Objectiu: les grans ciutats

Ara fa qua­tre anys, en les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals, el PSC va obte­nir, com sem­pre des del 1979, el tri­omf en nom­bre de vots. No només això: els soci­a­lis­tes van ser la llista més votada en 21 de les 23 ciu­tats de més de 50.000 habi­tants que hi havia a Cata­lu­nya i, gràcies als pac­tes poste­ri­ors, va acon­se­guir l'alcal­dia en les 10 ciu­tats més pobla­des del país. També ha estat una cons­tant en les vuit con­te­ses elec­to­rals muni­ci­pals que CiU hagi estat la força gua­nya­dora en nom­bre de regi­dors. Aquest fet només es va tren­car el 1979.

En les elec­ci­ons del 2007, però, hi va haver alguns ele­ments que fan pen­sar que les del pro­per 22 de maig poden ser, jun­ta­ment amb les del retorn a la democràcia, les més ober­tes que s'han fet mai. Per això i per la seva aposta de pro­xi­mi­tat, El Punt estrena avui al diari i al web aquesta sub­secció, 22-M Elec­ci­ons Muni­ci­pals 2011, on un equip d'un cen­te­nar de peri­o­dis­tes ter­ri­to­ri­als ana­lit­zarà, poble a poble, tot el vin­cu­lat amb aquests comi­cis fins a la com­po­sició dels nous ajun­ta­ments.

Ara fa qua­tre anys, CiU va aguan­tar la pressió dels grups del tri­par­tit i va tor­nar a gua­nyar en nom­bre de regi­dors, obte­nint, a més, 337 majo­ries abso­lu­tes arreu del país. I, a més, va ser capaç de començar a ata­car els espais que sem­pre havien estat reser­vats a les esquer­res: va gua­nyar en una sèrie de ciu­tats mit­ja­nes com Mar­to­rell, Man­resa, Figue­res, Ripoll, Banyo­les, Car­dona, Car­de­deu, la Gar­riga, el Ven­drell, Tor­tosa o Berga, on no gover­nava, va créixer a Bar­ce­lona o a Bada­lona i es va con­so­li­dar a Sant Cugat del Vallès. Ara, després de la clara victòria de CiU a les cata­la­nes però sobre­tot amb l'enfon­sa­ment i la crisi interna de PSC i ERC, l'assalt a les grans ciu­tats cata­la­nes sem­bla a l'abast dels con­ver­gents. I aquest és el seu gran objec­tiu, com man­te­nir-les ho és el del PSC.

Totes les enques­tes, fins i tot les del mateix Ajun­ta­ment, donen el can­di­dat de CiU, Xavier Trias, com a gua­nya­dor a Bar­ce­lona per davant de Jordi Hereu. Ara, però, caldrà espe­rar a saber qui serà el can­di­dat soci­a­lista; però, sigui qui sigui, mai CiU no havia tin­gut tan a prop la victòria. Els resul­tats a les cata­la­nes, tot i haver-se de pren­dre només com una tendència, han donat ales als naci­o­na­lis­tes: CiU va gua­nyar en 19 de les 23 ciu­tats de més de 50.000 habi­tants i en algu­nes, com Saba­dell o Ter­rassa, la diferència amb el PSC va ser abis­mal. Els naci­o­na­lis­tes, a més, volen man­te­nir totes aque­lles ciu­tats mit­ja­nes que ja van arra­bas­sar al PSC o a ERC l'any 2007 i on, a les cata­la­nes, van apa­llis­sar els soci­a­lis­tes.

Més enllà de Bar­ce­lona, en aques­tes elec­ci­ons hi ha altres punts calents arreu del ter­ri­tori. Serà capaç la soci­a­lista Núria Marín –que també pot haver de sot­me­tre's, com Hereu, a un procés de primàries– de man­te­nir la majo­ria abso­luta de Celes­tino Cor­bacho? Pagarà la també soci­a­lista Núria Par­lon el cas Pretòria i les greus impu­ta­ci­ons que afronta l'exal­calde Bar­to­meu Muñoz? Quin efecte tindrà el canvi de can­di­data del PSC a Girona amb la renúncia d'Anna Pagans i l'entrada de Pia Bosch? Serà capaç Josep Fèlix Balles­te­ros de man­te­nir Tar­ra­gona en mans soci­a­lis­tes després de posar fi, el 2007, a divuit anys d'hege­mo­nia con­ver­gent? Podrà Fer­ran Bel asse­gu­rar que Tor­tosa recu­pera l'hege­mo­nia con­ver­gent després d'haver tren­cat, fa qua­tre anys, el parèntesi soci­a­lista pro­vo­cat per l'aposta pel trans­va­sa­ment? I, final­ment, podrà Àngel Ros man­te­nir la majo­ria abso­luta a l'Ajun­ta­ment de Lleida?

ERC, que el 2007 va acon­se­guir 104 majo­ries abso­lu­tes tot i per­dre 80.000 vots, haurà de llui­tar per no ser el prin­ci­pal per­ju­di­cat per l'extensió de can­di­da­tu­res de la CUP –20 regi­dors el 2007, la majo­ria en zones d'ERC– i la irrupció amb força, si manté la il·lusió gene­rada a les cata­la­nes, del SI de Joan Laporta.