Referèndum decisiu a Bolívia

Ningú no dubta a Bolívia que el sí a la nova Constitució impulsada pel govern d’Evo Morales guanyarà amb facilitat el referèndum d’avui. En canvi, potser el resultat no serà suficient per acabar amb les divisions en un país propens a dirimir amb la violència les seves diferències polítiques. Després de desenes d’actes en les últimes setmanes, el president va tancar dijous a Cochabamba la campanya pel sí.

Podria haver triat La Paz, a l’Altiplà, però va preferir baixar a les selves tropicals del centre del país, on es va convertir de líder dels cocalers del Chapare en president, fa exactament 3 anys. Mentrestant, a les terres baixes de l’Orient del país, l’oposició regional va mostrar el seu rebuig a la nova Constitució en un acte a la ciutat de Santa Cruz, bastió d’una demanda autonomista que consideren insatisfeta per la nova carta magna.

El mapa electoral també és el d’una Bolívia trencada en dos: una d’indígena i camperola, pròxima a Morales; i l’altra, bastió de velles oligarquies regionals que han controlat el poder els darrers 150 anys. No és probable que el resultat d’avui aconsegueixi acabar amb el que el vicepresident Álvaro García Linera anomena l’“empat catastròfic” bolivià.

“Republiquetes”
La por del govern és que un triomf del no a Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija, els departaments rics que integren l’anomenada mitja lluna oriental, estimuli els seus respectius governadors, tots opositors, a fer cas omís de la nova Constitució. García Linera ja va advertir que La Paz no permetrà la confrontació de “republiquetes” i va recordar, com també ho ha fet el president, que el text que es votarà avui té en compte la reclamació autonòmica.

Pels analistes, la clau està en els indecisos, integrats per “classes mitjanes i sectors intel·lectuals exposats als mitjans que podrien decantar-se cap al no”, diu l’analista Carlos Cordero, politòleg de la Universitat de San Andrés a La Paz. “Es tracta d’un índex interessant de votants, que pot allunyar l’oficialisme dels dos terços desitjats pel govern per al sí. Menys de dos terços seria un veritable fracàs”, diu Cordero, que es manté a distància tant de l’oficialisme com de l’oposició. “Si la victòria no és molt contundent, es convertirà en un maldecap per a Morales, perquè ratificarà la polarització i la conflictivitat del país”, va advertir el politòleg.

En la mateixa línia, però amb un discurs afí a l’oposició, l’analista Jorge Lazarte destaca que la campanya ha estat marcada per enfrontaments localitzats. “Aquests incidents podrien ser els preliminars del que pot passar més tard. El país està potencialment carregat d’aquesta mena d’enfrontaments i el text constitucional, tal com està redactat i com es pensa implementar, no calmarà la població”, diu Lazarte.

Els 411 articles del nou text tenen com a columna vertebral convertir Bolívia en un país “plurinacional”, on hi càpiguen 36 ètnies originàries en una xarxa complexa que superposa autonomies departamentals i indígenes. Aquest ha estat el principal motiu de rebuig dels rics departaments de l’Orient, els governadors dels quals consideren que el model autonòmic proposat pel govern no respon als seus interessos. Pel govern, en canvi, els autonomistes amaguen darrere la seva causa el rebuig als articles constitucionals contra el latifundi.

L’empresari Branko Marincovic, un dels líders del Comitè Cívic de Santa Cruz, on s’agrupen les forces opositores, va dir que la nova Constitució “instal·larà una dictadura tipus Hugo Chávez a Bolívia” i “no reconeix l’autonomia”. De fet, els líders regionals són avui l’avantguarda de la campanya pel no, després que la dreta acordés a l’octubre amb el govern aprovar el referèndum a canvi de reformar-ne més de 100 articles. Entre els quals, el referit a la reelecció presidencial: Morales es va comprometre a presentar-se només un cop més, a les eleccions avançades previstes per al desembre que ve, segons el calendari electoral que establirà la nova Constitució.