Una batalla frec a frec a la costa

El Baix Penedès, una de les comar­ques de la demar­cació tar­ra­go­nina més tra­di­ci­o­nal­ment polèmiques en l'aspecte polític, es pre­para per a un altre duel a les urnes que es pre­veu, un cop més, molt ajus­tat als grans nuclis de la costa (el Ven­drell, Cala­fell i Cunit) i con­di­ci­o­nat a l'inte­rior per grans pro­jec­tes com ara la pla­ta­forma logística Logis Penedès, que ja va mar­car, i molt, la dinàmica elec­to­ral de l'inte­rior de la comarca d'ara fa qua­tre anys i, molt espe­ci­al­ment, els pac­tes poste­lec­to­rals.

Les elec­ci­ons del maig del 2007 van tren­car dos man­dats de rela­tiva hege­mo­nia dels soci­a­lis­tes en nom­bre de vots, amb el retorn de CiU al cap­da­vant del rànquing de la llista més votada. Les dues prin­ci­pals llis­tes, de fet, han vis­cut des de la recu­pe­ració de la democràcia un his­to­rial de relleus com a pre­fe­rits dels elec­tors, amb resul­tats gene­ral­ment més ajus­tats en cas que els soci­a­lis­tes ven­cin, i amb una mica més de distància en cas que siguin els con­ver­gents els que s'empor­tin la victòria glo­bal.

CiU, però, sem­pre ha estat la força amb més regi­dors a la comarca des del 1979, espe­ci­al­ment gràcies als bons resul­tats obtin­guts als nuclis més petits de l'inte­rior. Para­do­xal­ment, però, l'esca­lada de posi­ci­ons ara fa qua­tre anys de la fede­ració naci­o­na­lista res­pecte del PSC es va pro­duir en un moment de dis­persió del vot i reducció del seu tant per cent de vots, i amb la pèrdua d'una plaça que sem­blava pràcti­ca­ment ina­mo­vi­ble: la pre­sidència del Con­sell Comar­cal. La bai­xada a la segona plaça del PSC va tenir més cares dol­ces que la pre­sidència d'aquest òrgan supra­mu­ni­ci­pal: la recu­pe­ració de l'alcal­dia de Cala­fell i el man­te­ni­ment de la de Cunit segu­ra­ment van aju­dar a dige­rir la pèrdua de la plaça del Ven­drell.

El manual d'ins­truc­ci­ons de la política baix­pe­ne­de­s­enca, però, té una advertència molt clara: la veri­ta­ble bata­lla es juga a par­tir del dia després als des­pat­xos. Això ho marca el fet que de les tres ciu­tats que tro­bem a la costa de la comarca (prin­ci­pals pols d'atracció de l'explosió demogràfica del Baix Penedès en les dues dar­rers dècades), dues van expe­ri­men­tar un empat de regi­dors entre les dues for­ces més vota­des (el Ven­drell i Cala­fell), i a la ter­cera, Cunit, la victòria per a la can­di­da­tura soci­a­lista va depen­dre d'un marge tan ínfim com dos únics vots. Aquest frec a frec ja fa diver­sos man­dats que es repe­teix a les urnes, i fa pre­veure una altra bata­lla ajus­tada i amb diver­ses incògni­tes poste­lec­to­rals.

Això sí, els resul­tats de les elec­ci­ons al Par­la­ment fan que pro­ba­ble­ment CiU arribi amb més ales a les pla­ces prin­ci­pals de la comarca. Dels tres ajun­ta­ments prin­ci­pals, tan sols governa a la capi­tal, el Ven­drell, i en una precària mino­ria que l'ha fet depen­dre sovint dels vots del PP i de la polèmica PxC, ter­cera força al con­sis­tori. Tot i això, la renúncia a repe­tir de l'exal­cal­dessa soci­a­lista Helena Arri­bas obre més incògni­tes. De moment, no han defi­nit quin serà el nou alcal­da­ble del PSC, tot i que hi ha rumors de retorn de l'exal­calde Martí Car­ni­cer per subs­ti­tuir-la. Tot ple­gat pot pro­me­tre un duel força igua­lat entre el PSC i CiU, sobre­tot si final­ment Jané opta per tor­nar a repe­tir can­di­da­tura.

Més aires de canvi bufen a Cunit, on el PSC s'haurà d'enfron­tar per pri­mer cop a una con­tesa elec­to­ral després del trauma de la inha­bi­li­tació per sentència de la seva històrica alcal­dessa, Dolors Car­re­ras. La seva subs­ti­tuta, la també sena­dora Judith Albe­rich, ha tin­gut un man­dat com­pli­cat, amb contínues dis­pu­tes amb el soci tra­di­ci­o­nal de la for­mació (PP) i pro­ble­mes que segu­ra­ment l'ero­si­o­na­ran, amb la cris­pació social sobre la revisió de l'IBI al cap­da­vant, i la deli­cada situ­ació econòmica muni­ci­pal i la polèmica gestió del con­flicte de la medi­a­dora muni­ci­pal i l'imam a la rere­guarda. La con­ver­gent Mont­ser­rat Car­re­ras, a qui van fal­tar tres vots el 2007 per gua­nyar les elec­ci­ons, s'entre­veu com a ven­ce­dora, i més amb la bona entesa amb la resta de l'opo­sició de què ha fet gala en aquest man­dat.

Més incògni­tes s'obren a Cala­fell, on el PSC ha acon­se­guit, després de diver­sos man­dats ines­ta­bles, man­te­nir-se a l'alcal­dia durant els qua­tre anys. Però caldrà veure si una ree­dició de la can­di­da­tura de Jordi Sánchez pateix els efec­tes d'uns con­flic­tes molt cen­tra­lit­zats a Segur (el barri més poblat, i amb bata­lles impor­tants com ara el nou POUM) i, sobre­tot, la tra­jectòria erràtica dels seus socis (ADMC i ERC), tots ells recon­ver­tits a edils no ads­crits. L'exal­calde Joan Oli­ve­lla (CiU) inten­tarà beure de tot ple­gat per recu­pe­rar el càrrec.

A Cala­fell tro­bem també el prin­ci­pal inter­ro­gant pel que fa a la presència d'inde­pen­dents a la comarca. La des­in­te­gració d'ADMC (amb l'ingrés del que havia de ser nou cap de llista a un psi­quiàtric inclòs) ha dei­xat pas a, com a mínim, dues llis­tes inde­pen­dents noves (UAM i Anem), que caldrà veure si ocu­pa­ran aquest buit. L'altra gran pre­gunta fora de les sigles tra­di­ci­o­nals al Baix Penedès serà des­co­brir si PxC ja va tocar sos­tre el 2007, sobre­tot al Ven­drell, o si bom­bes mediàtiques com el debat del burca o el top manta encara els farà créixer més. L'agra polèmica vis­cuda amb els can­di­dats a Cala­fell no els ho posarà pas fàcil.

Pel que fa a la resta de sigles, el PP (que ve d'una tra­jectòria esta­ble) té pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment, i ERC i ICV segu­ra­ment lliu­ra­ran la bata­lla més impor­tant a l'inte­rior, espe­ci­al­ment a la zona afec­tada pel pro­jecte del Logis Penedès i que ja va con­di­ci­o­nar pac­tes tan inha­bi­tu­als com el de Banye­res (CiU i ICV). Tant repu­bli­cans com eco­so­ci­a­lis­tes, així com CiU, volen con­ti­nuar bevent d'una cam­pa­nya en con­tra del Logis que con­ti­nuen encapçalant en l'àmbit local (caldrà veure si CiU la manté també en l'àmbit naci­o­nal), i que, en prin­cipi, ha de per­ju­di­car el prin­ci­pal vale­dor del pro­jecte, el PSC, gran per­de­dor el 2007 en aquest camp. No sabem, però, si la crisi afec­tarà una polèmica en què també es bar­re­gen les visi­ons de la comarca contràries a la seva absorció per l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la rei­vin­di­cació de la vegue­ria del Penedès.