La política pop

La política pop carac­te­ritza els mit­jans de comu­ni­cació com a motors de l'espec­ta­cu­la­rit­zació i la bana­lit­zació de la política i troba en els polítics actors entu­si­as­tes i incons­ci­ents.

La política pop depassa el que tra­di­ci­o­nal­ment s'ano­me­nava l'info­en­tre­te­ni­ment; no és una forma lleu­gera de fer o d'expli­car la política en els infor­ma­tius o els pro­gra­mes d'entre­te­ni­ment. És la ren­dició a gran escala, incons­ci­ent i ingràvida, ali­ena a les con­seqüències i regida pel desig d'agra­dar a l'elec­tor, al preu que sigui.

La presència dels diri­gents polítics en el pro­grama Polònia de TV3 no és, en aquest sen­tit, una fase més de la cam­pa­nya. Fins ara, la presència de les cari­ca­tu­res dels polítics en aquest pro­grama ens ha fet veure el per­so­natge quan actua el polític; ara, amb la presència del polític al plató, cari­ca­tu­rit­zant-se a si mateix, es ridi­cu­litza el polític, el fa còmplice de la seva pròpia posada en escena i de la sobre­ac­tu­ació que regeix la seva apa­rició pública.

El que ha pas­sat amb l'apa­rició dels polítics en el Polònia és, sobre­tot, que ens ha fet esti­mar més la cari­ca­tura i desit­jar que torni a subs­ti­tuir els polítics, que res­se­gui­ran inútil­ment, com l'ase la pas­ta­naga, el seu propi per­so­natge. Els polítics han tras­pas­sat pot­ser la dar­rera fron­tera, la que sepa­rava una certa rea­li­tat –la de la política, els par­tits i l'esfera pública– d'una certa repre­sen­tació de si matei­xos. Es fa difícil de dir si l'elec­tor habita en una o altra banda d'aquesta fron­tera, però el que és segur és que la des­a­fecció habita en aquest ter­ri­tori sense fron­te­res.

Mem­bre del grup de
recerca UNICA de la UPF