Política

Aquest cop, sí

CiU torna a guanyar i aquest cop Mas obté prou avantatge

Derrota històrica del PSC

El PP va a l'alça Laporta, quatre diputats

Mas guanya amb contundència, i el PSC i Esquerra s'ensorren

Victòria ina­pel·lable de Mas. Pata­cada de Mon­ti­lla. Esfon­dra­ment d'Esquerra. El PP, ter­cera força. I Laporta, la sor­presa de la nit. I tot això, amb una par­ti­ci­pació que va tor­nar a arri­bar al 60 per cent. Els pocs dub­tes que podien que­dar sobre la victòria de CiU es van esvair ahir a les urnes de manera con­tun­dent. La can­di­da­tura encapçalada per Artur Mas va obte­nir un tri­omf incon­tes­ta­ble, a tot el país, a totes les comar­ques. Amb els resul­tats d'ahir, la fede­ració naci­o­na­lista no ha arri­bat a la majo­ria abso­luta com en les seves millors èpoques (ahir 62 dipu­tats, n'hi fal­ten 6), però ha dei­xat el rival tra­di­ci­o­nal, el PSC, a una distància estra­tosfèrica, mai vista, tant en nom­bre d'escons (34 de diferència), com en per­cen­tatge (20 punts).

El gran tri­omf de CiU, per tant, ha coin­ci­dit amb una trom­pada esfereïdora dels soci­a­lis­tes, que va por­tar ahir mateix el seu líder, José Mon­ti­lla, a anun­ciar que no tan sols no repe­tirà com a can­di­dat a la Gene­ra­li­tat sinó que tam­poc no aspi­rarà a la secre­ta­ria gene­ral del par­tit. El resul­tat obtin­gut ahir pel pre­si­dent sor­tint ha batut tots els rècords a la baixa de la seva for­mació, bo i tenint en compte que el PSC ja venia rodo­lant avall per un pen­dent, fins ara mode­ra­da­ment, d'ençà del màxim històric obtin­gut per Pas­qual Mara­gall l'any 1999.

Més impres­si­o­nant encara ha estat el cla­te­llot a Joan Puig­cercós, per part de milers d'elec­tors que fa set anys va sor­tir de CiU tip d'auto­no­misme i que una part dels quals ara hi retor­nen no pas des­en­can­tats amb l'inde­pen­den­tisme, sinó amb Esquerra. La sag­nia dels repu­bli­cans, que han pas­sat de ter­cera a cin­quena força en nom­bre de vots, i de 21 a 10 escons, no ha bene­fi­ciat pas només CiU. Perquè la pèrdua de la mei­tat dels suports per part dels repu­bli­cans (uns 200.000) han anat també a dis­sol­dre's a Rea­gru­pa­ment i, sobre­tot, a pro­pul­sar amb força Joan Laporta i la seva Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència, que a l'hora de tan­car aquesta edició, amb l'escru­tini pràcti­ca­ment tan­cat, havia obtin­gut repre­sen­tació a les cir­cums­crip­ci­ons de Bar­ce­lona i Girona, amb més de 100.000 sufra­gis: qua­tre dipu­tats.

La dis­puta pel ter­cer lloc no va tenir color, o l'ha tin­gut blau. El PP ja es veu a la Mon­cloa després que Alícia Sánchez-Camacho hagi acon­se­guit els millors resul­tats del seu par­tit a Cata­lu­nya, i s'hagi situat ter­cer al Par­la­ment.

La cai­guda de dos escons d'ICV va ser cele­brada com una victòria, perquè situa els eco­so­ci­a­lis­tes empa­tats amb ERC, però superant-los en vots i per­cen­tat­ges. Tam­poc no es mos­tra­ven con­tra­ri­ats ahir a la nit, tot i fra­cas­sar en l'intent d'obte­nir grup propi, els Ciu­ta­dans encapçalats per Albert Rivera, que han superat també els 100.000 sufra­gis a tot el país i con­ser­ven els tres escons obtin­guts el 2006.

Amb aquesta dis­tri­bució, Artur Mas no hau­ria de tenir difi­cul­tats per ser inves­tit pre­si­dent i for­mar govern. Cap aritmètica alter­na­tiva no es veu pos­si­ble tenint en compte que, per exem­ple, els socis de l'extint tri­par­tit sumen entre tots 48 escons.

La jor­nada d'ahir, doncs, va obrir una nova etapa no pas única­ment al país, no només al govern, sinó també als par­tits que des d'avui mateix hau­ran d'ini­ciar un procés de recom­po­sició pro­funda. A fora, espera Espa­nya. I al maig, les muni­ci­pals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.