidat de CiU a la Generalitat, tindrà en el congrés la consolidació definitiva. Confirmarà que Jordi Pujol abandona el dia a dia de la direcció política de CDC. Tot i això, en serà un referent permanent.
El grup encapçalat per Lluís Recoder demana més obertura a la direcció. ¿És partidari de fer cas a la petició?
La reintegració de Recoder a la primera línia de direcció del partit, així com la recuperació d'Àngel Colom a la política catalana, mostren la intenció de CDC de tenir permanentment voluntat d'obertura. Lluís Recoder ha fet una certa campanya, que ha orquestrat molt encertadament, que enriqueix l'oferta plural i diversa de CDC. L'independentisme de Colom, el roquisme del segle XXI de Recoder i l'aparició de nous dirigents territorials mostren aquesta renovació que fa prop de 10 anys es va encetar. Però ho fem de manera endreçada.
¿Àngel Colom també entrarà a la direcció de CDC?
Àngel Colom tindrà un paper polític en la nova etapa de CDC, però no puc determinar en aquests moments si serà en la direcció o amb responsabilitat sectorial. Però és segur que tindrà un paper actiu.
¿Vostè és partidari de les primàries per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat?
Sóc partidari de tots els mecanismes que aprofundeixin la democràcia interna de CDC. Les primàries poden ser un bon sistema en una situació de crisi o de disputa de lideratge. No ho descarto en un futur a mitjà termini. Però amb el lideratge indiscutit de Mas, avui les primàries a CDC serien un exercici purament cosmètic. Així ho van ser en el cas del PSC i Pasqual Maragall. Les primàries són adequades per als partits que no tenen un lideratge clar.
Si després de les eleccions CiU pot governar però necessita pactar, amb qui ho farà?
Voldria estar lluny de la subordinació que implica la sociovergència i de la inestabilitat que comporta un front nacionalista. Superar aquests dos riscos exigeixen a CDC acostar-se al llindar dels 60 diputats. És possible. Si ho fem no hi haurà dependències del socialisme espanyol, ni de la confusió que genera ara ERC en la seva acció de govern.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.