Política

L'altra cara de les llistes

Els nascuts a fora

Els nous catalans van a les urnes

novetaT · Magribins i llatinoamericans copen les places d'immigració a les llistes ciU · Aouatif Stitou és traductora en 7 idiomes, entre els quals l'hebreu PSC · Labandera va a les eleccions com a penedesenc i no com a immigrant

Els nous cata­lans, la nova onada d'immi­grants que ha rebut Cata­lu­nya, són el gran repte del país. El pro­jecte naci­o­nal no serà pos­si­ble si no s'hi inte­gren, si no l'assu­mei­xen com a propi. Els par­tits s'hi apro­xi­men, i en aques­tes elec­ci­ons han incor­po­rat a les llis­tes, més que mai, per­so­nes nas­cu­des fora de la UE. Això sí, en pla­ces dis­cre­tes de la can­di­da­tura, amb alguna excepció.

Aoua­tif Sti­tou va en el lloc 73 de la llista de CiU. Va néixer a Tetuan (el Mar­roc) i als qua­tre mesos va venir a Cata­lu­nya. La seva família es va tras­lla­dar a Gràcia, a Bar­ce­lona. “La meva mare feia fei­nes a casa d'una senyora del barri i al final ens hi vam que­dar a viure”. Allà es va començar a arre­lar al país. Ara Sti­tou és pro­fes­sora de secundària i tra­duc­tora d'àrab estàndard, del dia­lecte mar­roquí, de català, cas­tellà, anglès, francès, ale­many i hebreu modern. Una magri­bina tra­duc­tora d'hebreu modern? “Sí, es que per part de pare tinc arrels jue­ves, encara que llu­nya­nes”, deta­lla, recor­dant que aquesta és una carac­terística que sovin­teja al nord del Magrib. Sti­tou s'ha anat acos­tant a CiU a través de la Casa Gran del Cata­la­nisme. Però ni s'ima­gi­nava d'anar a una can­di­da­tura elec­to­ral. “No m'havia ni pas­sat pel cap. Per a mi és tot un honor”.

Roberto Laban­dera és l'únic d'aquests can­di­dats que ja té experiència en la política. Ha estat dipu­tat del PSC des del 1999. És l'únic que té garan­tida l'acta de dipu­tat, perquè va en el número 18. Laban­dera va néixer a Sarandí Grande (Uru­guai) i als 25 anys va venir a Cata­lu­nya. “Al prin­cipi era per una estada de només tres mesos. Però mira, m'hi vaig que­dar”. Ell mateix reco­neix que no està a la llista com a antic immi­grant sinó per la feina que ha fet al PSC de l'Alt Penedès i del Gar­raf. En va ser el pri­mer secre­tari, i ara s'ha espe­ci­a­lit­zat en infra­es­truc­tu­res.

“Jo repre­sento les opor­tu­ni­tats que pot tenir una per­sona vin­guda de fora. Sem­pre s'ha dit que els Estats Units són una terra d'opor­tu­ni­tats, doncs Cata­lu­nya també ho és”, asse­gura. Laban­dera mai no s'ha sen­tit un immi­grant que fa política, però col·labora amb el grup Xarxa Latina del PSC. “Tre­ba­llo amb el col·lec­tiu lla­ti­no­a­me­ricà inten­tant acos­tar-los a la política”.

Nivell D de català

El repre­sen­tant d'Esquerra és un altre magribí, però del sud del Mar­roc. Moha­med Abde­lo­ua­hed Alla­oui va néixer a Ting­hir, prop de les famo­ses gor­ges del riu Todra, i va venir a Cata­lu­nya quan tenia 20 anys. És can­di­dat suplent a la llista repu­bli­cana. “Quan vaig arri­bar aquí em vaig apun­tar a un curs de Rosa Sen­sat per apren­dre llen­gua cata­lana. I després em vaig apun­tar a l'Escola Ofi­cial d'Idi­o­mes. Ara m'estric tra­ient ja el nivell D”.

Abde­lo­ua­hed és tècnic en immi­gració i fa clas­ses al Cen­tre d'Estu­dis Jurídics. Ja té una certa experiència política. “Jo ja vaig anar a les llis­tes en les ante­ri­ors muni­ci­pals, però és el pri­mer cop que par­ti­ci­paré en uns comi­cis cata­lans”, pre­cisa. Remarca que les per­so­nes que vénen de fora han d'estar pre­sents també en la política cata­lana.

En el cas del PP, el nou català és una ciu­ta­dana belga nas­cuda a Colònia. Nicole Pans Bre­mer es va tras­lla­dar a Cata­lu­nya fa 28 anys, i tre­ba­lla de secretària en un con­sul­tori mèdic. No es con­si­dera immi­grant. Fa molts anys que viu al país i en té la ciu­ta­da­nia. “Després de 28 anys aquí, ja no me'n sento (d'immi­grant). Des del pri­mer moment em vaig adap­tar als cos­tums del país. Pot­ser, venir d'un altre país euro­peu fa que l'adap­tació sigui una mica més fàcil”. La can­di­data del PP, que va en el lloc 33 de la llista elec­to­ral, es con­si­dera inte­grada tant a la cul­tura cata­lana com a l'espa­nyola. “És el que ha de fer qual­se­vol per­sona que se'n va a viure a un país que no és el seu”. Ho té molt clar.

Un altre lla­ti­no­a­me­ricà a les llis­tes és Juan Car­los Villa­mi­zar, que va en el lloc 17 de la d'ICV-EUiA. És nas­cut a Bogotà (Colòmbia) i es va refu­giar a l'Estat espa­nyol l'any 2002 bus­cant asil polític. Tres anys després es va ins­tal·lar a Cata­lu­nya. Quan era estu­di­ant, Villa­mi­zar va par­ti­ci­par en el procés de pau entre la guer­ri­lla comu­nista de les FARC i el govern colombià, però quan va fra­cas­sar aquesta temp­ta­tiva es va exi­liar. Aquí comença el seu peri­ple. “La meva incli­nació natu­ral era anar a bus­car entre l'esquerra, i hi vaig tro­bar ICV”. Per a ell, els eco­so­ci­a­lis­tes “defen­sen sense ambigüitats” els immi­grants i això ho valora.

La repre­sen­tant de Ciu­ta­dans és Wendy Sali­nas, que ocupa el lloc 67 de la llista. Va néixer a Guaya­quil (Equa­dor). Va venir a Bar­ce­lona fa 11 anys i té el nivell B de català. Tre­ba­lla en una mul­ti­na­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.