Sí del PSC amb avís

Els pronòstics s’han com­plert i el PSC va cer­ti­fi­car ahir el seu aval als pres­su­pos­tos dijous al Congrés. Els soci­a­lis­tes cata­lans van defu­gir pres­si­o­nar el PSOE en la nego­ci­ació del finançament amb un cop de força abans del 31 de desem­bre, com li recla­ma­ven els seus socis de govern i CiU.

Sí que van llançar, però un avís a Zapa­tero: no hi ha més pròrro­gues sobre el ter­mini amb què el pre­si­dent espa­nyol es va com­pro­me­tre amb José Mon­ti­lla per tan­car un acord. Més: si no s’arriba a un pacte i s’evi­den­cia que l’exe­cu­tiu cen­tral no té volun­tat de com­plir l’Esta­tut, les rela­ci­ons PSC-PSOE no tor­na­ran a ser com abans i hi haurà un abans i un després entre PSC i PSOE.

Així ho va acor­dar l’exe­cu­tiva dels soci­a­lis­tes cata­lans per una­ni­mi­tat i va que­dar reco­llit en una decla­ració per escrit per donar-li més solem­ni­tat. A la reunió no hi van assis­tir ni el pre­si­dent del par­tit, Isi­dre Molas, ni la con­se­llera de Justícia, Mont­ser­rat Tura, ni la minis­tra de Defensa, Carme Chacón. La direcció del PSC no va ana­lit­zar l’estratègia a seguir si no hi ha entesa, perquè dóna per fet que hi haurà l’acord que deta­llarà el nou model.

El por­ta­veu Miquel Iceta es va limi­tar a dir que la relació entre els dos par­tits s’ha basat en la lle­ial­tat, la con­fiança, en un pro­jecte polític i una relació orgànica i orga­nit­za­tiva. No va voler anar més enllà a pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes ni fer hipòtesis res­pecte a si el canvi de rela­ci­ons podria pas­sar per una rup­tura del pro­to­col de rela­ci­ons amb el PSOE, la sor­tida dels dos diri­gents del PSC de l’exe­cu­tiva de Fer­raz o la dels dos minis­tres del govern de Zapa­tero.

Reunió de qua­tre hores
Mon­ti­lla va ser el pri­mer a posar damunt la taula de l’exe­cu­tiva votar a favor de l’aixe­ca­ment del veto del Senat als pres­su­pos­tos i cap diri­gent va opi­nar el con­trari. Els soci­a­lis­tes sos­te­nen que fer caure els comp­tes pro­vo­ca­ria una ines­ta­bi­li­tat política que s’afe­gi­ria a l’econòmica i que res garan­teix que d’aquesta manera es tanqués un acord de finançament, i con­si­de­ren que la nego­ci­ació del finançament no està tan­cada i que no han de ser ells qui s’aixe­quin de la taula fins al 31-​D.​Tombar els comp­tes per­ju­di­ca­ria els interes­sos dels ciu­ta­dans, segons ells, ja que ser­vei­xen per com­ba­tre la crisi. El dis­curs de Mon­ti­lla va ser­vir perquè Iceta anés con­fec­ci­o­nant la reso­lució.

El pri­mer secre­tari del PSC va posar l’accent en la importància del finançament i va advo­car per ser exi­gent amb el govern cen­tral en la recerca d’un acord. Cas­tells, que no va deta­llar l’evo­lució de les con­ver­ses amb Madrid, va subs­criure imme­di­a­ta­ment després la inter­venció de Mon­ti­lla. Gai­rebé tota la resta de diri­gents van pren­dre la paraula i van donar la raó al pre­si­dent. La pre­o­cu­pació per la falta d’acord a 15 dies de l’expi­ració del ter­mini va que­dar latent en els dis­cur­sos. Alguns con­se­llers, segons algu­nes fonts, van defen­sar la tesi que, si no es tanca l’acord, el PSC hi ha de res­pon­dre per fer valer la seva cre­di­bi­li­tat.

Cas­tells va sor­tir abans de l’exe­cu­tiva per des­plaçar-se a Madrid, on es va reu­nir amb el secre­tari d’Estat d’Hisenda, Car­los Ocaña, amb qui va abor­dar aspec­tes de la segona pro­posta sobre finançament del govern cen­tral. Les dar­re­res set­ma­nes Cas­tells i Ocaña s’han vist almenys un dia a la set­mana. El con­se­ller hau­ria apro­fi­tat també per veure’s amb Sol­bes. Els soci­a­lis­tes con­fien que Zapa­tero pres­si­oni de nou el minis­tre per des­en­ca­llar el pacte però rebut­gen una fórmula extra­or­dinària com la dels ajun­ta­ments.