El PSC no mobilitza ni el cinturó

Ni l'anunci de José Mon­ti­lla de no repe­tir el tri­par­tit fet en pre­cam­pa­nya amb total solem­ni­tat, ni fer públic que era la segona i última vegada que es pre­sen­tava com a can­di­dat a la Gene­ra­li­tat, ni tots els diri­gents del PSOE que han pas­sat per Cata­lu­nya, amb tres visi­tes del pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, han acon­se­guit des­per­tar l'ador­mit elec­to­rat del PSC. Les elec­ci­ons no han ser­vit, com dema­nava Mon­ti­lla, per cons­truir “un mur” de vots pro­gres­sis­tes con­tra “el tsu­nami con­ser­va­dor” que recorre Europa.

Tot ple­gat, mal­grat que la par­ti­ci­pació dels comi­cis ha estat tres punts més ele­vada que en el 2006. Aquí es trenca un dels tòpics amb què el PSC con­cor­ria a les elec­ci­ons: una major mobi­lit­zació ani­ria en el seu bene­fici. No ha estat així. I la con­clusió que tre­ien els soci­a­lis­tes és que CiU i el PP han acon­se­guit que tots els seus votants anes­sin a les urnes i ells, no.

El resul­tat és espe­ci­al­ment feri­dor si s'ana­litza per comar­ques, on la taca dels soci­a­lis­tes ha des­a­pa­re­gut. El PSC no gua­nya a cap de les demar­ca­ci­ons ni a cap de les 41 comar­ques. La gran pàtina –els indrets on obte­nia més d'un 50% dels vots– que el 1999 s'este­nia de punta a punta, de l'Alt Empordà fins al Montsià, que mar­cava un pic fins al Segrià, pujava per la Cata­lu­nya Cen­tral i feia una illa a la Vall d'Aran i als Pallars s'ha esvaït.

Els soci­a­lis­tes no obte­nen més del 25% a cap comarca. I res­pecte dels pas­sats comi­cis al Par­la­ment, el 2006, retro­ce­dei­xen de manera impor­tant a les Ter­res de l'Ebre, a les comar­ques del nord-oest, però sobre­tot a l'àrea de Bar­ce­lona. Això tot i que el PSC hi ha abo­cat tots els seus esforços en cam­pa­nya. La cara­vana de Mon­ti­lla és pro­ba­ble­ment la que ha fet menys quilòmetres i la majo­ria con­cen­trats a l'àrea metro­po­li­tana. No ha obtin­gut res­posta.

Els soci­a­lis­tes han per­dut el Vallès Occi­den­tal, el Bar­ce­lonès i el Baix Llo­bre­gat, bas­ti­ons històrics del PSC, i les tres úniques comar­ques on van obte­nir la victòria ara fa qua­tre anys. A la pri­mera, on els soci­a­lis­tes i la fede­ració naci­o­na­lista esta­ven frec a frec entorn dels 98.000 vots, els de Mon­ti­lla en per­den 20.000, men­tre que els de Mas en gua­nyen 39.000. El patró es repe­teix al Baix Llo­bre­gat i el Bar­ce­lonès. No per­dona la dava­llada ni Cor­nellà de Llo­bre­gat, el muni­cipi del qual el can­di­dat Mon­ti­lla va ser alcalde durant 19 anys abans de ser minis­tre i pre­si­dent. Als soci­a­lis­tes se'ls han esca­pat 5.000 suports mal­grat que es man­te­nen com a gua­nya­dors del 28-N.

Per comar­ques, no pas­sen del 10% a la Cer­da­nya, el Sol­sonès i Osona. Jus­ta­ment la capi­tal oso­nenca, Vic, va ser l'esce­nari on es va estre­nar la número dos, Mont­ser­rat Tura, en un míting de cam­pa­nya en què va fer ban­dera del dis­curs més cata­la­nista del PSC.