Despullar-se per ser investit

Per fi Artur Mas ha triomfat! En qualsevol cas, la victòria política és sempre fruit de l'estratègia, la preparació i la intel·ligència. L'estratègia, David Madí, després de dues edicions d'errada, l'ha brodat. Ni un però al to cordial i constructiu de la campanya. Mas ho ha reconegut públicament. Pel que fa a la intel·ligència, és innata i hom aporta la que té. La preparació, en canvi, s'ha d'adquirir. Amb gairebé 10 anys d'espera activa, de decepcions motivades per una llei electoral pseudodemocràtica, injusta i faltada de sentit comú, que ningú s'ha atrevit a modificar, Mas ha fet la travessa del desert amb un tot terreny, aigua, combustible, bon mecànic i ha arribat sencer a una meta escadussera, mòbil i capritxosa. Hauria pogut dir «Ja soc aquí!» i no ho ha fet. No és l'única sorpresa que donarà. Tot just és a l'aperitiu! El patètic panorama econòmic, laboral i social el posarà a prova. M'atreveixo a dir que Artur Mas ha canviat, no molt, però ha canviat. Els primers temps que CIU el va donar a conèixer, ben vestit i pentinat, amb actitud de guanyador, d'home de govern, de posseir la veritat i de satisfacció per una carrera política que s'endevinava indiscutible, alguns, més aviat molts, el van calibrar malament. «On va ara aquest?», se sentí dir entre els drogoaddictes de la política continuista de llarga permanència, de la navegació amb poca aigua i vol ran de terra, del que haurien volgut una calca. Mas era el canvi, el dinamisme i potser el risc, tot i que convenient. El conformisme convertit en tradició frena l'avenç dels pobles. És necessari el trencament.

Segueixo dient, sense por d'equivocar-me, que si hagués assolit la presidència en el primer intent, està per veure què hauria fet. No es pot comentar el que no ha succeït però sí que es pot dir que ara ho farà molt millor. En el període d'espera ha fet un màster permanent: ha vist el que mai ha de fer un govern i ha experimentat en carn aliena les males sensacions i en la pròpia, les alliçonadores. Haurà estat llarg, però profitós.

Les intervencions públiques, entrevistes, tertúlies, mítings i demés que ha prodigat en aquesta última campanya, han estat un exemple de naturalitat, de fugir dels extrems, de la confirmació d'un «jo» ben definit, ben descrit i ben embolcallat, que ha sorprès a propis i estranys. La presentació al Parlament del programa de govern va ser un compendi d'equilibri polític que sorprengué la resta de portaveus, alguns dels quals sols van dir als mitjans en acabar: «Ja veurem què dirà demà». El que digués l'endemà no tenia importància. El programa, les intencions, el futur i tot el que es podia dir, estava dit. La mesura, l'absència absoluta de revengisme, la claredat, la sinceritat i l'afany d'unitat per poder assolir objectius comuns va quedar prou clar que seran les armes del nou president. Artur Mas, literalment, va desvestir-se per poder ser investit. Tocava!