Lleida, la nit i el dia

A Lleida es parla aquests dies del reg del Segarra-Gar­ri­gues i de l'aero­port de Lleida-Alguaire, d'immi­gració i del burca, de les vegue­ries i de la posició que han de tenir les ter­res de Ponent dins d'un país que es per­cep massa incli­nat cap al seu lito­ral metro­po­lità. Cap can­di­dat no s'ha apo­de­rat de moment de la cam­pa­nya llei­da­tana. Els debats que han cele­brat els caps de llista en diver­sos mit­jans han estat d'una bea­ti­tud gai­rebé exas­pe­rant. Cada can­di­dat es limita a seguir el seu propi guió sense entrar en el cos a cos amb ningú. Només l'expe­ri­men­tat Joa­quim Llena, el cap de llista soci­a­lista, ha bus­cat amb una certa agres­si­vi­tat dialèctica el seu rival con­ver­gent, però s'ha tro­bat amb un Albert Bata­lla pru­dent que no només pre­fe­reix no arris­car ni come­tre errors, sinó que ja té de natu­ral un caràcter tran­quil i refle­xiu. “M'entris­teix tro­bar-me gent pel car­rer que em diu que no sem­blo un polític perquè no em bara­llo, la política no hau­ria de ser això”, va dir dies després d'un cara a cara radiofònic amb Llena on va que­dar molt clara la dife­rent acti­tud de cada can­di­dat en la cam­pa­nya. La nit i el dia.

I és que Bata­lla pot jugar a con­ser­var. L'hege­mo­nia de CiU a les ter­res de Ponent és clara. El 2006 els naci­o­na­lis­tes van acon­se­guir 7 dipu­tats, el PSC 3, ERC 3 més, 1 ICV i 1 més el PP. CiU aspira a aug­men­tar encara més la distància amb els seus rivals. Bata­lla, de 33 anys i lli­cen­ciat en peri­o­disme, ha estat diri­gent des­ta­cat de la JNC i ocupa l'alcal­dia de la Seu d'Urgell des de 2008 amb un pacte amb ERC. El Par­la­ment no és nou per a ell, és dipu­tat des del 2003. Quan Artur Mas li va encar­re­gar encapçalar la llista, va posar com a con­dició con­ti­nuar sent l'alcalde de la Seu, de manera que s'auto­des­carta per a cap con­se­lle­ria. Reco­ne­gut par­ti­dari de la inde­pendència de Cata­lu­nya, en aquesta cam­pa­nya no se surt del guió mar­cat pel par­tit i ha apar­cat aquest tema de la seva agenda. Bata­lla té un com­ple­ment cons­tant al seu cos­tat: Josep Maria Pelegrí, número dos de la can­di­da­tura i l'home d'UDC a Lleida. Pelegrí com­pensa la joven­tut de Bata­lla i no el deixa sol en les reu­ni­ons de cam­pa­nya amb empre­sa­ris i grups de poder locals.

Com Bata­lla, Joa­quim Llena també prové del Piri­neu. Va ser alcalde d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) i un dels pio­ners en l'extensió que ha tin­gut el PSC els dar­rers anys a les comar­ques piri­nen­ques. Llena repe­teix com a cap de llista però la direcció naci­o­nal del PSC havia apos­tat pri­mer per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. L'alcalde llei­datà va rebut­jar l'ofe­ri­ment i Llena, que té les reg­nes del par­tit a Ponent, ha deci­dit posar-se de nou al cap­da­vant de la llista. En aquesta cam­pa­nya Llena fa valer la seva experiència al cap­da­vant d'una con­se­lle­ria clau per a les ter­res de Ponent, Agri­cul­tura, i intenta capi­ta­lit­zar l'obra de govern d'aquests anys en matèria d'infra­es­truc­tu­res.

Esquerra també repe­teix el cap de llista. Car­mel Mòdol, un engi­nyer agrícola del Segrià amb una empresa pròpia de fruita dolça, també intenta fer seva l'obra de govern i apro­fita el seu conei­xe­ment del món rural i les dinàmiques econòmiques de les ter­res de Lleida per esten­dre el suport a Esquerra més enllà de l'àmbit ideològic més estricte. Al Piri­neu Esquerra exhi­beix amb orgull la ini­ci­a­tiva de les vegue­ries, que, tot i que frus­trada per la sentència del TC, ha obert un camí perquè en el futur aque­lles comar­ques tin­guin un esta­tus polític propi al marge de l'actual demar­cació de Lleida. L'únic canvi que es pre­veu a l'enquesta del CIS a Lleida és la pèrdua d'un dipu­tat d'Esquerra a favor del PP. Mòdol apro­fita per subrat­llar allà on va que el que es deci­dirà a Lleida és si l'arbi­tre de la política cata­lana ha de ser l'inde­pen­den­tisme d'ERC o bé el PP.

Els popu­lars estre­nen cap de llista amb Dolors López, exre­gi­dora del PP a Lleida. Aquesta qua­tre anys han estat com­pli­cats al PP de Lleida, amb can­vis a la cúpula i una crisi al grup muni­ci­pal a la Pae­ria, on l'excap de llista és ara un regi­dor no ads­crit. Però els popu­lars aspi­ren a dupli­car la repre­sen­tació per Lleida amb un dis­curs basat en el con­trol de la immi­gració i la neces­si­tat de fre­nar “aven­tu­res sobi­ra­nis­tes”.

Fran­cesc Pané, escrip­tor que com­bina la poe­sia amb la política al Par­la­ment, és un dels can­di­dats amb més per­so­na­li­tat. És pro­fes­sor d'ins­ti­tut en excedència i això se li nota en el to pedagògic de la cam­pa­nya. Pané ha de fer front a les crítiques per la reta­llada del reg del Segarra-Gar­ri­gues, obli­gada per Brus­sel·les tot i que tots els rivals asse­nya­len la gestió del seu par­tit a Medi Ambi­ent com a coo­pe­ra­dora necessària de la reta­llada.

De les 24 can­di­da­tu­res res­tants, qui més s'apro­xima a obte­nir un escó segons el CIS és Rea­gru­pa­ment. El seu cap de llista és l'his­to­ri­a­dor Jaume Fernández, alcalde de Ros­selló i pro­ta­go­nista d'una soro­llosa rup­tura del pacte PSC-ERC al con­sell del Segrià. Soli­da­ri­tat pre­senta un altre excàrrec comar­cal d'ERC, Xavier Segura, exre­gi­dor a Ivars d'Urgell.