‘Periolítics'

Cada vegada que hi ha cam­pa­nya elec­to­ral sor­geix el mateix debat. Els peri­o­dis­tes dels mit­jans públics acu­sen els polítics d'impo­sar-los un temps en els infor­ma­tius en funció del per­cen­tatge de vots obtin­guts les dar­re­res elec­ci­ons: els blocs elec­to­rals. En canvi, els polítics es defen­sen argu­men­tant que si no es fes així les bai­xes pas­si­ons d'algun peri­o­dista podrien bene­fi­ciar un par­tit o un altre.

Com que em sem­bla que ningú s'acaba de pren­dre seri­o­sa­ment un gran pro­blema que afecta la nos­tra qua­li­tat democràtica, per­me­tran que un ser­vi­dor tam­poc ho faci. Els pro­poso dues frívoles solu­ci­ons al pro­blema dels blocs: la pri­mera és que els peri­o­dis­tes dels mit­jans públics desa­ten­guin els seus com­pro­mi­sos pro­fes­si­o­nals i dei­xin de cobrir la infor­mació política, per exem­ple, un parell d'hores al dia. Ben mirat, si s'exer­ceix el dret de vaga quan hi ha vaga gene­ral, perquè no fer-ho quan hi ha cam­pa­nya? La segona solució és crear un cos de periolítics. És a dir, peri­o­dis­tes amb car­net de par­tit que es podrien con­trac­tar als mit­jans públics només els dies de la cam­pa­nya. N'hi podria haver un, la mei­tat d'un, la quarta part d'un... Sem­pre en funció del per­cen­tatge.

Els par­tits en període elec­to­ral gua­nyen la bata­lla, però estan per­dent la guerra. La classe política no es vol ado­nar que l'ene­mic no és el peri­o­disme, sinó l'alta abs­tenció. L'opinió pública està can­sada de per­ce­bre com el tac­ti­cisme se sobre­posa als interes­sos gene­rals. Que no es lamen­tin de la des­a­fecció perquè la solució seri­osa tot­hom la sap, la llei elec­to­ral cata­lana.