“Vigila, que això és pitjor que el Barça”

Són les nou del matí. Al mer­cat de Santa Cate­rina, davant la cate­dral de Bar­ce­lona, una desena de per­so­nes repar­tei­xen bit­llets simbòlics de 3.000 euros, “el que Espa­nya ens pren a cadascú cada any”, expli­quen. Ja es comen­cen a conèixer. Són volun­ta­ris, “peons” –diu un d'ells–, de Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència. “Com més facin el ridícul [els polítics], la gent pot optar per votar els nous”, comenta un altre refe­rint-se al frus­trat debat cara a cara Mas-Mon­ti­lla. “Ja va pas­sar en la Tran­sició. Molta gent no era demòcrata... i amb la inde­pendència pot pas­sar igual”, afirma el més veterà. Fal­ten cinc dies per a les elec­ci­ons i els ànims van in cres­cendo, asse­gura un soli­dari de pes. “A mesura que s'apropa el final, estem més fres­cos i més forts, com els equips de Guar­di­ola”, hi afe­geix.

Tots ells espe­ren que arribi Joan Laporta per acom­pa­nyar-lo en la pas­se­jada de cam­pa­nya pels esta­bli­ments. Amb retard, havent estat a Vic la nit ante­rior en un míting que va reu­nir un miler de per­so­nes, el can­di­dat inde­pen­den­tista baixa del cotxe amb la seva cosina Marta Segú, exdi­rec­tora de la Fun­dació del Barça, que li està donant suport aquests últims dies. No hi ha gaire gent al mer­cat i fa fred, però Laporta sent l'escalf humà tot just entrar-hi. “Lapo­orta, Lapo­o­orta”, cri­den des d'un cantó. L'expre­si­dent blau­grana repar­teix pro­pa­ganda elec­to­ral i rep l'afecte de com­pra­dors i comer­ci­ants, des d'una senyora que li dóna “gràcies pels títols” fins a un “guapo” –res­post amb un “vóteme”–, pas­sant per encai­xa­des vàries. “Laporta, vigila, que això és pit­jor que el Barça”, l'avisa la pei­xa­tera de Con­ge­lats Gabarró. Prou que ho sap el líder de SI, però ell s'ho pren com un “repte ambiciós, apas­si­o­nant”.

“Les sen­sa­ci­ons són molt bones. Estem en bona forma física i molt il·lusi­o­nats i ani­mats”, explica Laporta, amb els números 5 i 6 per Bar­ce­lona, Anna Arqué i Emili Val­dero, als cos­tats. “Entra­rem amb força al Par­la­ment. Així ens ho diu la ciu­ta­da­nia. Hem anat pujant i encara espe­rem millo­rar”, indica. “Com a mínim, hauríem d'acon­se­guir tenir grup par­la­men­tari [cinc dipu­tats]”, havia asse­nya­lat a Osona.​com. Algu­nes enques­tes inter­nes també els fan ser més opti­mis­tes, les que es publi­quen no tant. L'expec­tació per diu­menge és alta. Després d'una cam­pa­nya amb un segui­ment limi­tat, ara hi ha acre­di­tats 32 mit­jans. Ahir la cadena France 24 li feia un repor­tatge.

Con­ti­nua la pas­se­jada. Tot són parau­les ama­bles per al can­di­dat fins que una altra pei­xa­tera li etziba: “Us agrada sen­tir el que us convé. No tinc res con­tra vostè, però n'estic, de la crisi, fins al cap­da­munt! Tots voleu sucar”. Laporta replica i acaba encre­uant-se amb una jove que li demana una foto. Tor­nen els som­riu­res. SI ha detec­tat que una de les fran­ges d'edat que més li res­pon és la de menys de 25 anys. Pot­ser per això ha pas­sat per 13 facul­tats, més que cap altre par­tit. Són les deu i vint. Laporta dóna l'últim bit­llet de 3.000, amb el dors que diu “Cata­lu­nya, estat ric d'Europa o regió d'Espa­nya que s'empo­breix. Tu deci­dei­xes!”.