Joan Laporta

Cita amb Joan Laporta. Lloc triat: el seu des­patx, a Dia­go­nal amb Villar­roel. Aquesta és la seva àrea labo­ral i també semilúdica. No en va, a un pas de l'ofi­cina, a Villar­roel amb Bue­nos Aires, hi ha el seu segon quar­ter gene­ral, la Pip­per's Tavern, on cada matí, a les 8.45 h, se cita amb els seus col·labo­ra­dors per esmor­zar i pre­pa­rar el dia. Ara, però, som a la Dia­go­nal, a tocar dels grans magat­zems per excel·lència d'aquest país. Aquest és el punt de par­tida d'una pas­se­jada que a sug­ge­ri­ment de Laporta tindrà com a eix prin­ci­pal la plaça de Fran­cesc Macià i sobre­tot l'avin­guda Pau Casals. Ens pre­sen­ten, salu­ta­ci­ons pro­to­col·làries, acla­ri­ments d'algun dubte i comen­cem a cami­nar. Uns 30 minuts d'espera m'han car­re­gat d'ener­gia per a una bona pas­se­jada. Enda­vant.

El Barça cen­tra bona part de la con­versa. Fa pocs dies de l'assem­blea en què s'ha deci­dit deman­dar-lo. I Laporta ho porta molt mala­ment. Tan­ma­teix, no para de rebre mos­tres de suport dels ciu­ta­dans amb què s'encreua. Fins i tot de Sebastià Ser­rano, a qui tro­bem, pre­ci­sa­ment a Pau Casals, anant cap a Cata­lu­nya Ràdio per a una entre­vista.“Molta gent no tro­bem just el que està pas­sant; tran­quil, ho estàs fent molt bé”, li diu el lingüista. “Tinc la força de la veri­tat”, res­pon un Laporta que repe­teix insis­tent­ment, men­tre parla, allò de “hem fet el millor Barça de la història”. També dedica bona part de la con­versa a par­lar de Rosell. Les feri­des són ober­tes. Les seves parau­les ho deno­ten.

Intento can­viar par­ci­al­ment de tema. I ho faig recor­rent a Joan Car­re­tero: “Com­par­teix aque­lla asse­ve­ració de Car­re­tero segons la qual el pre­si­dent del club és més impor­tant que el de la Gene­ra­li­tat?”. “Ara per ara, amb aquesta Gene­ra­li­tat i aquest Par­la­ment de fireta, evi­dent­ment el Barça té una reper­cussió a nivell mun­dial molt més potent que no pas el govern”, asse­vera Laporta, que es mos­tra con­vençut que por­tarà la glòria espor­tiva del Barça al palau del parc de la Ciu­ta­de­lla, al de la Gene­ra­li­tat i a tot el país. Però, no ho puc evi­tar, torna el fut­bol. I és que tots els ciu­ta­dans que el salu­den no l'iden­ti­fi­quen com a pre­si­den­ci­a­ble –ho saben?– sinó com a pre­si­dent (sense l'ex) del Barça. Al Pip­per's, on fem un cafè final, ho cer­ti­fico de nou. Se li acos­ten unes segui­do­res que l'omplen d'elo­gis i li dema­nen un pin. “De Soli­da­ri­tat Cata­lana?”, els pre­gunta Laporta. No pas. Del Barça, Barça, Baaarça.