CiU se'n va al mercat

Són quarts de dotze del mig­dia de dis­sabte i el can­di­dat de CiU per Tar­ra­gona, Josep Poblet, es planta a la porta del mer­cat de Reus. Ja ve, mal­grat la pluja, d'una pri­mera visita mati­nal a la fira de l'oli, i es dis­posa a seguir amb un dels actes que sem­bla ine­lu­di­ble en tota cam­pa­nya elec­to­ral: una pas­se­jada pel mer­cat. “El que compta és la feina dels qua­tre anys. Aques­tes visi­tes pot­ser no apor­ten gaire, però mai no se sap, tot pot aju­dar”, ens admet, escèptic, el cap local de Reus, Màrius Pàmies.

L'objec­tiu és salu­dar, donar glo­bus, lla­pis, fulls volants i pape­re­tes elec­to­rals a totes les para­des, amb el guiatge de Car­les Pelli­cer, el por­ta­veu muni­ci­pal. Costa arren­car, i d'entrada no s'acaba de veure Poblet còmode en el con­tacte directe amb la gent. L'ànima, curi­o­sa­ment, el comen­tari d'una dona d'ori­gen sud-ame­ricà que no votarà. “¿Las elec­ci­o­nes son para echar a Zapa­tero? ¿Ah, no? ¡Enton­ces no iré!”. “Això en les pròximes, senyora, però ara pot començar per les cata­la­nes!”, li replica el con­ver­gent, que no dis­si­mula un comen­tari de satis­facció. El diàleg, en tot cas, i el següent amb un jubi­lat que li con­fessa que “nor­mal­mente he votado siem­pre al PSOE, pero ahora no lo sé... A ver si lo hacen bien uste­des", aca­ben de dis­ten­dre la comi­tiva. Les con­ver­ses es diver­si­fi­quen i el can­di­dat agafa con­fiança. Algun com­pra­dor el segueix, i un parell fins i tot l'atu­ren perquè s'hi faci fotos. Déu n'hi do, en aquest punt, el seguit de gent –sobre­tot gran– que l'atura per quei­xar-se de la pensió o d'uns ajuts soci­als que ha per­dut, o sim­ple­ment per salu­dar-lo i donar-li ànims. Trenca la dinàmica una dona que, mos­se­gant l'entrepà, li deixa anar: “Jo no crec a ningú. M'ha dece­but la manera de bir­lar que tenen els polítics”. Poblet li recorda que fa 18 anys que és alcalde i mai no ha robat res. “Tinc 53 anys i un 70% de dis­ca­pa­ci­tat, i estic a l'atur, així que ja em puc morir al car­rer; creu que si voto em can­vi­a­ran les coses?”, li replica ella. Poblet insis­teix que inten­tarà “que les coses vagin millor”, però no la con­venç.

La tro­bada amb una pare­lla gran i el seu fill que li asse­gu­ren el suport el revi­ta­litza. “Ja he dit que por­taré el meu sogre a votar... però només si ho fa per CiU!”, diu el fill. Hi ha alguna cosa, però, que falla. “Por­teu pro­pa­ganda de Mon­ti­lla!”, els dic. “Sí, només l'he aga­fat perquè em dones­sin cla­vells!”, explica la mare. En efecte, el PSC també està de cam­pa­nya. Em giro i des­co­breixo, al pas­sadís paral·lel, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, repar­tint flors. La reve­lació sem­bla inco­mo­dar al prin­cipi la troupe de Poblet, que marxa cap a una altra banda. Però la topada és ine­vi­ta­ble. “Vaja, tu per aquí!”, sem­bla que es diguin. La salu­tació és breu, però cor­dial. “Això de les visi­tes és una tècnica elec­to­ral de pro­xi­mi­tat, i quan s'acos­ten les elec­ci­ons ja se sap”, ens comenta Pérez men­tre ens n'aco­mi­a­dem. Poc després, pas­sa­des la una, Poblet també anun­cia el seu mutis a un dinar a Van­dellòs. La cam­pa­nya no s'atura.