L'optimista multiplicador
Joan Carretero dedica un dels últims actes de la campanya a fer una conferència en un auditori amb joves estudiants
“Necessitem tenir un estat propi, una democràcia de qualitat i un país d'excel·lència”
En un costat de la sala, escampats entre les butaques de l'auditori, un grup de joves aspirants a exercir l'ofici de periodista. A l'altre costat, i de cara al públic, un aspirant a presidir el govern de la Generalitat de Catalunya. Els primers ho tenen difícil, en un moment en què la crisi tenalla els mitjans de comunicació; el segon, més que difícil el que té davant seu és una missió impossible. Però a la llibreta de campanya dels candidats, la paraula impossible no existeix, tampoc en el llibre de ruta de Joan Carretero, que ha convertit en llum i guia del seu programa l'objectiu que el Parlament de Catalunya faci una declaració unilateral d'independència. I per a això fan falta diputats, “com a mínim 68, i no en fan falta més”, no es cansa de repetir Carretero davant els alumnes de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Carretero ha triat l'auditori d'aquest centre educatiu per fer-hi un dels últims actes de la campanya, i ho fa amb un punt extra d'optimisme després de rebre la confirmació que Reagrupament tindrà demà més apoderats que cap altre partit repartits pels col·legis electorals del país. La resta d'energia positiva la hi posa la número u per Barcelona, Rut Carandell, pencaire incansable i, per tant, optimista per naturalesa. L'acte té molt poc de míting i molt de conferència magistral. El candidat se sap de memòria la lliçó i avui la recita davant els alumnes, com un metge –que ho és–; recepta el millor tractament als seus pacients. I la recepta Carretero és triple: “Hem d'aconseguir un estat propi, hem de tenir una democràcia de qualitat i, finalment, hem d'aconseguir que el nostre sigui un país d'excel·lència”.
Explica als estudiants que el tren de la independència a l'Europa Occidental té ara dos vagons –“Flandes i Escòcia”– i que Catalunya s'hi ha d'afegir. Recepta també una “democràcia de qualitat”, amb una limitació de mandats o el diputat de districte. I al final es mira els estudiants i els explica que vol un país que fugi de mediocritats i que rebutgi el ninisme, i abans d'acabar els convida a intervenir. “A Reagrupament sempre convidem el públic a preguntar. Ara sou vosaltres els que teniu la paraula”.
Aleshores Carretero descobreix que una cosa són els ni ni, als quals Montilla i el PSC volen acomboiar, i una altra els estudiants de periodisme, algun dels quals amb l'instint afinat i la pregunta punyent a punt fins i tot per retreure al candidat un programa “pensat només per a burgesos”. I repassen tots els temes calents, des de la sorprenent proposta de Reagrupament de dotar Catalunya d'un exèrcit propi fins a la competència electoral que suposa l'opció de Laporta. “Més opcions no vol dir divisió, vol dir multiplicació de l'independentisme”, assegura.
L'optimisme multiplicador de Carretero pot topar, però, amb la lògica de les sumes i les restes. Dissabte passat, el míting central d'ERC va reunir 2.000 persones al Palau de la Música. L'endemà Reagrupament en va reunir 2.000 més a l'Auditori. Les dues xifres, sumades, fan patxoca. Restades, s'anul·len, són el zero absolut. I contra el zero no hi ha recepta possible.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 27-11-2010, Pàgina 24
- El Punt. Barcelona 27-11-2010, Pàgina 24
- El Punt. Camp de Tarragona 27-11-2010, Pàgina 24
- El Punt. Comarques Gironines 27-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Penedès 27-11-2010, Pàgina 24
- El Punt. Maresme 27-11-2010, Pàgina 24
- El Punt. Vallès Occidental 27-11-2010, Pàgina 24
- Avui 27-11-2010, Pàgina 14