Miquel Iceta: "No veig per què no repetir el tripartit el proper mandat"

Quan falten poques setmanes per complir-se dos anys de la reedició del tripartit, Miquel Iceta no veu per què no hi pot haver una tercera part, encara que el PSC obtingués majoria absoluta. Creu que hi haurà un acord sobre el nou finançament de Catalunya abans que acabi l’any. Sobre la resolució del TC respecte a l’Estatut, sosté que sigui quina sigui, el govern ha de cridar tots els partits per establir una resposta unitària.

Aquesta setmana es debatran les esmenes a la totalitat als pressupostos de l’Estat. S’ha d’entendre que vostès donaran suport als comptes?
Formalment ho decidirem avui. Votarem en contra de les esmenes a la totalitat. Els pressupostos es votaran a finals de desembre.

El govern de Zapatero ha apuntat ja que la crisi és l’objectiu prioritari i la negociació del finançament ha passat a segon terme...
¿Vostè diria als treballadors de Nissan que la crisi no és el problema fonamental? Si no se soluciona la crisi no hi haurà ni finançament, ni feina, ni diners per pagar les polítiques socials. Ara, ¿el fet d’abordar la crisi impedeix abordar el finançament? No. Es faran les dues coses.

¿Veu possible que es compleixi la data que va apuntar la vicepresidenta del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, d’un acord per al novembre?
Creiem que sí. De fet, tenim un mandat del Parlament des de fa només quinze dies. Sembla, per tant, bastant absurd donar per acabada la negociació quinze dies després que el Parlament fixés el marc negociador.

Com troba la proposta de Solbes de deixar aquest tema obert i reconduir-ho a través de la LOFCA l’any que ve?
L’acord s’ha de tancar aquest any. Ara, és veritat que un acord de finançament són diverses coses. Hi ha una part que està inclosa als pressupostos, que és l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut; després, una altra part que serà la llei de cessió de tributs, l’eventual modificació de la LOFCA... Tot això pot requerir el seu temps, però l’acord s’ha de fer en els terminis que han quedat fixats i, en tot cas, abans d’acabar l’any, abans d’aprovar els pressupostos.

Què és el que ha fallat en el diàleg PSOE-CiU per no arribar a una entesa sobre els comptes de l’Estat?
CiU no l’ha buscat. Tothom sap perfectament què està plantejant el PNB per donar-hi el seu suport, en canvi ningú sap què vol CiU. No ho ha dit. CiU, si el que volia era marcar una distància però guardar intacte el seu potencial negociador, el que hagués hagut de fer era abstenir-se i negociar esmenes. Això seria el més normal. Però crec que en aquests moments CiU no està interessada a implicar-se en la política espanyola perquè tot ho supedita a un canvi d’escenari a Catalunya.

Duran lamenta que després de les últimes eleccions al Parlament no es formés un govern de coalició amb CiU i PSC, fins i tot, amb el concurs d’ERC. Què n’opina?
És una reflexió a pilota passada. No és el nostre model de govern. Nosaltres vam optar sempre per la continuïtat d’un govern d’esquerres.

Què ha de fer l’executiu davant una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut?
Ens hem negat a posar-nos ja en la tessitura que hagi de ser negativa o no. En tot cas, sigui quina sigui la sentència, sóc partidari que el govern de la Generalitat faci el que ha dit el senyor Duran, que és cridar el conjunt de les forces polítiques per establir una resposta unitària. Si volem que ens prenguin seriosament, hem de parlar amb una sola veu i amb una sola proposta acordada prèviament i no fer aquesta mena de concurs a veure qui la diu més grossa o qui té la idea més enginyosa.

¿No tem que una resolució desfavorable porti ERC a marcar distàncies dins del govern?
Si la resposta és unitària no té per què.

D’aquí a poc temps el govern de Montilla passarà per l’equador de la legislatura. ¿El troba més fort?
És un govern sòlid. El pacte té molt bona salut, força i fa tota la pinta no només de mantenir-se una legislatura, sinó que ha obert una perspectiva estratègica molt interessant.

¿Seria partidari de renovar-ho?
No veig per què no. En tot cas, el balanç de les experiències de govern s’ha de fer després de quatre anys. Som a la meitat, però si l’experiència és positiva, per què no renovar-la.

¿Fins i tot, si el PSC tingués majoria suficient per governar en solitari?
Sempre hem fet intents d’associar-nos i hem pactat en molts ajuntaments tenint majoria absoluta. Per què no? En aquests moments de dificultat, d’incertesa, no només per la crisi, que hi hagi governs molt sòlids és positiu. I associar diverses forces a l’acció de govern és bo.