L'hora de trencar l'escac i mat

Els resul­tats de les elec­ci­ons del 28 de novem­bre, la situ­ació de paràlisi que ha vis­cut al llarg dels últims tres anys i mig la capi­tal de la comarca, i el canvi del con­text econòmic gene­ral són els tres han­di­caps amb què s'hau­ran de moure els par­tits que es pre­sen­tin a les elec­ci­ons muni­ci­pals del mes de maig vinent amb l'objec­tiu de millo­rar els seus resul­tats a la comarca. Mal­grat que l'Alt Penedès, els últims dos anys, ha acon­se­guit man­te­nir una situ­ació rela­ti­va­ment equi­li­brada quant a l'índex d'atur en com­pa­ració de les comar­ques veïnes (el Gar­raf, el Baix Penedès i l'Anoia), això no esborra l'incre­ment cons­tant i crei­xent de les deman­des d'aju­des de ser­veis soci­als. Durant anys l'Alt Penedès havia arros­se­gat els pro­ble­mes econòmics deri­vats de man­te­nir un sec­tor pri­mari espre­mut, els page­sos. Però, a canvi, havia començat a posar les bases per explo­tar la pro­ducció i ela­bo­ració de vins i caves com a tret dife­ren­cial, i alhora tot feia pen­sar que havia apos­tat per una diver­si­fi­cació econòmica que anava acom­pa­nyada d'un procés d'indus­tri­a­lit­zació, tot i que sense gaire espe­ci­a­lit­zació. El camí ini­ciat en la indústria del vi a prin­cipi del segle XX havia topat amb el desen­vo­lu­pa­ment que donava res­posta a les neces­si­tats de l'àrea metro­po­li­tana. Si fa vuit anys sem­blava que la comarca havia entre­gat el ter­ri­tori a Bar­ce­lona, la cam­pa­nya per la vegue­ria pròpia va des­ta­par una nova con­cepció del país, de la terra i de la comarca i va coin­ci­dir amb un moment de canvi. Entre el 2005 i el 2009 s'ha obert a l'Alt Penedès una nova con­cepció econòmica i s'ha començat a plan­te­jar seri­o­sa­ment l'eno­tu­risme com una alter­na­tiva que hau­ria de per­me­tre con­ser­var el pai­satge i apro­fun­dir en l'espe­ci­a­lit­zació de la pro­ducció viti­vinícola des de dife­rents ves­sants.

El 2003 els resul­tats elec­to­rals van lliu­rar l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Gar­raf a les for­ces d'esquerra. Però al cap de qua­tre anys (2007), CiU va ini­ciar una remun­tada que va por­tar la soci­o­vergència al Con­sell Comar­cal de l'Alt Penedès, i un empat tècnic entre CiU i PSC a l'Ajun­ta­ment de Vila­franca –el PSC va ser la força més votada, però va obte­nir els matei­xos regi­dors que la fede­ració naci­o­na­lista–. Això ha fet impos­si­ble la gover­na­bi­li­tat durant els últims tres anys i mig a Vila­franca, i la capi­tal de la comarca ha que­dat blo­que­jada: pri­mer perquè CiU, des de l'opo­sició, va fre­nar tant com va poder la tasca de govern del PSC i els soci­a­lis­tes (mar­cats per la dinàmica de 30 anys de govern) no van saber tro­bar la com­pli­ci­tat dels par­tits més petits (CUP, ERC, ICV o PP); i després, perquè el PSC va ser apar­tat del govern amb una moció de cen­sura, però CiU va acce­dir a l'alcal­dia en mino­ria i sense els suports neces­sa­ris per garan­tir l'esta­bi­li­tat que neces­si­tava la ciu­tat. En aquest esce­nari els grups muni­ci­pals no s'han posat d'acord sobre els objec­tius pri­o­ri­ta­ris de la ciu­tat i del Penedès en el futur més imme­diat.

Al Con­sell Comar­cal, en canvi, la soci­o­vergència ini­cial va ser una bassa d'oli que va aca­bar sumant els par­tits petits al carro del govern (ERC, ICV i PP). El govern comar­cal d'uni­tat, però, no ha evi­tat els tren­ca­ments als muni­ci­pis. Durant els últims tres anys, l'Alt Penedès ha vis­cut un peri­ple de can­vis al cap­da­vant dels ajun­ta­ments. Els pac­tes de govern gene­rats després de les elec­ci­ons de 2007 van repar­tir alcal­dies entre el PSC i CiU –fruit del pacte comar­cal i, en alguns casos de la bona entesa entre els por­ta­veus locals–, i alguna de les for­ces majo­ritàries amb grups inde­pen­dents. És cert, però, que també hi ha hagut des­encís: Puigdàlber va viure una moció de cen­sura pre­sen­tada pels inde­pen­dents (UDC) con­tra CDC, amb el suport d'un regi­dor soci­a­lista que l'alcalde con­ver­gent havia fet fora del govern; Olesa de Bones­valls ha arri­bat al final del man­dat amb un alcalde que només té el suport d'un regi­dor. Para­do­xal­ment, l'actual alcalde va lide­rar una moció de cen­sura con­tra l'ante­rior perquè, segons ell, no era capaç de tro­bar suports al con­sis­tori; Tor­re­lles de Foix encara no s'ha recu­pe­rat de la con­vulsa rea­li­tat política des que fa cinc anys la poli­cia va començar a inves­ti­gar el líder local de CiU, després que l'exal­calde Sal­va­dor Mira­lles el denunciés per haver orga­nit­zat, supo­sa­da­ment, el seu assas­si­nat; a Santa Fe, l'alcalde va aca­bar dimi­tint també després d'una inves­ti­gació poli­cial, en aquest cas per haver fet cer­ti­fi­ca­ci­ons supo­sa­da­ment fal­ses a immi­grants. Però els can­vis al cap­da­vant de les alcal­dies i les divergències entre par­tits hau­ran d'afron­tar també, al mes de maig, l'apa­rició de noves can­di­da­tu­res. Els par­tits més petits arri­ben a l'inici de la pre­cam­pa­nya amb la intenció de pre­sen­tar el màxim nom­bre de llis­tes. Els par­tits inde­pen­den­tis­tes tenen al seu favor el movi­ment popu­lar que es va pro­duir a la comarca per orga­nit­zar les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes i alguns d'ells apro­fi­ta­ran aquest marc social per pro­vo­car una reor­ga­nit­zació del pai­satge polític local.

Sant Martí Sar­roca, Subi­rats, Sant Cugat Ses­gar­ri­gues o la Gra­nada són alguns dels muni­ci­pis que van acon­se­guir mobi­lit­zar un grup impor­tant de gent per mun­tar la con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya després dels resul­tats acon­se­guits a Arenys de Munt i han estat en el punt de mira d'alguns dels par­tits que ja tenen implan­tació a la comarca.

La majo­ria dels líders locals i comar­cals estan con­vençuts de la par­ti­cu­la­ri­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals i tant el PSC com ERC faran tot el pos­si­ble per sepa­rar aquesta con­vo­catòria de la del 28 de novem­bre i remar­car la diferència de con­text, però en el cas de CiU els resul­tats obtin­guts a les elec­ci­ons al Par­la­ment li ser­vei­xen de base per mobi­lit­zar, com a mínim els seus sim­pa­tit­zants amb més opti­misme.

La clau d'aques­tes elec­ci­ons seran, però, els resul­tats a la capi­tal comar­cal. El con­glo­me­rat de petits muni­ci­pis que con­for­men l'Alt Penedès con­ti­nua donant gran rellevància a Vila­franca com a cen­tre de decisió. El govern que es pugui for­mar allà, l'aposta o no per la man­co­mu­ni­tat de ser­veis amb les comar­ques veïnes i un pro­jecte econòmic clar per enca­rar el futur seran la base política del pròxim man­dat.