Política

rasclet

El

Atiant el vot de la por

Fa dos anys, un dels eixos de la campanya del PSC en les eleccions generals va ser el lema Si tu no hi vas, ells tornen. No cal ser una gran llumenera per entendre el missatge subliminal que amagava el lema: tornen els de sempre, els hereus del franquisme, els que sempre governen, i això que des del 1982 fins ara –28 anys— a Espanya sempre ha governat el PSOE tret del parèntesi 1996-2000 i 2000-2004, que ho va fer el PP. Dilluns, durant el discurs de celebració de la Diada Nacional, a Madrid, el president de la Generalitat, José Montilla, advertia que, depenent de quin sigui el resultat electoral del 28-N, “pot cessar l'interès de compartir un projecte col·lectiu i suposar un increment de la tensió, amb l'objectiu d'arribar a la definitiva ruptura emocional i política” de Catalunya amb Espanya.

És a dir, el candidat socialista deia si fa no fa que, si venç CiU, el país es precipitarà pel pendent de la crispació, l'enfrontament i el separatisme, i que, en canvi, ell és la garantia que aquí no passi res; la garantia del manteniment de l'statu quo. En sofisticat, però sona a missatge PP. Fer por atiant el fantasma de la independència –com ha fet Montilla– o menysprear-la –com feia ahir la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Rocio Martínez, per desqualificar la marxa de Jaume Sobrequés del PSC i el seu suport a CiU i a Artur Mas– no hauria de formar part de la cultura política del país, ni de l'agenda de campanya. Primer, perquè l'opció independentista per mitjans pacífics i democràtics és tan legítima i vàlida com qualsevol altra. Segon, per respecte al seu soci de tripartit, ERC, que li ha permès ser president de Catalunya. I tercer, perquè és un insult a la intel·ligència dels catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.