Albert Rivera

És el torn del can­di­dat de Ciu­ta­dans, Albert Rivera. Em cita a la seu del Ciu­ta­dans, situ­ada en una de les zones més aca­ba­la­des de Bar­ce­lona, al pas­seig de Gràcia, a tocar del Bule­vard Rosa. Va ves­tit. El seu equip de cam­pa­nya també.

“Per què aquesta mania a treure's la roba als anun­cis de cam­pa­nya?” “No és una mania, és màrque­ting polític. El mis­satge del vídeo és molt clar: rebel·la't davant de l'esta­blish­ment i el naci­o­na­lisme català”. Ja hi som. Ha tri­gat poc a sor­tir el tema. “Escolti, i del naci­o­na­lisme espa­nyol en par­la­ran algun dia?”. Diu el can­di­dat de Ciu­ta­dans: “Quan el naci­o­na­lisme espa­nyol no em deixi edu­car el meu fill en català em rebel·laré”. “Escolti, sap que a Espa­nya no només hi ha una lluita con­tra el català sinó que s'arriba a insul­tar a aquells que par­len en català?”. La res­posta de Rivera: “Home, de xim­ples n'hi ha a tot arreu! Això no és naci­o­na­lisme espa­nyol, això és ser xim­ple”. Xim­ple­ria, no naci­o­na­lisme. Queda acla­rit.

Fem camí per aquesta zona noble de Bar­ce­lona i la pri­mera (i única) dona que l'atura és una peri­o­dista cubana exi­li­ada, que no s'arronsa davant de càmeres i fotògrafs i aborda Rivera amb una pre­gunta interes­sant: “Què pensa dels mili­tars espa­nyols d'extrema dreta que són a l'illa de Cuba?”. Rivera, des­col·locadíssim, esquiva el tràngol donant-li el seu cor­reu i citant-la per un altre dia. La cubana, apro­fi­tant la tro­bada amb un polític, segueix: “Però vostè sap què estan fent els mili­tars d'extrema dreta?”. El can­di­dat s'escapa pas­seig de Gràcia amunt.

“El reco­neix, la gent, pel car­rer?”. “En el dar­rer any i mig hem sor­tit més als mit­jans i això ha permès que la gent et cone­gui i sàpiga de la teva pròpia veu el que pro­po­ses”. Segu­ra­ment la divisió de Ciu­ta­dans, amb un grup de tres dipu­tats mal avin­guts els ha afa­vo­rit, almenys en ter­mes mediàtics. “Les cri­sis nega­ti­ves no aju­den”, m'etziba Rivera, “el que ha ser­vit és la tasca par­la­mentària”, afe­geix, i pre­cisa que ja el coneix “un 60% o 65% dels ciu­ta­dans, un per­cen­tatge sem­blant al d' Ini­ci­a­tiva i la Camacho” (sic). Un dels fac­tors que segu­ra­ment ha con­tribuït a la nova visi­bi­li­tat del dipu­tat: Polònia. Rivera hi està d'acord, i, orgullós, explica que després d'un any i mig sense sor­tir-hi, el seu per­so­natge torna a tenir moments de glòria. “Està ben tro­bat”. Que par­lin de mi, encara que sigui mala­ment, va dir Julio Igle­sias. Doncs això.