L'hora de la gran batalla

Un dels escenaris de la gran batalla de les eleccions municipals entre socialistes i convergents tindrà lloc a la comarca del Barcelonès, i especialment a la seva capital: Barcelona. Ara bé, en molts aspectes aquest és un enfrontament a tres bandes, on jugarà les seves cartes el Partit Popular, que es pot situar en una posició central que faciliti l'arribada de candidats convergents a l'alcaldia en feus tradicionals dels socialistes pràcticament des de l'arribada de la democràcia. Fins i tot, en casos com el de Badalona, els conservadors aspiren a assolir una majoria suficient que els permeti governar en minoria, comptant amb l'aquiescència per abstenció de CiU. Sigui com vulgui, aquestes són les eleccions municipals més obertes i de resultat més incert al rovell de l'ou de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ens trobem en un moment de cruïlla històrica extraordinària. Des del 1979 en alguns casos, des del 1983 en altres, els socialistes han mantingut el domini hegemònic a les alcaldies de les principals ciutats de l'entorn de la corona metropolitana. Si durant els primers anys de la transició i bona part de la dècada dels vuitanta els socialistes van governar o bé frec a frec amb els comunistes, després ecosocialistes, o bé en clar tàndem; durant la dècada dels noranta i ja entrat aquest segle, el PSC es va dedicar a recollir els vots que Iniciativa anava perdent. D'aquesta manera van arribar les grans majories absolutes del PSC, que van assolir xifres de rècord en municipis prou complexos com Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs. Mentrestant, Iniciativa es dessagnava, CiU s'estancava i el PP anava creixent discretament, però de manera continuada, i ERC treia el cap amb més o menys fortuna, i va arribar a convertir-se en una peça del sudoku tripartit a ciutats com Barcelona o Badalona.

El procés de debilitació de l'eix centre-esquerra s'ha acabat encomanant als socialistes, justament quan el pèndol es mou ràpidament cap al considerat centre-dreta. Un canvi de paradigma que es comença a produir, justament, poc temps després que alcaldes carismàtics com Pasqual Maragall, Manuela de Madre o Celestino Corbacho hagin abandonat l'escena local, però que esclata amb virulència en el moment que les eleccions al Parlament retornen CiU al poder autonòmic i el cas Pretòria toca en la línia de flotació ajuntaments socialistes que havien sabut mantenir el relleu generacional sense perdre massa llençols en la bugada: Santa Coloma, Sant Adrià o Badalona.

Les arrels polítiques del problema són molt profundes, però ara els socialistes es troben especialment afeblits al Barcelonès i aclaparats per problemes que escapen a les seves competències, però que han ajudat a laminar-ne la credibilitat: la crisi econòmica i l'arribada massiva d'una immigració que no han pogut gestionar en condicions. Com va passar a les eleccions al Parlament, els electors exigeixen bona gestió i, també en aquest cas, un plus de carisma que no tenen tots els candidats socialistes. És precisament aquesta falta d'empatia el que fa que el PSC provoqui unes primàries a Barcelona que permetin substituir Jordi Hereu –a qui les enquestes donen com a cavall perdedor– per Montserrat Tura, una candidata més ben valorada per l'electorat.

Els socialistes dubten, i això contribueix a fer-los més vulnerables. A l'Hospitalet, la candidatura de continuïtat que representa l'alcaldessa Núria Martín és contestada internament i José Conde es postula com alternativa. A Badalona, un altre alcalde promogut des del carrer Nicaragua, Jordi Serra, contempla com li sorgeixen dues escissions que tenen previst presentar-se a les eleccions, una de les quals podria estar encapçalada per l'exalcalde Joan Blanch. Aquest no és, però, el seu principal problema. És un altre, té noms i cognoms i es diu Xavier García Albiol. El líder del PP està convençut que es convertirà en la primera força política del municipi i repta Serra que digui públicament que respectarà que governi el partit amb més vots. Si el PP és la primera força i el PSC queda com a segona, la clau de la governabilitat la podria tenir Convergència, que ha estat el primer partit en vots a les eleccions al Parlament. CiU sembla inclinar-se per un pacte com l'actual (PSC-CiU-ERC), però tenint l'alcaldia. Des de l'esquerra es tem un pacte amb el PP o que Badalona sigui la torna del suport del PP a Xavier Trias, perquè sigui alcalde a Barcelona. Així els convergents aconseguirien dominar tota la plaça Sant Jaume i el PP aconseguiria, per primer cop una alcaldia prou important: la de la tercera ciutat de Catalunya en número d'habitants.

Ara per ara, però, tot és ficció, perquè el PSC podria donar un tomb si Tura és la candidata i complicaria l'arribada de Trias al poder.

El que ningú no qüestiona és el retrocés general a la comarca del PSC i l'augment de CiU i el PP.
Un augment, però, que difícilment alterarà l'equilibri actual a l'Hospitalet, Santa Coloma i Sant Adrià. A l'Hospitalet, els socialistes tenen un marge de dotze escons respecte de la segona llista més votada, el PP, i de 14 al damunt dels nacionalistes. La incògnita és comprovar si el PSC perd la majoria absoluta i si el traspàs de votants que es pugui produir va cap als populars o els convergents. El cas adrianenc és semblant: els socialistes governen amb dotze regidors més que el PP,n i CiU disposa només d'un regidor. A més, aquest serà possiblement el darrer mandat de l'alcalde Jesús Maria Canga, un polític estimat i respectat a la vila, que difícilment rebrà
un càstig sever a les urnes.

Pel que fa a Santa Coloma, l'interès està en saber quina és la factura que deixa al partit majoritari el cas Pretòria. Amb 17 regidors, tres per sobre de la majoria absoluta, hauria d'haver un autèntic daltabaix, perquè, fins i tot, perdessin aquest privilegi. A més, la nova alcaldessa ha sabut trencar ràpidament amb el passat. La curiositat, però, és saber si Gent de Gramenet –principal opositor extramunicipal dels socialistes– arribarà a l'Ajuntament.